CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Sap Puigdemont que ningú vol ser Kosovo? Sap Puigdemont que ningú vol ser Kosovo?

Sap Puigdemont que ningú vol ser Kosovo?

Kosovo va aconseguir la independència a través d’un conflicte sanguinari brutal, i no pas a través de tractats de pau i negociacions
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 5 May, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Sap Puigdemont que ningú vol ser Kosovo?

Al president de la Generalitat va comparar ahir Catalunya amb Kosovo després que Xavier García Albiol acusés al govern de fer el ridícul al negar que havia sol·licitat una reunió amb els alts dirigents de la Unió Europea durant el seu viatge a Brussel·les. Puigdemont no es va reunir amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i segons Albiol aquest fet va deixar en evidència a la diplomàcia catalana al confirmar que sí que s’havia demanat aquesta reunió però que aquesta no es va poder celebrar “per motius d’agenda”. En la seva defensa, Puigdemont va al·legar que ell no havia demanat cita personalment, sinó que va ser la delegació de la Generalitat a Brussel·les, però que en el futur sí que ho aconseguiria, igual que la setmana anterior Juncker s’havia reunit amb el primer ministre de Kosovo, Isa Mustafa.

“Sap perquè és primer ministra Isa Mustafa de Kosovo? A través d’una Declaració Unilateral d’Independència”, van ser les paraules exactes de Puigdemont. La resposta d’Albiol a aquesta explicació va ser que “em preocupa que compari Catalunya amb Kosovo. Aquells que tenim una certa edat recordem els episodis que es van viure en aquell territori a principis dels 90. Li demano prudència”.

I és que encara que Kosovo aconseguís la independència l’any 2008 a través d’una declaració unilateral, Catalunya sempre ha evitat prendre aquest país com a referent perquè la consecució com a república va arribar després d’una guerra brutal, i no pas amb diplomàcia. Els dirigents catalans sempre s’han comparat amb models com Escòcia, però si s’ha parlat de Kosovo, ha estat sempre amb la boca petita i sense fer-ne gaire esment. Fins ara.

De fet, ningú vol ser relacionat amb Kosovo. Fins i tot la seva va ser una de les banderes prohibides del polèmic informe del Festival d’Eurovisió, que apareixia juntament amb les senyes de l’Estat Islàmic i d’El País Basc. Però, perquè ningú vol ser Kosovo?

Què li passa a Kosovo?

Kosovo és un estat europeu parcialment reconegut als Balcans, que va aconseguir la independència de Sèrbia l’any 2008. Molts dels països de l’ONU l’han reconegut oficialment com a estat, però n’hi ha d’altres que s’oposen frontalment a aquest reconeixement, com és el cas de l’Estat espanyol.

Durant l’existència de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, la regió formava part de Sèrbia com una província autònoma socialista de Kosovo. Amb la dissolució de Iugoslàvia, Kosovo va passar a formar part de la República Federal de Iugoslàvia, que després acabaria sent l’estat de Sèrbia i Montenegro, i posteriorment, amb la independència de Montenegro acabaria sent Sèrbia. Tot i així, la major part de la població de Kosovo era albanesa, i el president de la República Federal de Iugoslàvia va decidir reduir l’autonomia de Kosovo i va començar a enviar població sèrbia al territori. Això va comportar que durant anys hi hagués fortes tensions i enfrontaments separatistes, fins que als anys 90 va esclatar la Guerra de Kosovo.

El concepte de Guerra de Kosovo generalment es fa servir per descriure dos conflictes que van tenir lloc l’un rere l’altre amb un cert solapament. D’una banda tenim la guerra civil (1996-1999), un conflicte de guerrilla entre els separatistes albanesos i les forces de seguretat sèrbies i iugoslaves, on els albanesos s’autodenominaven moviment separatista mentre que a les forces sèrbies els deien terroristes.

La Guerra de Kosovo va ser molt violenta i va enfrontar serbis contra albanesos.

La Guerra de Kosovo va ser molt violenta i va enfrontar serbis contra albanesos.

L’altra guerra es correspon a la de Iugoslàvia contra les forces de l’OTAN, que es va produir entre el març i el juny de 1999. En aquest cas, l’OTAN va bombardejar diverses vegades contra objectius iugoslaus a l’operació Força Aliada, mentre els combatents albanesos van continuar atacant les forces sèrbies i els civils serbis de Kosovo, i les forces sèrbies i iugoslaves van continuar atacant els rebels i produint desplaçaments massius de població.

La realitat és que Kosovo va aconseguir arribar a fer una declaració unilateral d’independència després d’una guerra sanguinària i cruenta. Aquest fet és el que ha portat a molts països a no declarar-lo com a un estat independent, ja que en lloc de dur-se a terme unes negociacions de pau, el conflicte va ser tan brutal que a dia d’avui encara goteja.

Thaçi, acusat de traficant i mafiós

El referèndum previ a la independència de Kosovo es va fer sota una dura pressió secessionista de la Unió Europea, l’OTAN i els EUA. Hashim Thaçi en va ser el seu primer ministre, i ara n’és el president; també va ser ministre d’Afers Exteriors i viceprimer ministre al gabinet d’Isa Mustafa (primer ministre actual des del desembre del 2014).

Hashim Thaçi president de Kosovo, podria estar relacionat amb la màfia i el tràfic.

Hashim Thaçi president de Kosovo, podria estar relacionat amb la màfia i el tràfic.

El 2010 el Consell d’Europa va presentar un informe que vinculava l’aleshores primer ministre i actual president, Thaçi, amb el tràfic d’heroïna, armes i òrgans humans. Segons l’informe, aquests últims procedirien de les víctimes sèrbies, i es correspondrien al cas denunciat per Carla del Ponte, fiscal del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, el 2008. Molts dels testimonis d’aquells fets van estar assassinats.

Thaçi va ser el fundador de l’UCK, que es va presentar durant les guerres dels Balcans com a un grup guerriller d’alliberament dels albanokosovars per lluitar contra els serbis. La realitat és que aquest grup va ser acusat de ser una organització mafiosa que controlava el tràfic de drogues, armes i òrgans humans.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies