CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Riquesa i fiscalitat: l’ou o la gallina? Riquesa i fiscalitat: l’ou o la gallina?

Riquesa i fiscalitat: l’ou o la gallina?

Opinió 3 June, 2016 Antoni Durán-Sindreu 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Riquesa i fiscalitat: l’ou o la gallina?

Qui no és partidari de l’Estat Social? Ningú ho discuteix. Cosa diferent és la seva amplitud, eficiència i transparència. En efecte; la primera qüestió que ens hem de plantejar en parlar de l’Estat Social és la de la seva grandària, circumstància que depèn de l’import que els ciutadans puguin aportar al mateix, import que és diferent a cada país ja que depèn de la riquesa que en cadascun es pugui crear. Tot té un límit. L’Estat Social, també. Això vol dir que la prioritat de tot país ha de ser la de crear riquesa o, millor, la de fixar les condicions favorables perquè aquesta es desenvolupi amb normalitat. Sense riquesa no hi ha impostos i sense aquests l’Estat Social és una mera utopia. Per la seva banda, són les persones qui creen la riquesa, en concret, els autònoms i les empreses. Sense persones que decideixin emprendre un projecte, no és possible que es contracti unes altres que, conjuntament, ho facin possible. Empresaris i treballadors són doncs imprescindibles. Però sense empreses no és possible crear ocupació. Aquesta és una realitat que no es pot ignorar i que exigeix crear, també, les condicions necessàries que fomentin la iniciativa empresarial. D’altra banda, el marc necessari per crear riquesa exigeix igualment excel·lència al capital humà i un marc favorable a la contractació laboral. I exigeix, també, creure en la persona i en la seva iniciativa. Sense iniciatives no hi ha empreses; empreses que requereixen, al seu torn, un marc de seguretat i de confiança. En aquest context, una societat amb una alta taxa d’atur té un límit important per a la creació de riquesa. Una societat envellida i amb una taxa de natalitat baixa té també un problema important a curt i mig termini. I una societat amb dèficits educatius és també un fre per al creixement. Si la creació de riquesa a més es demonitza, els límits són ja gairebé insuperables. Davant tal situació, que és la que hi ha actualment a Espanya, podem tancar els ulls i pujar els impostos fins a l’asfíxia, o podem intentar solucionar el problema des de la seva arrel. I torno a l’inici. La grandària de l’Estat Social depèn del nivell de riquesa de cada país. Si aquesta està amenaçada, l’Estat Social també ho està. I insisteixo, podem ignorar-ho i seguir reclamant drets i la màgica protecció de l’Estat, o ser realistes i posar-nos a treballar per crear-la i dignificar-la. Si compartim aquestes idees, cal afirmar també que la fiscalitat sobre aquesta riquesa té també un límit ja que, ens agradi o no, el capital és avui fàcilment volàtil i molt sensible, entre uns altres, a la fiscalitat, a la seguretat i a la confiança. Una fiscalitat raonable atreu a la inversió i al capital. Una fiscalitat desproporcionada, els espanta. I una fiscalitat raonable exigeix avui sacrificar progressivitat en favor d’eficiència, és a dir, en favor que les distorsions que la fiscalitat crea siguin les mínimes possibles. Exigeix, també, una fiscalitat suau sobre el factor treball i sobre el factor capital. I exigeix, també, una visualització clara de la destinació dels impostos. En un àmbit ja molt més operatiu, requereix, és clar, seguretat jurídica i celeritat en la resolució dels conflictes. La inseguretat espanta al capital com l’espanta també l’eternització dels processos judicials. I en tot això, desgraciadament, tenim un preocupant dèficit. Tant, que limita la dimensió del nostre Estat Social. El problema no radica doncs en els impostos, sinó en les veritables causes que limiten el nostre creixement. Això no significa que l’actual model fiscal no estigui ja exhaurit, que ho està, sinó que la solució als problemes no se centra a pujar o baixar els impostos. I no ho és perquè pujar-los o baixar-los no soluciona els problemes inherents a la creació de riquesa. El finançament estable i sostenible de la societat del benestar requereix doncs d’un marc sostenible i raonable per crear riquesa, inclosa, és clar, una fiscalitat raonable.

Però així i tot, no és suficient. La creació de riquesa no garanteix per si mateixa el màxim desenvolupament de l’Estat Social, sinó el que raonablement es pugui finançar amb aquella; circumstància que exigeix prioritzar les polítiques de despesa. I prioritzar és triar. I per triar cal conèixer el seu cost i la seva repercussió en termes de societat. Tot, ja ho hem dit, és impossible. I l’Estat, recordem-ho, no finança res. Tot, absolutament tot, es finança amb els nostres impostos. D’aquí, precisament, la importància de visualitzar-los; de poder valorar-los en termes de cost-benefici. I d’aquí, també, la importància d’una gestió eficient de la despesa. No en va, la conseqüència de la seva ineficiència són majors impostos. I eficiència, en fi, és també transparència.

Podem doncs continuar culpant de tot a l’elusió fiscal i al frau, enfront dels quals sens dubte cal ser exemplars; podem també excusar-nos en les conseqüències de la globalització; podem continuar pensant que la inseguretat jurídica és una excepció i  que la celeritat de la justícia és exemplar; podem en definitiva enganyar-nos repetint-nos fins a creure-ho que el problema són els ingressos. Però no; jo, almenys, he arribat al convenciment que a més d’un model fiscal exhaurit, el problema radica en la inexistència d’un marc social, jurídic i econòmic que fomenti i dignifiqui la riquesa, subjecta, és clar, als límits de l’ètica i la moral, això és, a aquest marc que l’Estat ha de promoure, inclosa la fiscalitat.

Antoni Durán-Sindreu

És profesor de la UPF i soci-director de Durán-Sindreu, Advocats i Consultors d'Empresa

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies