CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La sessió del Parlament. L’argentinització de la política catalana La sessió del Parlament. L’argentinització de la política catalana

La sessió del Parlament. L’argentinització de la política catalana

Editorial 7 September, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La sessió del Parlament. L’argentinització de la política catalana

Argentització en el sentit d’un país ric que destrueix ell mateix el seu potencial i que ha tingut amb el kirchnerisme la millor i pitjor versió d’aquesta forma de fer. Argentina era el 1909 la sisena potència del món en renda per persona, i el 1916 s’escrivia sobre ella com la futura potència que es compararia amb Estats Units. Mireu en què ha parat tot plegat!.

El camí seguit pel processisme, el seu encadenament d’errors estratègics guiats per presumptes victòries tàctiques, l’han endinsat en un terreny inviable, un fangar que fa inviable un futur Estat català estable, capaç de progressar. La rauxa que de tant en tant apareix, evident pel predomini de la CUP en la guia del Procés, ens portar en el millor dels casos a una zona grisa de la política catalana, en la que tot s’enquista i res es resol en benefici dels catalans.

De moment dos important cops. El més gran contra el Parlament de Catalunya convertit en una assemblea, com volia la CUP, que imposa lleis en un hemicicle mig buit, de la mà d’una presidenta que és un deshonor per a la magistratura d’aquest càrrec, exercida de forma excel·lent, per persones com Coll i Alentorn, Barrera, Xicoy i Rigol. L’altre cop, més aviat un avís, la caiguda a borsa de CaixaBank, per la “seva sobre exposició a Catalunya”, ens diu per on poden anar els trets en la mesura que augmenti el conflicte.

Davant d’aquesta situació, què s’hi pot fer?

Desenganyeu-vos i perdeu tota esperança. No hi ha solucions polítiques taumatúrgiques a curt termini. El conflicte entre l’independentisme i Espanya persistirà després de l’1 d’octubre, fins i tot si, com és el més probable, el referèndum no es realitza, perquè la voluntat de separar-se té bons fonaments, i la dificultat espanyola per establir un projecte comú és un mal històric. Espanya té força suficient per impedir la independència i és prou feble com per a no poder assimilar Catalunya, per passar-li per sobre, malgrat ser aquesta una temptació que sembla irresistible.

En realitat és la història de dos fracassos; si bé un, l’espanyol, és més antic i persistent. I quan les institucions fracassen qui paguen els plats trencats som els ciutadans. I el pitjor és que en ambdues parts no hi ha capacitat negociadora perquè estan segrestades pel públic que ells mateixos han creat.

Quina és la sortida d’aquest atzucac? Només n’hi ha una:

Una nova concepció cultural, un “frame” forjador d’una altra mentalitat, una altra moralitat, pot aportar la solució necessària. Sí, ja sabem que en els temps de la impaciència, del “cor que vols, cor que desitges”, presentar aquest camí que parla de cultura com a solució pot semblar una entelèquia. Gran error perquè qui pensa així no sap veure que les opcions, les alternatives polítiques que no són portadores d’una concepció cultural especifica, són febles o desapareixen, com Unió i la depauperada ex CDC, ens ho mostren en un exemple clamorós. No perquè teòricament els estudis demoscòpics diguin que hi ha una gran espai al centre, automàticament totes aquestes persones votaran una opció d’aquestes característiques. Prèviament és necessària la cultura en el sentit de concepció compartida, que aglutini aquell camp, que avui no té pare ni mare perquè la concepció cultural hegemònica ho domina tot. Una barreja del kirchnerisme de l’actual esquerra  més el vesant llibertari de la CUP, per una banda, un laïcisme asimètric que protegeix l’Islam i castiga el catolicisme, la perspectiva de gènere LGTBI convertida en ideologia d’Estat, l’antioccidentalisme cultural i polític ressuscitat del maig del 68, l’antihumanisme, un guerracivilisme disfressat de memòria històrica, que més que la restitució cerca la revenja, l’encantament pel desordre com a solució política, el menyspreu per la racionalitat, la submissió de tota legalitat, per tant, de tot dret a la decisió de la majoria, i el menyspreu per la realitat per motius ideològics. L’escenografia de la sessió parlamentària per aprovar la convocatòria del referèndum va mostrar abastament alguns d’aquests aspectes.

Front aquesta hegemonia només té resposta una gran alternativa cultural que alimenti una nova concepció política.
Òbviament i alhora, cal fer política immediata, pràctica, concreta, però amb la consciència rotunda que el gran esforç està en aquella altra banda i no en aquesta. Que aquella és la solució i aquest el succedani d’urgència, quina principal funció només és pal·liativa i no resolutiva.

Necessitem quelcom més gran, poderós i ambiciós per construir-ho, si aspirem a resoldre la crisi en bé de tots.
Una alternativa cultural i política sorgida d’una acció organitzada de la societat civil i un estat d’esperit que mogui als bons professionals i als intel·lectuals a una intervenció col·lectiva inspirada en l’experiència pratiana i el sentit del noucentisme, que recuperi la forma de fer política de Tarradellas com a president de la Generalitat provisional, capaç de fer avançar a l’autogovern des de l’estabilitat.

No és la primera vegada que Catalunya ha trobat la solució amb el ressorgiment cultural. Què és sinó la Renaixença que genera el primer catalanisme polític?, el modernisme i, encara més, el noucentisme, perquè és una cultura concebuda per establir un determinat poder polític. La generació del 1901 i Prat de la Riba són la nostra gran referencia, la principal font d’inspiració creadora.

D’ell podem extreure conceptes, criteris, estratègies que ens resulten imprescindible per canviar l’aigua de la peixera, del clos tancat d’idees i vicis en què s’ha convertit la política del país, perquè, com aleshores, ens cal una concepció depuradora de les mancances del passat, un seny ordenador i la capacitat pel bon govern.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies