

Quina és la importància del clericalisme en la política catalana?
El Pare Manel i la monja Vicky Molins donen suport a la campanya de Junts pel Sí, mentre que les monges Forcades i Caram ja no es deixen veure en la vida pública
CatalunyaPolíticaReligióZPortada DerechaZResto 16 September, 2015 Núria Vilellas Camps 1Des de fa uns mesos la política catalana ha viscut activament la presència de personalitats clericals en les seves files electorals. Tots recordem la monja benedictina Teresa Forcades, que va desaparèixer després d’una derrota política, o Sor Lucía Caram, present en tots els debats polítics del moment. Últimament però, han deixat la vida pública, i això ens fa preguntar quin paper té el clericalisme en la política catalana, i sobretot, és una moda que tindrà més adeptes?
Doncs tot apunta que sí. Ara sembla que hi comença ha haver una nova fornada de religiosos que donen suport a algunes de les coalicions que es presentaran el proper 27S. Concretament hi ha dos activistes socials de renom, el sacerdot Manuel Pousa, més conegut com el Pare Manel, creador de la Fundació Pare Manel, que desenvolupa i lidera projectes d’acció social i educativa, i la monja teresiana Vicky Molins, que s’han apuntat al carro dels Junts pel Sí.
El passat 12 de setembre, en una trobada al Taller Escola Barcelona (TEB) del barri de Sant Andreu, un centre cooperatiu de treball especial i ocupacional per a discapacitats psíquics, els dos religiosos van aplaudir i secundar les paraules del president de la Generalitat, Artur Mas, quan explicava que “la independència i la política no són dues realitats diferents que es giren l’esquena, sinó que la independència és una manera d’afrontar la realitat social i totes dues van juntes”.
En la trobada, Mas va parlar de la importància de construir un Estat independent que miri de cara a la realitat social del país, i aquesta és l’única manera que “Catalunya disposi de més recursos per afrontar les necessitats socials”. Unes necessitats com la consecució d’una renda ciutadana, proposta electoral de CDC i ERC, que substitueixi l’actual renda mínima d’inserció (Pirmi). En aquest punt, el president va rebre el suport de la monja Vicky Molins quan va advertir de la necessitat de no “cronificar” aquests tipus d’ajuts, ja que segons la teresiana “m’he trobat moltes persones l’aspiració de les quals és viure del pirmi” i que, en conseqüència, “hi hagi persones que simplement visquin d’un subsidi sense cap altre estímul”.
De moment no sembla que en cap dels dos casos es repeteixi la mateixa situació polèmica que es va arribar a donar quan les monges Forcades i Caram van començar a participar activament de la política catalana, però el paper del clericalisme al voltant de les pròximes eleccions no s’ha quedat de braços plegats, i tot apunta que anirem tenint més notícies en els dies vinents.