CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Com la inseguretat alimentària conduí Síria a la guerra civil Com la inseguretat alimentària conduí Síria a la guerra civil

Com la inseguretat alimentària conduí Síria a la guerra civil

El canvi climàtic, les males decisions d’una agència internacional de recerca agrícola i les polítiques de preus dels Al-Àssad contribuïren a menar Síria envers l’actual guerra civil
MónResearchZPortada DerechaZResto 12 September, 2016 Joan Prats i Amorós 3
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Com la inseguretat alimentària conduí Síria a la guerra civil

Hafez al-Àssad, el pare de l’actual president sirià Bashar al-Àssad, esperava que millores en la tecnologia agrícola que conduïssin a una major productivitat dels conreus salvarien el seu país –i el seu règim- d’una hipotètica i catastròfica sequera. L’actual guerra civil en que Síria es troba immersa mostra com els plans de Hafez fracassaren.

Sovint es diu que el conflicte sirià té els seus orígens en les anomenades Primaveres Àrabs, que es presenten com lluites de la societat civil a nombrosos països del món àrab-musulmà per aconseguir l’obertura política dels seus opacs governs. No obstant, una causa igualment important i molt menys coneguda és l’efecte de la pujada de preus del menjar al 2010 i 2011.

Canvi climàtic i Primaveres Àrabs

Com explica la revista de divulgació científica Scientific American, el canvi climàtic seria el causant de la prolongada sequera que afectà a Síria i varis importants països productors de cereals durant els darrers anys de la dècada dels 2000. Tot i que es considera que la Primavera Àrab hauria succeït amb o sense canvi climàtic, aquest hauria tingut un paper clau en el com i el quan de l’esclat de les protestes.

L’Orient Mitjà i el Nord de l’Àfrica, on succeí la “Primavera”, són regions extremadament sensibles als canvis en l’oferta alimentària i els preus del menjar. Amb escassa terra conreable i pluges molt limitades, els seus països es troben entre els principals importadors de menjar del món. Quan la producció nacional no és suficient i els preus als mercats internacionals pugen, molts ciutadans tenen serioses dificultats per portar pa a la taula de casa seva.

El paper de ICARDA a Síria

Hafez al-Àssad, preveient la possible catàstrofe, feu una oferta irrefutable per a que una organització internacional recentment creada, ICARDA (Centre Internacional per a la Recerca Agrícola en Àrees Seques), s’instal·lés a la ciutat siriana d’Alep (Alep, al nord-est del país, és la vil·la que més ha patit la guerra).

El resultat, durant dècades, fou positiu. Segons el periodista de National Geographic especialitzat en l’Orient Mitjà Peter Schwartzstein, durant aquest període de temps Síria es guanyà la fama d’ésser el graner de la regió.

Amb ICARDA, Síria aconseguí no sols ser autosuficient en cereals sinó exportar blat a Egipte i Jordània. Però l’augment de la producció hauria comportat també un seriós descens de les reserves d’aigua del país. Quan la sequera començà al 2006, escriu Schwartzstein, els agricultors sirians es trobaren que les reserves d’aigua subterrània que altres vegades els havien salvat les collites estaven exhaurides o s’havien salinitzat.

Llavors, el govern sirià de Baschar al-Àssad, veient la insostenibilitat del model agrícola, incrementà el preu del combustible per tal de desincentivar l’extracció de més aigua del subsòl. En resum, el govern de Damasc estava aplicant polítiques contradictòries tot augmentant el preu del carburant i seguint recolzant a ICARDA.

Cap dels quadres directius de ICARDA, una agència internacional i per tant nominalment independent, es va atrevir a fer veure al govern la inconsistència de la situació, ni els problemes socials que podria comportar.

La sequera, empitjorada per altres fenòmens que Scientific American atribueix al canvi climàtic, com determinades malalties dels conreus, feren que molts agricultors haguessin d’abandonar les seves terres i cercar seguretat a les ciutats. La població urbana de Síria creixé sobtadament. Allí, en barris empobrits i amb una forta població provinent de les zones rurals, les idees de revolta armada contra el règim de Damasc quallaren enseguida. És en aquestes ciutats –Alep, Damasc, Homs- on la guerra ha estat més cruenta.

Evidentment, no tota la culpa de la guerra correspon a ICARDIA, a les nefastes polítiques de regulació de preus dels Al-Àssad o al canvi climàtic. Però aquests factors jugaren un paper clau perquè la guerra civil esclatés en el moment què ho va fer, a començaments del 2011.

Mirant el futur

La seu de ICARDA a les afores d’Alep es troba, afirma Schwartzstein, pràcticament intacta, i els milers de llavors genèticament modificades que contenen les seves instal·lacions, més o menys segurs. Tant el govern de Damasc com els rebels entenen la importància de la tasca de ICARDA –a pesar dels seus errors del passat- i l’han respectada. S’espera que l’agència tingui un paper important en la desesperadament necessitada reconstrucció de Síria.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies