CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La ratxa de bones notícies de Putin La ratxa de bones notícies de Putin

La ratxa de bones notícies de Putin

Brexit, Trump, Gazprom, Fillon, Bulgària, Síria… Des de fa uns mesos, tot són bones noticies pel president rus i les seves ambicions de tornar a situar a Rússia com un actor internacional de primera línia
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 8 December, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » La ratxa de bones notícies de Putin

Des de fa uns mesos, una sèrie de canvis polítics i militars estan col·locant al president rus Vladimir Putin en una situació cada cop més favorable en l’escenari polític mundial.

Repassem quins són.

24 de juny: Regne Unit vota pel Brexit. La decisió dels britànics no només deslegitima la Unió Europa sinó que suposa la pèrdua d’un dels països més contraris a Putin. Com el ministre d’exteriors Boris Johnson afirmà la setmana passada, el Regne Unit es seguirà mostrant dur amb Moscou. La posició britànica s’explica en part pel tradicional alineament del Regne Unit amb els interessos dels Estats Units, els quals, sota Obama, han intentar marginar el Kremlin. Caldrà veure quina posició adoptarà Londres a partir del gener, quan Trump entri a la Casa Blanca.

 28 d’octubre: Brussel·les aprova ampliar el subministrament de gas de Gazprom. El gegant de l’energia rus Gazprom, controlat de facto pel Kremlin, obtingué una excel·lent noticia: la Comissió Europea l’autoritzà a transportar un major volum de gas a través d’un gasoducte situat a Alemanya que fins ara tan sols podia emprar en un 50%. El gasoducte en qüestió permet abastir amb gas rus a Alemanya sense necessitat de passar per Polònia o altres països de l’est d’Europa. De retruc, la decisió afecta negativament a Ucraïna, per on circula la meitat del gas rus que es ven a Europa. En plena crisi de Síria, l’episodi sembla ésser una mostra dels límits d’Europa d’irritar a Moscou.

9 de novembre: Donal Trump és proclamat vencedor de les eleccions nord-americanes. El candidat republicà, un genuí outsider, havia afirmat durant la campanya la seva admiració per Putin: “és molt més líder que el nostre president”, afirmà, per exemple, al setembre. En una ocasió anterior, Trump havia reconegut sentir-se “orgullós” de que Putin l’hagués alabat per ser “una persona talentosa”. El programa polític de Trump inclou un canvi de to respecte Rússia, i de fet, el president electe ja ha enviat a Putin els seus primers signes d’amistat. Preguntat sobre el cas del suposat ciberatac contra el web del Partit Demòcrata, Trump reiterà que no es creia que Rússia estigues al darrera. Segons ell, els analistes d’intel·ligència de Washington que ho denunciaren estarien dirigits per motivacions polítiques.

13 i 14 de novembre: dos països d’Europa de l’Est elegeixen presidents pro-russos. A Moldàvia, Igor Dodon, del partit socialista local, derrotà al candidat pro-europeu. Dodon afirmà que la primera cosa que faria com a president seria una visita a Moscou per a signar un “acord d’associació estratègica”. A Bulgària, país que a diferència de Moldàvia ja és membre de la UE, vencé Rumen Radev, un exgeneral també socialista. La seva victòria provocà la dimissió del govern de centre-dreta. Radev sembla voler una solució pragmàtica per mantenir-se dins la OTAN i al mateix temps tenir bones relacions amb Moscou.

27 de novembre: François Fillon és proclamat candidat de la dreta i del centre a França. En una nova sorpresa electoral, Fillon vencé àmpliament a Juppé i emergí com el presidenciable amb més probabilitats de guanyar les eleccions de la primavera vinent. El programa de Fillon, com el de Trump, inclou un acostament a Rússia sense cap mena d’embuts. El candidat el justifica per interessos nacionals i empresarials. A més, s’ha rumorejat que Fillon és un admirador de Putin. Com amb Trump, Putin també correspongué a Fillon, a qui declarà “un gran professional”.

7 de desembre: Al-Àssad ocupa la totalitat la ciutat vella d’Alep. Aquesta setmana s’ha sabut que les forces fidels al president sirià han pres el control de la totalitat del centre de la vil·la. Els rebels han perdut, des de novembre, el 70% del territori que controlaven a l’est de l’Alep, que abans de la guerra era el principal centre econòmic de Síria. Tenint en compte els importants avenços del règim de Damasc dels darrers mesos, Rússia, que està sent decisiva en les operacions, té assegurada una plaça de protagonista per a resoldre la catastròfica situació de Síria.

Segons el politòleg James Goldgeier, la candidatura de Fillon, juntament amb el Brexit i l’elecció de Trump, assenyalen un “canvi dramàtic” després de dècades d’unitat d’Occident contra Rússia.

Imatge de portada: REUTERS/Sergei Ilnitsky/Pool

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies