CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quines són les obligacions que contrau la Generalitat amb l’aprovació de la llei sobre el canvi climàtic? Quines són les obligacions que contrau la Generalitat amb l’aprovació de la llei sobre el canvi climàtic?

Quines són les obligacions que contrau la Generalitat amb l’aprovació de la llei sobre el canvi climàtic?

Si una paraula resumeix la nova llei que es vol aprovar al Parlament de Catalunya sobre el canvi climàtic, aquesta seria la de poca concreció
CatalunyaCiènciaPolíticaZPortada DerechaZResto 2 February, 2016 Marc Miró i Escolà 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Quines són les obligacions que contrau la Generalitat amb l’aprovació de la llei sobre el canvi climàtic?

La primera llei que el Govern de la Generalitat presentarà al Parlament de Catalunya aquesta legislatura per tal que sigui aprovada serà la llei sobre canvi climàtic. Aquesta llei obligarà al govern a complir una sèrie de compromisos polítics i econòmics els quals hem interpretat del propi redactat, ja que en la majoria de casos no s’especifiquen mesures concretes d’actuació. A continuació apareixen alguns exemples.

En l’article 4.1 de la llei s’esmenta: “el Govern ha de presentar al Parlament l’objectiu de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per als diferents períodes de compliment que la Unió Europea estableixi“. Aquest punt de la llei implica complir la normativa de la Unió Europea, normativa que encara que no hi fos la llei s’hauria de seguir. En tot cas, amb aquest article es fa encara més explícita la voluntat del Govern de complir els objectius europeus. Aquests impliquen que fins al 2020 s’hagin reduït un 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle, un 20% el consum d’energia i que les energies renovables cobreixin el 20% del total de les nostres necessitats energètiques. Ara bé, en el mateix article el Govern estableix una seria de clàusules que legitimarien el no arribar a aquest objectiu. Per exemple consideracions ambientals o nous coneixements científics.

En l’article 5, la llei defensa la necessitat de crear un inventari d’emissions a l’atmosfera de Catalunya. En aquest cas les qüestions que es poden formular són: com és que no existia ja abans aquest inventari i quines accions s’haurien de prendre a partir dels resultats obtinguts.

L’article 10 es refereix a l’agricultura i la ramaderia. En aquest es preveu modernitzar els regadius per a millorar l’aprofitament de l’aigua i impulsar el rec de secà. La qüestió sorgeix en el punt de com finançar aquestes infraestructures, especialment després de les grans inversions ja realitzades en projectes com el canal Segarra-Garrigues. Aquest canal, des de l’inici de la seva construcció el 2002, ja va generar molta polèmica pel seu cost i el seu impacte mediambiental. A més, la llei parla d’incentivar la utilització de fertilitzants bio-orgànics i del consum de proximitat. La qüestió un altre cop és el com es farà i amb quins diners. A més, sorprèn que en aquest article no aparegui una problemàtica clau com és la de l’erosió, problema que afecta especialment les conques mediterrànies provocant la desaparició del sòl ferm.

Si ens fixem ara en l’article 13 sobre els boscos i la seva gestió forestal, l’article afirma que “la definició i promoció d’una gestió forestal que augmenti la resistència i resiliència de les masses boscoses als impactes del canvi climàtic”. El problema és que la majoria de boscos són privats, per tant amb aquest article en mà, no queda clar si serà la mateixa administració pública qui finançarà aquestes millores en la gestió forestal o obligarà als propietaris a finançar-s’ho ells. Afegir també que és estrany que s’esmenti la necessitat que els boscos actuïn com un embornal però que en cap moment es parli de repoblació forestal.

La construcció del canal Segarra-Garrigues va generar una àmplica polèmica

La construcció del canal Segarra-Garrigues va generar una àmplica polèmica

Poca concreció sobre quines accions haurà de realitzar la Generalitat

Una de les activitats que genera més contaminació és la producció d’energia, conseqüentment aquesta llei en parla en el capítol 14 sobre la necessitat de “impulsar les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica” i afegeix “la promoció de les energies renovables a Catalunya”. Sorprèn la poca concreció en aquest punt tan important, ja que el compromís adquirit per la Generalitat podria ser molt laxa. Però encara és més sorprenent que no es parli del problema que existeix en com avui es genera l’energia, produïda principalment en centrals tèrmiques les quals generen una gran contaminació.

En l’article 15 es parla sobre l’aplicació d’ajuts, bonificacions i beneficis fiscals per aquelles empreses de més de 250 treballadors que activament lluitin, aplicant mesures en les mateixes empreses, contra el canvi climàtic. Una altra vegada trobem el problema de la concreció, no es menciona en què consistirien aquestes ajudes, només s’especifica com es podrien acreditar les empreses per obtenir-les.

Un altre exemple de la falta de concreció de la llei el trobem en l’àmbit de les infraestructures, tractat en l’article 16.2. En aquest es parla de què qualsevol nou projecte ha d’incorporar una anàlisi sobre l’impacte d’aquella infraestructura en el canvi climàtic. En aquest article però, no s’esmenta si la Generalitat proveirà un informe model o seran els mateixos constructors els encarregats de realitzar-lo segons el seu criteri.

La Generalitat es compromet també a actuar en algunes àrees i activitats a on fins ara ha actuat de forma contrària i per tant s’entén que haurà de canviar el patró seguit fins ara. Un exemple és el que apareix en l’article 20 dedicat al turisme. En aquest es parla de “les mesures a adoptar en matèria de turisme han d’anar encaminades a reduir la vulnerabilitat i les emissions de GEH”. Aquesta política és contradictòria amb la política d’incentius seguida fins ara en el cas les pistes d’esquí, unes pistes que en molts casos s’han de proveir de neu artificial, procés que és molt contaminant.

Finalment la llei parla de la creació d’una nova institució burocràtica, el Consell Català del Clima. Però per aquesta nova entitat, no queden clares quines serien les competències concretes que assumiria i sobre quines àrees.

Amb l'aprovació d'aquesta llei, la Generalitat deixaria d'invertir en les pistes d'esquí amb canons de neu com a reclam turístic

Amb l’aprovació d’aquesta llei, la Generalitat deixaria d’invertir en les pistes d’esquí amb canons de neu com a reclam turístic

El compromís concret

Es podria afirmar que pràcticament l’única concreció que apareix en tota la llei es produeix al final de la llei, entre els articles 33 i 44, és a dir, prop del 20% del total de la llei. En aquests articles es presenta i descriu l’entrada en funcionament d’un nou impost ambiental per part de la Generalitat que taxaria les emissions de CO2 que produeixen els vehicles de tracció mecànica.

En conclusió, gran part de l’article es podria considerar superflu, ja que no s’estableixen pràcticament mesures concretes per lluitar contra un tema tan important com és el canvi climàtic. A més, bona part dels articles fan referència a temes que ja estan en funcionament o que implícitament ja s’haurien d’estar aplicant. Apareix també el dubte de si era necessària realitzar una llei d’aquest perfil tenint en compte les competències de la Generalitat i el fet que la Unió Europea ja hagi legislat molt sobre aquest tema, establint uns objectius als quals Catalunya encara se situa lluny. Només progressant de forma adequada en l’obtenció d’aquests objectius propugnats per Europa, ja s’estaria realitzant un gran esforç en la lluita contra el canvi climàtic.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies