CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les 5 raons que posen en dubte la idoneïtat de la reforma del TC que prepara el PP Les 5 raons que posen en dubte la idoneïtat de la reforma del TC que prepara el PP

Les 5 raons que posen en dubte la idoneïtat de la reforma del TC que prepara el PP

El TC es convertiria en “part i jutge” i posaria en dubte la separació de poders. Una mesura que podria ser electoralista i a la vegada contraproduent si l’objectiu és que Catalunya no esdevingui independent
CatalunyaEspanyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 2 September, 2015 Lluís Llaquet 1
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Les 5 raons que posen en dubte la idoneïtat de la reforma del TC que prepara el PP

El Partit Popular preveu una reforma de la normativa del Tribunal Constitucional (TC) que ha aixecat moltes crítiques i reaccions. De fet, aquest canvi legislatiu pretén que el TC tingui la capacitat de suspendre funcionaris i governants que incompleixin les seves sentències i que el tribunal pugui demanar ajuda al govern per executar aquestes decisions. Una esmena que té molts peròs:

1. Jutjar voluntats polítiques?

La justícia constitucional, segons el model espanyol, pot jutjar lleis que tenen com a rerefons una voluntat política. Per tant, si el TC pot decidir sobre coses polítiques, és raonable que no pugui sancionar a aquells polítics que tenen una opinió diferent, tal com vol fer el PP amb aquesta reforma. En paraules de Xavier Arbós Marín, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, “impedir que el TC pugui arribar a sancionar directament a algú que està a l’acció política és molt raonable”.

Xavier Arbós, Catedràtic de Dret Constitucional per la UB

Xavier Arbós, Catedràtic de Dret Constitucional per la UB

2. El TC com a jutge i part

Imaginem que el TC decideix sancionar algú per no complir la seva resolució. A qui podria apel·lar l’acusat per defensar els seus drets fonamentals? El mateix TC és qui té potestat en aquest assumpte, així que podria donar-se la possibilitat que el mateix tribunal hagués de jutjar si una actuació seva afecta els drets constitucionals d’una persona, quelcom que ja es veu que és ridícul, poc just i que faria al TC part afectada i, a la vegada, jutge. Algú veu a un tribunal acusant-se a si mateix? Seria com si un jutge hagués assassinat algú i fos ell mateix que hagués de decidir si és o no culpable.

3. Separació de poders?

Aquesta reforma també permet al TC executar per si mateix les condemnes fetes als governants que no compleixin les seves resolucions. Això donaria al poder judicial un poder executiu que hauria de tenir la policia i, en tot cas, el govern. Un cop dur, de nou, a la separació de poders.

4. Un poder que ja tenia?

D’alguna forma, aquesta reforma vindria a donar més força a un fet que és, en part, evident: les sentències que fa un tribunal s’han de complir. Un canvi legislatiu que sembla fet ad hoc pel problema català, ja que el seu govern fa temps que no compleix, de manera pública i oberta, sentències d’aquest tribunal en referència a l’Estatut d’Autonomia i a l’educació pública. Però, en part, si el govern català no l’ha complert és perquè el mateix tribunal tampoc hi ha posat tot el poder que ja té al seu abast. Tal com recorda Arbós, el govern central va presentar un recurs destinat a obtenir una suspensió del 9N on li demanava al president de la Generalitat que, en termes de l’article 87.1 LOTC, estava obligat a complir les resolucions del TC, ‘amb la responsabilitat a què la seva infracció pogués donar’”.

Però el TC, “va ignorar aquesta petició, que de seguida hagués pogut preparar el terreny per una querella posterior”, explica el catedràtic. D’aquesta manera, ignorant aquesta petició, s’impossibilitava que la resolució sobre el 9N fos entesa com una ordre, cosa que hagués condemnat inequívocament al govern català per la consulta “il·legal del 9N”, segons el mateix tribunal.

Ara el govern vol obligar al TC a fer complir les seves resolucions sota pena de multa o inhabilitació, cosa que el tribunal, de manera flagrant, no va voler fer amb els responsables polítics del 9N.

Resultats en vots de la consulta del 9 de novembre sobre la independència de Catalunya

Resultats en vots de la consulta del 9 de novembre sobre la independència de Catalunya

5. Una reforma electoralista que afavoreix l’independentisme?

Una altra crítica a la reforma és el temps escollit per fer-la i la forma d’anunciar-la, quelcom que podria ser electoralista, tant a escala catalana, com en l’àmbit nacional. Però que podria ser contraproduent sí la intenció del PP és que Catalunya no esdevingui independent. És una evidència que el PP està perdent vots davant Ciutadans i, per això, podria haver adoptat una mesura de fermesa sense ambigüitats per presentar-se com a salva-pàtries tant davant els electors catalans no independentistes com davant la resta d’espanyols a unes eleccions generals. Però aquesta reforma també mobilitza l’elector independentista que podria veure-la com un atac directe, augmentat el suport social al procés sobiranista. Una reforma escollida en mal moment, segons aquests punt de vista, més encara davant unes eleccions catalanes immediates que podrien ser molt decisives.

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies