CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Reflexió sobre el trànsit Reflexió sobre el trànsit

Reflexió sobre el trànsit

Un té la impressió, que hi ha un percentatge important de conductors, que miren l’altre d’una forma incorrecta, com si fos una nosa a superar.
Opinió 13 March, 2017 Antoni Pedragosa 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Reflexió sobre el trànsit

D’una forma o d’una altra, tots transitem. Caminant, en bicicleta, en moto, en cotxe, en transport públic …aquest conjunt de característiques tan diferents, comparteixen un mateix espai:  la via pública, la carretera. Compartir espais exigeix civisme. Rovira i Virgili deia que per conviure correctament cal la mesura i el límit. Aquesta mesura i aquet límit no l’hem pas de veure com un retall de llibertats, sinó com aquella actitud que evita que la meva llibertat interfereixi en la llibertat dels altres. El trànsit, en la seva dinàmica, posa de manifest el grau de civisme dels que l’integren. La conducció ha de ser un acte cívic per excel·lència. No si val ni el “despiste” ni la distracció, perquè està en joc la nostra vida i la dels altres. Cal, per tant, posar tota l’atenció. Això essent molt, no ho és tot. Perquè hi ha una qüestió de fons que es fonamental. És la resposta a aquesta pregunta.  Qui és l’altre per a mi ?  Com miro i com valoro la presència de  l’altre a la carretera ? Un té la impressió, que hi ha un percentatge important de conductors, que miren l’altre d’una forma incorrecta, com si fos una nosa a superar.  Aquelles frases de Jean Paul Sartre, tristament famoses, que deien: “L’altre és el meu infern” i  “L’altre és el limitador de la meva llibertat”, posades en pràctica, farien del trànsit una autèntica selva. El conductor, quan té el volant a les mans, pot triar la opció negativa de confrontació i fer una conducció agressiva, o bé l’opció positiva, de mirar l’altre com aquell amb qui he de compartir bonament l’espai de la carretera. Si es pren aquesta opció, veiem que es produeix un fet curiós. Tota acció positiva i generosa en favor dels altres, genera reciprocitat. Aquell que té dificultats per sortir, quan se li cedeix el pas, fa un gest amb la mà d’agraïment. D’aquesta manera, es troba el gust per la cortesia i la generositat, i gaudirem d’una conducció més tranqui-la, el nostre estat d’ànim es pacificarà, i farem de la moderació i de la convivència, el paradigma del civisme a la circulació.

Antoni Pedragosa

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies