CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quins són els candidats a les eleccions espanyoles per aquest 26J? Quins són els candidats a les eleccions espanyoles per aquest 26J?

Quins són els candidats a les eleccions espanyoles per aquest 26J?

Us presentem els perfils dels candidats de les principals formacions polítiques que es presenten a la presidència del govern espanyol
EspanyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 21 June, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Quins són els candidats a les eleccions espanyoles per aquest 26J?

El diumenge vinent 26 de juny se celebren unes segones eleccions generals a Espanya per escollir el Congrés dels Diputats del país i elegir un nou president del govern. Aquest cop, encara que la majoria de candidats que s’hi presenten repeteixen respecte a les anteriors eleccions del 20 de desembre, la situació de cada polític ha canviat. En el transcurs dels 6 mesos que han passat han canviat discursos, polítiques, i també l’opinió pública. El fracàs de no haver aconseguit pactar un president exigeix que aquesta vegada els polítics siguin més clars, per evitar convocar unes terceres eleccions i fer així un possible ridícul davant de la resta del món. Tot plegat, mentre la majoria de partits ignoren l’actual situació de Catalunya, tant en els debats electorals com en els seus programes.

Quins són, doncs, els candidats que aspiren a presidir el govern espanyol?

Mariano Rajoy – Partit Popular

MARIANO RAJOY EN LA JURA DEL PRESIDENTE DEL T.SUPREMO Y MAGISTRADOS DEL TC

Mariano Rajoy (Santiago de Compostela, 1955) és l’actual president en funcions del govern espanyol, càrrec que ocupa des del 20 de desembre, i que s’ha allargat més de l’esperat a causa de no haver aconseguit investir cap president. Registrador de la propietat, a banda d’haver exercit com a president del govern en la darrera legislatura, també va servir com a ministra als governs de José María Aznar (en diverses carteres a partir de 1996), i com a vicepresident, entre els anys 2000 i 2003.

Però el camí a la presidència no va ser una tasca fàcil per Rajoy un cop Aznar el va situar com a successor del partit, ja que abans d’aconseguir dirigir al país va haver de passar dues legislatures a l’oposició durant l’època de Zapatero.

Després de l’esclat de la crisi econòmica i de la deficient gestió del govern socialista, Rajoy va guanyar les eleccions davant d’Alfredo Pérez Rubalcaba, i des de llavors ha apostat per la recuperació com a principal política. Aquesta és, a més a més, la seva principal carta de presentació. La motxilla més negativa que portarà als comicis serà el problema de la corrupció al seu partit, sobretot amb el cas Bárcenas i els suposats sobresous il·legals, la ineficàcia de tractar el problema català i l’incompliment de promeses electorals com la reforma de la llei de l’avortament i del sistema judicial o la baixada d’impostos.

Ara bé, malgrat totes aquestes cartes en contra, el PP té el precedent del 20 de desembre, en què van aconseguir una nova victòria electoral, tot i que no va obtenir la majoria suficient per formar govern. Aquesta vegada la intenció de vot ha variat una mica cap a l’alça en favor dels populars, però tot i així les enquestes auguren la necessitat de pacte perquè Rajoy pugui tornar a ser president. A més, la passivitat del candidat popular després dels anteriors comicis, en què ni tan sols va intentar formar govern, li han reportat dures crítiques.

Pedro Sánchez – Partit Socialista Obrer Espanyol

o-PEDRO-SANCHEZ-facebook

Pedro Sánchez (Madrid, 1972) és el líder del Partit Socialista i candidat d’aquest a la presidència. Doctor en economia, va iniciar la seva carrera política com a assessor al Parlament Europeu i va consolidar-se dins del partit com a regidor a l’Ajuntament de Madrid. Després de ser diputat al Congrés entre 2009 i 2011, quedant fora després fins al 2013, quan la renúncia d’una diputada va fer que tornés a entrar. Durant el seu període fora de la política, va aprofitar per doctorar-se i per treballar a l’empresa privada.

El 2014 va començar la seva carrera per aconseguir la presidència del Partit Socialista. En tractar-se d’un personatge pràcticament desconegut per la majoria, va dedicar-se a recórrer totes les agrupacions socialistes d’Espanyar per fer precampanya. Després de la derrota a les eleccions europees, Rubalcaba va haver de precipitar la seva dimissió, i Sánchez va proclamar-se com a president del partit amb el 49% dels vots en unes primàries obertes a tots els militants. Va quedar per davant de l’històric Eduardo Medina, que només va aconseguir el 36% dels vots, i del 14% de Pérez Tapias.

Sánchez, de la mateixa manera que ho va fer el 20D, es presenta com un candidat de renovació que pretén reformar la Constitució cap a un model més federal. Aposta, segons assegura, pel diàleg amb Catalunya, i s’autoproclama com a contrari a les retallades que ha dut a terme el govern de Rajoy. Cal tenir en compte que al desembre va obtenir els pitjors resultats de la història del partit, i si aquests es repeteixen o empitjoren (com auguren les enquestes), Sánchez es veurà obligat a dimitir. La seva imatge va empitjorar després d’intentar formar govern amb el suport de Ciutadans però sense el suport de Podemos, i va mostrar una imatge de partit poc definit, sense saber jugar les seves cartes i a la deriva dels que li venien darrere.

Durant l’inici de la campanya anterior va sorprendre per les seves propostes contràries a l’assignatura de religió a l’escola i anticlericals pel que fa al reconeixement de l’Església Catòlica com a institució al nostre país. Entre altres coses, voldria revisar el concordat amb el Vaticà i que els edificis de l’organització no paguin IBI, tal como ho fan les seus dels partits, de les ONG o les fundacions.

Pablo Iglesias – Units Podem

Pablo-Iglesias-sonrisa-pp-efe-2015

Alberto Garzón ja no és cap de llista després de la unió d’IU amb Podemos, per tant, Pablo Iglesias (Madrid, 1978) és el màxim líder i candidat d’Unidos Podemos. És doctor en Ciència Política i va sorgir en el món de la política després de les revoltes dels indignats del 15M, convertint-se així en un polític mediàtic. Les seves constants aparicions televisives i radiofòniques el van portar a liderar l’esquerra espanyola alternativa, per davant de Garzón i dessagnant al PSOE per la banda més progressista. De família antifeixista i militant dels moviments obrers, Iglesias ha mamat des de la seva infància la “lluita de classe”. Es declara a si mateix com a marxista, encara que com a cap de Podem i conscient de la necessitat de virar cap al centre per guanyar més vots, modera el seu discurs cap a la socialdemocràcia.

Igual que en el 20D, Iglesias és oberturista en la plana democràtica, però molt intervencionista en el pla econòmic. El seu partit es decanta per presentar-se com a contrari al poder establert, abanderant la lluita pels drets dels treballadors. També és contrari a les retallades, als desnonaments i partidari de la nacionalització de les empreses dels sectors estratègics. Al 20 de desembre va aconseguir emergir com a tercera força política, i aquest diumenge aspira a fer-li un “sorpasso” al PSOE i convertir-se així en el màxim rival del PP.

A Iglesias se l’ha acusat de connivència amb el règim bolivarià de Veneçuela pel qual, entre altres coses, alguns dels membres del seu executiu han realitzat treballs acadèmics i d’assessoria. Rivera i Ciutadans han protagonitzat alguns dels atacs al respecte. Iglesias també havia rebut crítiques internes de partit per maquillar de processos democràtics un sistema de governar la formació molt personalista.

Albert Rivera – Ciutadans

1445985388_631832_1445985462_noticia_normal

Albert Rivera (Barcelona, 1979) és el líder de Ciutadans, un partit que molts critiquen de carta blanca del PP, però que en les anteriors eleccions va lluitar fins al final per pactar amb el PSOE i formar govern junts. Jove advocat i líder carismàtic d’un partit que va néixer en resposta al nacionalisme català i que s’ha abanderat com a formació que aposta per “una nova forma de fer política” més transparent i renovadora.

És fill d’un català i una emigrant malaguenya, va estudiar Dret a ESADE i va ser campió d’Espanya en oratòria. Un cop llicenciat, va ingressar com a treballador de “La Caixa” dins de l’Assessoria Jurídica dels Serveis Centrals de l’entitat, un càrrec del qual es va haver de demanar una excedència per presentar-se el 2016 a les eleccions autonòmiques catalanes, en la famosa campanya en la qual sortia despullat per guanyar notorietat. En aquella ocasió va aconseguir 3 diputats, i en només 10 ja s’ha convertit en la quarta força més votada a nivell espanyol.

Rivera té un discurs molt dur contra el nacionalisme català, i presenta Ciutadans com un partit de centre, tot i que és clarament liberal pel que fa a l’economia, progressista en el tema moral i laïcista en el plantejament religiós. Des del 20 D ha canviat cinc vegades en sis mesos el seu discurs sobre la política de pactes. Va començar demanant al PSOE que deixés governar al PP, després va instar el PP a fer això mateix amb el PSOE i últimament està repetint que C’s votarà en contra que el candidat popular, Mariano Rajoy, repeteixi com a president del Govern.

Gabriel Rufián – Esquerra Republicana de Catalunya

800_1447099403_Gabriel_Rufian_Barcelona_foto_Adria_Costa_2015-004

Gabriel Rufián (Barcelona, 1982) és fill d’immigrants andalusos i activista polític de Súmate, l’associació d’independentistes de parla castellana. Després dels grans resultats que va obtenir el 20D, repetirà com a cap de llista com a independent d’ERC, altre cop per davant de Joan Tardà, l’històric parlamentari i líder polític del partit a Madrid. Rufián és diplomat en Direcció de personal i màster en selecció de personal, formació i comunicació, i és un dels líders visibles i membre de l’Assemblea Nacional Catalana en l’últim any.

Va fer la seva primera xerrada com a membre de la plataforma de castellanoparlants independentistes Súmate al febrer del 2014, i menys de dos anys més tard, al gener del 2016, ja era diputat al Congrés. També va ser un dels portaveus de la Via Lliure cap a la República Catalana de l’últim 11 de setembre. I durant la campanya electoral del 27 de setembre va participar en els actes de campanya de Junts pel Sí com a encarregat de demanar el vot als castellanoparlants.

En el seu pas pel Congrés dels Diputats no ha deixat a ningú indiferent, amb el seu tarannà tranquil i aires “xulesc”, que ha aixecat la crispació entre més d’un dels altres diputats de la Cambra.

Francesc Homs – Convergència Democràtica de Catalunya

1454415058_397039_1454415157_noticia_normal

Francesc Homs (Vic, 1969), va ser fins a les passades eleccions del 20 de desembre conseller de presidència de la Generalitat de Catalunya, i repetirà el seu paper com a candidat per CDC en les eleccions de diumenge. És un dels polítics que ha liderat l’independentisme dins de CDC, és advocat de professió i va començar com a militant de base a la JNC, l’agrupació juvenil de Convergència i com a membre del sindicat d’estudiants de la FNEC.

https://twitter.com/ConvergenciaCAT/status/744509454750617621

Un cop al partit va passar a coordinar el programa electoral de Convergència i Unió per a les eleccions del Parlament de Catalunya del 2003 i el 2010. Va ser durant molts anys la mà dreta d’Artur Mas, i ha estat portaveu del govern de la Generalitat.

https://twitter.com/ConvergenciaCAT/status/744849196432396288

Després dels mals resultats electorals del 20 de desembre i dels nefastos auguris que els hi atorguen les enquestes, aquesta campanya CDC no estan sent tan radicals com a l’anterior, però tot i així continuen tenint l’objectiu d’estar presents al Congrés espanyol per tal de defensar des de Madrid la independència de Catalunya fins a la seva consecució. I encara que defensi el full de ruta que comparteixen amb ERC, aquesta vegada CDC tampoc ha aconseguit presentar-se juntament amb els republicans, que veuen aquestes eleccions com una oportunitat per consolidar-se com a principal força independentista de Catalunya.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies