CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Rússia, l’únic país europeu que està aconseguint escapar de la crisi demogràfica? Rússia, l’únic país europeu que està aconseguint escapar de la crisi demogràfica?

Rússia, l’únic país europeu que està aconseguint escapar de la crisi demogràfica?

En una Europa cada cop més envellida, Rússia és el país que aconsegueix augmentar més la taxa de fertilitat. Com ho ha aconseguit, i quins perills ha d’afrontar encara el Kremlin per sortir de l’hivern demogràfic?
FocusMónZPortada DerechaZResto 13 July, 2015 Joan Prats i Amorós 5
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Rússia, l’únic país europeu que està aconseguint escapar de la crisi demogràfica?

El món occidental està cada cop més envellit. Al 2014, la taxa de fertilitat total o TFT (el numero de fills per dona mitjana) de la Unió Europea era de 1,56. Una xifra molt llunyana a l’anomenada taxa de reposició (2,1), la considerada necessària per evitar un descens demogràfic a mig termini.

Mentre, la TFT de Rússia augmenta. Aquest fet, ja destacable de per si, pren encara més rellevància si es té en compte que Rússia ha estat històricament un dels països que ha tingut una menor taxa de fertilitat del món. La situació demogràfica de la URSS durant els 80 fou tant dolenta com la de molts països europeus (veure gràfic inferior), tocant fons pels volts de l’any 2000, quan fou de tan sols 1,17 fills per dona.

historic russia

Estava previst que Rússia perdés un terç de la seva població actual de 143 milions de persones d’aquí al 2050, cosa que la deixaria amb 107 milions d’habitants. El president rus Vladimir Putin es va fixar al 2012 com a objectiu que la població al 2050 fos de 154 milions.

Ara, un recent estudi de l’Acadèmia Presidencial de Rússia d’Economia Nacional i Administració Pública (RANEPA), una institució universitària estatal, destaca que la demografia russa es troba en un punt d’inflexió. Entre 2006 i 2012, el país ha experimentat el major increment en la taxa de fertilitat de tota Europa, passant de 1,3 a 1,7 fills per dona (creixement d’un 30%).

Mark Adomanis, especialista en demografia i economia russes, escriu a Forbes que la taxa s’escapa cada cop més de la que presenten els “països visegrad” (quatre nacions de l’òrbita soviètica que s’han incorporat totalment a l’antic bloc occidental). Aquesta constatació es pot veure com una posada en qüestió del model social europeu.

Taxes de fertilitat total comparades entre Rússia i els quatre països de Visegrad (República Txeca, Polònia, Hongria i Eslovaquia). Font: Mark Adomanis

Taxes de fertilitat total comparades entre Rússia i els quatre països de Visegrad (República Txeca, Polònia, Hongria i Eslovaquia). Font: Mark Adomanis

Les polítiques socials de Putin

Considerat invariablement un conservador intransigent i defensor a ultrança de la tradició, la política social de Putin contradiu en certa manera aquest perfil.

Segons The Moscow Times, la seva política consisteix en ajudes financeres a les famílies amb més de dos fills, comptabilització dels horaris laborals i familiars de la dona, increment del numero d’escoles bressol, millora del sistema sanitari i foment del retorn d’emigrants. Pel que sembla, també s’han incrementat els impostos al tabac i l’alcohol per evitar l’addicció, un dels principals problemes socials dels països ex-soviètics. En definitiva, es tracta de mesures molt comunes a la Unió Europea, i recomanades de forma insistent per organismes com la OCDE.

És destacable també que aquestes polítiques han fet baixar ràpidament el numero d’avortaments, que abans del 2006 superava el de naixements. Ara la proporció ja és de 92 contra 100.

Els reptes del futur: tancs versus bebès?

A pesar de les millores, els mateixos autors de l’informe de la RANEPA adverteixen que el que s’ha fet no és encara suficient. Per començar, fruit de la crisi demogràfica dels darrers anys, el numero de dones en edat fèrtil decaurà i per tant serà encara més difícil fer créixer la població.

Per tant, la RANEPA argumenta que calen de forma imperiosa noves inversions destinades a frenar la taxa de mortalitat i fomentar una elevada natalitat. Si no es fan, es perdrà una oportunitat senzillament irrepetible.

Ilan Berman senyala a Foreign Affairs un perill addicional: Putin està cada cop més preocupat per mantenir a Rússia com una potència mundial a curt termini. I això evidentment costa diners. Uns diners que podrien anar destinats a assegurar el futur de Rússia a llarg termini.

Berman assenyala com ja abans de la crisi d’Ucraïna el Kremlin preveia gastar 600.000 milions de dòlars en la modernització de les forces armades fins al 2020. Les sancions occidentals només han reafirmat a Putin en els seus propòsits militaristes, gastant encara més en defensa. Berman apunta que Rússia destina ara mateix un 34% del seu pressupost total en defensa i seguretat, quasi bé el doble que els Estats Units.

Al mateix temps, la despesa social ha reculat com a percentatge de la despesa pública total des del 2009. “L’oportunitat es perdrà de forma irreversible en 10 anys”, conclouen els autors de l’estudi de la RANEPA.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies