CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
De Reagan a Pinochet, passant per Obama i Castro: la visió deformada De Reagan a Pinochet, passant per Obama i Castro: la visió deformada

De Reagan a Pinochet, passant per Obama i Castro: la visió deformada

Editorial 5 December, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » De Reagan a Pinochet, passant per Obama i Castro: la visió deformada

Ronald Reagan va ser rebut per bona part de l’opinió publicada europea, especialment l’espanyola, com un home risible, mancat de preparació, un actor de segona fila que arribava ni més ni menys que a la presidència d’Estats Units, el país de la competència, i aquest sol detall hauria d’indicar-nos que alguna cosa no encaixava en el diagnòstic. Per a l’anàlisi no importaven els resultats electorals obtinguts en els seus dos mandats, i encara menys que la seva plataforma a la presidència hagués estat el bon fer com a governador de l’estat més potent de la Unió, Califòrnia, més propens a votar demòcrata que a un republicà com Reagan. Aquest home que va canviar la correlació de poder als Estats Units, atorgant al bàndol republicà un predomini polític que àdhuc gaudeix, que és considerat un dels grans presidents americans, va ser percebut en termes molt negatius per la il·lustració europea. En sentit oposat tenim a Obama. Ha entusiasmat als mateixos que denigraven a Reagan, tant que li van donar un ridícul Premi Nobel de la Pau pràcticament abans de començar. Va començar com a president al gener de 2009, i li van atorgar el Nobel d’aquell mateix any.. Tan grotesc era, que el propi Obama, l’amaga. Doncs bé, aquest geni de la política, segons els d’aquí, deixa com a balanç la major pèrdua de poder republicà dels últims 80 anys, que es diu aviat. Un veritable Waterloo en termes de congressistes i senadors, federals i estatals, així com governadors. Reagan afavoria als rics, però les classes mitjanes i molts treballadors, els anomenats “demòcrates de Reagan”, el van votar. Obama, un demòcrata progressista, ha aconseguit al fi del seu mandat que els treballadors blancs, que nodrien abans a la classe mitjana, emigressin en massa a votar a un candidat tan estrafolari com Trump

El candidat de les elits cosmopolites europees, o és derrotat, o, si guanya, deixa el camp sembrat de derrotes. El que els sembla bo des d’aquí (i mira que és difícil sent europeu no plorar davant el garbull que ens deixa Obama, Síria i Orient Mitjà, Rússia), resulta rebutjat pels qui el trien. S’ho haurien de fer mirar.

Perquè el problema, la percepció deformada per la ideologia fins a engendrar visions monstruoses, no es limita a Estats Units, sinó que es repeteix en termes més tràgics amb dictadors com Pinochet i Castro. L’opinió de Pinochet aquí és infernalment dolenta, mentre que a Castro molts àdhuc el qualifiquen de líder de la revolució, la qual cosa ben mirat tampoc és tan contradictori amb ser un autócrata sanguinari. Com apuntava amb dades contrastades el Programa Archivo Cuba, Castro ha aconseguit que els treballadors del seu país tinguin el salari mig de 23 euros al mes, un dels menors del món, de manera que tots els cubans que no pertanyen a “l’elit revolucionària” han d’invertir el seu temps lliure a buscar-se la vida per sobreviure. L’economia està destruïda des de fa dècades, començant per la què era la seva activitat bàsica, la producció sucrera, fins que Castro li va ficar la mà. Ha viscut i ho fa encara primer de la subvenció russa i, després, veneçolana. Segur que l’embargament dels Estats Units té un fort impacte, però també és certa la gran incapacitat del govern cubà que ha apuntillat al país, començant pel contrasentit de terres agrícoles ermes, malgrat el dèficit d’aliments. Conrear-les no és alguna cosa que impedeixi l’embargament, més aviat hauria d’haver estat un estímul. Però el pitjor de tot són els morts. Castro va liquidar al seu propi país a 7.173 persones, Pinochet menys de la meitat, 3.216. Això no exculpa al dictador xilè de les seves brutalitats, però si situa al cubà en el plànol que li correspon. I no solament això. Pinochet es va marxar acatant el resultat després de perdre un referèndum que va retornar la democràcia a Xile. Castro ha mort en el llit, mantenint solament, i al final amb ajuda del seu germà, una fèrria dictadura, que segueix empresonant persones per les seves idees. Pinochet va deixar una herència econòmica molt bona, i Castro una economia d’enderrocament, com hem vist. Pinochet no impedia que emigrés qui volia, Castro va perseguir, en casos fins a la mort, als qui fugien de Cuba, fins que va entendre que era millor no posar-li portes al camp; menys boques que alimentar i més remeses dels emigrats cubans no deixava de ser un respir. Cuba és avui un país econòmicament inviable, sense els enviaments dels exiliats i l’ajuda veneçolana. Xile, per contra, és un exemple de bon fer econòmic per a Amèrica Llatina. No fa falta matar, empresonar, reprimir, ofegar la llibertat per gaudir dels “avantatges” del règim cubà. Això sí, amb una dieta obligadament baixa en calories, gairebé sense grassa animal i poques possibilitats de consumir begudes ensucrades, la salut dels cubans és francament bona. Però per fer règim no és necessari desencadenar revolucions mortíferes i règims totalitaris, n’hi ha prou amb posar-se a dieta… lliurement.

Però en últim terme el problema de fons no és el que succeeix fora d’Europa, sinó que és nostre, de la cultura que hem construït aquí, que orienta els nostres judicis i decisions, i que transmet grans distorsions. Com hem de diagnosticar la realitat si la visió de gran part dels qui opinen, informen, produeixen cultura i política està tan distorsionada? Això sí que és la postveritat, i no les eleccions de Trump. Sense canvis radicals, el nostre se’n va a fer punyetes en una dècada.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies