CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Robots, alienació i guerra. Un debat necessari Robots, alienació i guerra. Un debat necessari

Robots, alienació i guerra. Un debat necessari

Editorial 12 May, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Robots, alienació i guerra. Un debat necessari

La robòtica està a l’odre del dia i projecte una de les grans transformacions del nostre temps. La certesa més evident és que destruirà molts llocs de treball. El dubte és si, com a conseqüència, se’n crearan suficients de nous per mitigar o superar l’impacte. Tant és així que des dels lliberals a l’esquerra es propugna com a solució una renda universal que permeti viure sense treballar, perquè aquesta activitat quedarà molt restringida. Elogien la solució perquè viure sense treballar pot resultar molt gratificant -va ser un model clàssic de les classes superiors fins a la Revolució Industrial. El problema és que la cosa no és tan simple. Perquè l’oci no sigui frustrant ni alienador cal un tipus d’educació humanista i exigent amb la persona, avui inexistent, encara que potser es tracti d’això: tenir tranquil·la a la gent amb un salari de subsistència i una vida alienada

Però la robòtica comporta canvis molt menys publicitaris i particularment perillosos. Un d’ells és que els robots substituiran els soldats en les guerres, en la mesura que el cost de cada militar tendeix a créixer en termes polítics (les societats democràtiques i riques refusen la pèrdua de vides humanes pròpies) i econòmics (per necessitat d’un major equipament i exigències d’entrenament), i a decréixer el seu nombre a causa de la negativa, en augment, a tenir fills, i el corresponent envelliment de la població, i en una proporció relacionada amb reducció de costos  dels robots a causa del progrés tècnic i la producció massiva.

El robot entès com un algoritme que transforma impulsos elèctrics en treball, és a dir, que desplacen una força a l’espai substituint operacions humanes més o menys complexes. Serà el fonament dels exèrcits a mig termini, i aquest canvi farà més fàcil el desencadenament de les guerres, sobretot si no incorporen riscos de mútua destrucció massiva entre els contendents. La capacitat econòmica, científica i tècnica encara serà més determinant que ara per afrontar o provocar el conflicte i guanyar-lo. Aquesta lògica no serà excepcional, sinó la comuna a la nova societat que es va construint  amb independència de la voluntat humana manifestada. Cap persona ni col·lectivitat haurà escollit en un moment determinat aquest camí, sinó la ceguera de les forces productives impulsades per l’única lògica del guany.  L’algoritme d’aplicació mecànica substituirà la persona quan generi un benefici clar.

Una variable d’aquest escenari, millor una matisació, serà la del combatent transhumà, és a dir, dotat de recursos materials i sensorials que el farà més fort, intel·ligent i ràpid. Seran l’elit de l’elit, i  constituiran veritables homes-maquines de matar. I també, per això, ens condicionen la ment amb la ideologia del transhumanisme.

L’única resposta viable serà el terrorisme, més que la guerra de guerrilles: matar indiscriminadament i massiva al més baix cost possible. En aquesta mena de contesa, la lluita estarà molt polaritzada entre el capital i la tecnologia, per una banda, i l’idealisme suïcida, més propi del nihilisme,  que del pensament religiós, o per la metafísica de la mort. Aquesta lògica comportarà l’accentuació dels mecanismes de control i repressió estatals,  com ho mostra  França, bressol de la Llibertat, Igualtat i  Fraternitat, on   els ciutadans  acceptaran viure passivament en un estat d’excepció permanent. Si en el veí país han pogut fer unes eleccions particularment conflictives sense que aquesta qüestió aflores, ni en les velles i les “noves” forces, és evident que ja existeixen les condicions per a l’acceptació d’un estat policíac construït en nom de la seguretat.

Fa dècades que hem perdut el camí i cada vegada serà més difícil retrobar-lo. Malgrat aquesta evidència, aquests debats, com altres de decisius, estan absents de la vida pública catalana, presonera del “procesisme” i que confon avançar amb el moviment circular.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies