CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Rere la benzina barata, una aferrissada guerra en el mercat del petroli Rere la benzina barata, una aferrissada guerra en el mercat del petroli

Rere la benzina barata, una aferrissada guerra en el mercat del petroli

Al darrere d’un preu baix sempre hi ha algun perjudicat. En el cas del petroli, l’auge del “fracking” als Estats Units està portant a l’Aràbia Saudita i l’OPEP a emprendre mesures dràstiques, que podrien posar en perill l’estabilitat política del país en el pitjor moment possible
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 30 December, 2015 Joan Prats i Amorós 1
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Rere la benzina barata, una aferrissada guerra en el mercat del petroli

Encantat d’omplir el dipòsit per menys d’un euro el litre? No tothom ho està. Com acostuma a passar, els baixos preus fan feliços als clients però desesperen els productors. Fins aquí, cap problema. “Són les regles de l’economia de mercat”, es dirà. “Cal diversificar l’oferta, o reorientar-la”. D’acord, però el mercat dels hidrocarburs no és com els altres. El petroli i el gas natural són recursos clau i una colla de països en depenen directament per fer funcionar l’administració i els serveis bàsics. Això vol dir que si les rendes que proporcionen baixen, les prestacions socials i el nivell de vida disminueixen, i creix potencialment la inestabilitat política i social. Així, el mercat del petroli i el gas és el més polititzat i que més escapa a les regles de la ciència econòmica. Per entendre’l, cal realitzar un anàlisis polític.

La història que hi ha al darrera de la fortíssima baixada de preus a partir de l’estiu del 2014 és la de la recerca d’un fi polític, no econòmic: la independència energètica. Estats Units, gran importador de cru des dels anys 70, ha aconseguit augmentar la producció domèstica en un 70% i es proposa ara tornar a exportar. D’aquesta manera, amenaça l’hegemonia de la OPEP, organització que va posar de genolls les economies desenvolupades als anys 70 reduint l’oferta de cru.

Estats Units: de país energèticament dependent a l’arxirival econòmic

Estats Units ha estat i serà capaç de seguir augmentant la seva producció gràcies a la extracció de petroli no convencional o “shale”. Seguint a YPF, el shale és una roca amb un elevat contingut en matèria orgànica que no obstant no té suficient permeabilitat per extreure mitjançant mètodes convencionals el petroli i gas natural que conté. Entre les tècniques desenvolupades per extreure aquestes matèries primeres figura el fracking: la injecció a elevades pressions d’aigua i sorra, combinació fa que els hidrocarburs flueixin fins la superfície. El seu problema és que és car i cal seguir fent fortes inversions per tal de rendibilitzar-lo, de manera que Estats Units no suposa, a curt termini, un perill per a l’OPEP i el seu líder, l’Aràbia Saudita.

Però segons l’economista del Banc Mundial Christof Rühl, el dilema de l’OPEP és el següent: “si retalles la producció, fas que els preus pugin; això significa que la producció de shale als Estats Units segueixi creixent sense parar [perquè la forta inversió compensa] i que la OPEP perdi quota de mercat i ingressos. Si no retalles, els preus s’enfonsen i perds els ingressos directament. En els dos casos perds diners”. Però almenys, en la segona opció, fas front al negoci del fracking, i conserves el teu mercat intacte. “Per a l’OPEP es un joc a llarg termini”, assegura Rühl. Els preus, per tant, sembla que seguiran baixos.

Els riscos de l’estratègia “a llarg termini” de l’Aràbia Saudita: encara més caos a l’Orient Mitjà?

Però tota guerra té un cost, i l’Aràbia Saudita ja està pagant el de la seva lluita contra el fracking. Dèficit públic, retallades de salaris als treballadors públics, retirada dels subsidis per la compra de combustible pels seus ciutadans… A curt termini, l’estratègia de Riyadh és contraproduent.

El passat dia 28 Al-Jazeera (cadena sota les ordres de l’emir de Qatar, el molest veí d’Aràbia Saudita) informava que al 2015 les finances públiques saudites tancarien l’any amb un dèficit de 98.000 milions de dòlars: el 15% del PIB del país. Les males xifres, apunten analistes de Le Figaro, es deuen per efecte directe a la caiguda del preu del cru.

Fins ara, el regne dels Saud ha estat un paradís de pau, relativa prosperitat i sobre tot estabilitat a la regió més explosiva del món. Però el seu model de país es recolza sobre els hidrocarburs. Aràbia Saudita és una monarquia teocràtica sense societat civil desenvolupada, que per sobreviure políticament necessita l’elevat nivell de vida que les rendes del petroli i el gas ofereixen a la població: “allò sí que és un autèntic Estat del Benestar”, apuntava un acadèmic tot parlant de les monarquies àrabs del golf Pèrsic.

Segons dades del 2004, el 75% del pressupost públic saudita prové de les rendes que els hidrocarburs produeixen, i al 2014, les seves exportacions representaven el 85% del total de les del país. Una caiguda de preus com l’actual posa en perill la legitimitat del govern reial dels Saud, que no és altra que la legitimitat dels petrodòlars.

Les recents eleccions locals, les primeres a les quals les dones saudites pogueren votar, es poden interpretar com part de la obertura política amb la qual la família reial vol compensar la crisi del seu model d’Estat-providència.

En qualsevol cas, el país es troba entre l’espasa i la paret. Tot i que geopolíticament la seva guerra a llarg termini pel petroli té sentit, pot incrementar alhora la inestabilitat interna. I ningú vol ara mateix, en el moment més caòtic de la ja caòtica política àrab, una Aràbia Saudita desestabilitzada.

Per a una visió històrica, llegir també a Catdiàleg: “L’OPEP bombeja de nou: la seva estratègia per recuperar l’hegemonia del petroli

Imatge de portada: Salah Malkawi (Getty Images)

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies