CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Al fil dels resultats electorals a Galícia i País Basc: enyorança inviable de CiU Al fil dels resultats electorals a Galícia i País Basc: enyorança inviable de CiU

Al fil dels resultats electorals a Galícia i País Basc: enyorança inviable de CiU

Editorial 27 September, 2016 CatDialeg.cat 3
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Al fil dels resultats electorals a Galícia i País Basc: enyorança inviable de CiU

Els resultats electorals de Galícia i del país Basc tenen diverses lectures en clau interna i espanyola, però n’hi ha una d’especialment rellevant referida a Catalunya. És aquesta: en ambdós casos han guanyat de manera inapel·lable dos partits que governen de manera habitual en aquells dos països y que representen el galleguisme de dretes en un cas, i del basquisme de centre–dreta, en un altre. Un, estretament vinculat a una realitat política espanyola, el PP, l’altre l’històric nacionalisme basc, que des d’un origen ètnic i teocràtic, s’ha anat reajustant tot el que ha calgut i una mica més.  Són   l’equivalent del que ha estat la Convergència i Unió dels Pujol, Trias Fargas, Roca, Coll Alentorn i Duran Lleida, a Catalunya.

Ambdós han superat la prova de governar en època de crisis econòmica i retallades. En un cas, el de Galícia, repetint la majoria absoluta, l’única de tot l’estat, i sense disposar de l’auxili del concert econòmic; per a ser més exactes, de la quota, el “cupo” tan generós que gaudeix el País Basc.

A cap dels dos països no existeix un equivalent de la CUP tallant el bacallà, ni el PP ha pactat un govern amb el BNG, ni els bascos de “Déu i Llei Vellaamb Bildu, per formar un govern més sobiranista; al contrari, els mantenen a l’oposició. Naturalment, els paral·lelismes tenen un límit, però serveixen per entendre, la increïble successió d’errors i incompetències que han portat a CDC a destruir l’espai que estructurava la política i les institucions catalanes, per posar-lo en mans de la CUP, o amb l’ajut d’unes possibles eleccions entremig, en mans d’un govern amb participació  dels Comuns,  els Podemos i demés confluències. La confluència substituirà la convergència.

Una reacció mecanicista a tot el dit pot portar a una conclusió precipitada: construïm ara mateix un nou partit epígon de l’antiga CiU amb la idea d’un èxit prompta i gran.  La qüestió no és tan simple perquè el canvi ha estat tan gran que no és possible un simple reajustament mecànic. Les cartes electorals estan repartides, i una part, no massa gran encara, està en l’aire i tardarà a caure. I, sobretot, el que no hi ha, és el marc cultural que ho faci possible. Només amb la bandera del catalanisme centrada en la solució del plet català no serà suficient. La resposta ha d’expressar dues coses més, com sempre ha fet el catalanisme, i que en Pujol va concretar tan bé: Un determinat model de societat, que després de la crisi, que ha devorat  la classe mitjana, com tan bé explica la gràfica de “coll de l’elefant”, ha empobrit al decil de menor renda, i ha enriquit el 1% del centil de màxims ingressos, no pot ser el mateix que el que propiciava CiU, quan es podia, a més, ignorar en termes reals la crisi ambiental, de les pensions, la de la natalitat i la família, quan la Unió Europea no trontollava. I això ens condueix a la tercera qüestió. Tots els partits presents al parlament comparteixen l’espai sociològic de la concepció antropològica i moral que simplificant es pot qualificar de “model Zapatero”: perspectiva de gènere, hegemonia LGBTI, primacia de l’avortament sobre la natalitat, renúncia o rebuig a les fonts i tradicions culturals del nostre país i de la nostra cultura, menyspreu pel dret consuetudinari i pel dret natural, filosòficament -encara que no ho sàpiguen- anti aristotèlics,  i seguidors inconscients i acrítics  de Rawls i Rorty. En definitiva, tot allò que en termes caricaturescos però exactes surt de la hibridació entre TV3 i El País.

Construir l’alternativa política vol dir refer el catalanisme lligat a  l’alternativa social i econòmica, moral i antropològica a aquelles qüestions. I això per al moment no està present, i el que és pitjor, no se l’espera.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies