CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les discrepàncies per la Quota basca ja arriben fins a 1.600 milions d’euros Les discrepàncies per la Quota basca ja arriben fins a 1.600 milions d’euros

Les discrepàncies per la Quota basca ja arriben fins a 1.600 milions d’euros

L’Estat i el govern del País Basc han obert el diàleg per afrontar aquest tema, el Concert econòmic i el pagament de l’AVE
EspanyaPolíticaZPortada DerechaZResto 8 December, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Les discrepàncies per la Quota basca ja arriben fins a 1.600 milions d’euros

El Govern espanyol i l’Executiu basc van acordar aquest dilluns la sendera de dèficit del País Basc per al període 2016-2019, que serà la mateixa que l’aprovada al Consell de Política Fiscal per a la resta de comunitats autònomes: el 0,7% aquest any, el 0,6% el 2017, el 0,3% l’any següent i sense dèficit el 2019. El nou dèficit per a l’any que ve dóna un marge de 320 milions addicionals a les administracions basques. Així ho ha anunciat el conseller d’Hisenda, Pedro Azpiazu, després d’una reunió de dues hores de durada a Madrid amb el ministre del ram, Cristóbal Montoro, que va qualificar “d’absolutament cordial“.

Azpiazu va destacar que les dues parts tenen “voluntat” per resoldre els problemes i que hi ha una “bona relació“. Tot i això, no va voler donar cap pas més enllà després de ser preguntat si aquest ambient positiu, que no es va donar en la passada legislatura, anticipa el possible suport del PNB als pressupostos generals de l’Estat.

Va admetre que un bon tracte entre les dues parts “facilita” l’acostament i l’acord, però es va remetre al que digués el Grup Parlamentari Basc. “És millor tenir una relació fluida, també per efectivitat davant dels problemes dels ciutadans. Espero que duri, que no sigui momentani. Si hi ha possibilitat d’arribar a acords, estem disposats sempre“, va afegir.

La falta de consens amb la Quota del País Basc

Les dues parts van acordar començar a parlar sobre assumptes encallats des de fa anys, mitjançant la creació de grups de treball que es posaran en marxa les pròximes setmanes. D’una banda, per desbloquejar l’actualització de la llei de la Quota i la liquidació. Les dues parts tenen una interpretació diferent de la base sobre la qual calcular la Quota, que són els diners que el País Basc paga a l’Estat per les competències que aquest presta al seu territori. Però aquesta és una xifra que té molt d’art, ja que des de fa anys que no es posen d’acord, i per tant, els bascos aconsegueixen no pagar la xifra total que li demana  l’Estat.

Pedro Azpiazu va assegurar que a la reunió no es va parlar de xifres i tampoc no va voler posar-ne cap sobre la taula, ni confirmar les diferències multimilionàries que es publiquen sobre els càlculs que fan les dues parts. Va admetre que Cristóbal Montoro pot defensar “unes quantitats” i el Govern basc, unes altres, i que la millor opció és “no prejutjar“. “Intentarem arribar a un acord“, va dir.

Els grups de treball també abordaran l’actualització del Concert Econòmic. Va considerar “lògic” que s’hagin generat problemes i discrepàncies tributàries, que cal resoldre. A  més, va assenyalar que les dues Hisendes han de concertar el nou impost sobre begudes ensucrades que va anunciar divendres passat el Govern espanyol.

Comparació amb les altres comunitats autònomes

L’avantatge de tenir un concert econòmic com el basc és que davant d’una discrepància com la de les Quotes, és la comunitat autònoma la que té la clau de la caixa. En la resta de comunitats, com passa a Catalunya, si el govern de l’Estat i la Generalitat no es posen d’acord amb aquestes quotes, Espanya simplement tanca l’aixeta dels diners. Mentre que en el cas d’Euskadi, són els bascos els que decideixen en viar menys diners a l’Estat. I així, mentre el litigi es vagi allargant.

1.600 milions de discrepàncies amb la Quota

Les discrepàncies per la Quota ascendeixen als 1.600 milions. El govern basc ha demanat l’aprovació d’algun mecanisme de bilateralitat entre les dues administracions que obligui a resoldre les discrepàncies econòmiques i competencials en igualtat de condicions i sense haver de judicialitzar les relacions. Les discrepàncies econòmiques entorn de la liquidació de la Quota (la quantitat anual que ha de pagar el País Basc a l’Estat), puja a prop dels 1.600 milions d’euros des del 2007, segons la xifra del govern basc.

S’arrosseguen des del 2007, tot i que el juliol d’aquest mateix any es va aprovar la llei quinquennal del Concert, que modificava l’anterior. Els tres últims presidents autonòmics, José Ibarretxe (PNV), Patxi López (PSOE) i Iñigo Urkullu (PNV) han discrepat obertament amb els arguments de l’Administració central. Bàsicament a causa dels increments de finançament que ha anat fent el govern central a altres comunitats per algunes competències exclusives basques, com l’escolarització dels nens de zero a tres anys o el finançament de la llei de dependència.

La interpretació basca, per la seva banda, entén que la Quota parteix del pressupost de costos de l’administració central, i d’aquesta quantitat s’extreu l’import íntegre corresponent a les competències assumides per Euskadi. A aquest import se li ha d’aplicar el 6,24%, un percentatge que representa el pes de l’economia basca en el concert nacional.

El pagament de l’AVE i la ‘Y’, l’altre gran litigi

Pedro Azpiazu va deixar una altra proposta a la taula de Cristóbal Montoro, però en aquesta ocasió no va rebre resposta del ministre, excepte que l’estudiarà. Es tracta de l’interès del Govern basc per ampliar el sistema amb el qual es construeix el tren d’alta velocitat a Guipúscoa, a les obres d’Àlaba i Biscaia.

L’Executiu basc abona els treballs i descompta després el cost de la Quota que paga a l’Estat, fórmula amb la qual es porta endavant l’obra en el tram guipuscoà. La intenció és assumir els tres ramals, així com el soterrament de vies i de les estacions a les capitals. L’objectiu, segons defensa Azpiazu, és agilitar les obres, però la competència de l’obra “és de l’Estat i a l’Estat li correspon pagar-la“, ha afegit.

Res a veure amb Catalunya

El concert econòmic del País Basc aconseguirà rascar part d’aquests diners de la Quota. I és que la via basca sembla que treu més bon rendiment en general que el negoci de tenir un nou estatut. Ara per ara els diputats catalans estan a anys llum d’aconseguir res similar. Els del PDECAT estan tan centrats a fer el referèndum d’independència que acaben amb totes les possibilitats de negociar, perquè ho bloqueja tot.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies