

Qui paga realment els impostos?
És tant el desconeixement, que he arribat a pensar que el “sistema” està concebut perquè no sigui fàcil conèixer la quantia exacta o aproximada que cadascun paga
Opinió 15 junio, 2016 Antoni Durán-Sindreu 0En un anterior article em referia a la importància de visualitzar els impostos. Ho vaig dir i ho reitero, perquè estic convençut que no som conscients dels impostos que paguem. És tant el desconeixement, que he arribat a pensar que el “sistema” està concebut perquè no sigui fàcil conèixer la quantia exacta o aproximada que cadascun paga.
El salari mitjà d’un espanyol, segons dades oficials de l’INE de 2013, últims publicats, és de 22.697,86 € bruts a l’any. D’aquest import, cal descomptar un 6,35 %, aproximadament, en concepte del que es denomina quota obrera de la Seguretat Social (SS); en definitiva, d’impostos sobre el treball, la destinació dels quals és finançar les prestacions públiques de la SS. En concret, 1.441,31 €. A més, cal descomptar també la retenció a compte de l’IRPF. De tractar-se per exemple d’un contribuent amb un fill major de 3 anys, aquesta retenció ascendeix a 2.839,50 €. No obstant això, el que el treballador percep és “l’efecte” IRPF, això és, l’import que se li retorna o ha de pagar el mes de juny de cada any. Aquest contribuent, com gairebé tots, no és conscient que ja ha pagat 4.280,81 €. Solament “grava” en la seva memòria la quantia que li retornen o, si escau, el que finalment acaba pagant, en aquest cas, la mòdica suma de 50,56 €. I encara que la veritat és que en la nòmina de cada mes figuren tals imports, la veritat també és que no s’interioritzen. Vaja, que no es percep el que de debò es paga, en el nostre exemple, un 19,08 % del sou.
Però el més important ve ara. Aquest contribuent, que pràcticament manca de capacitat d’estalvi, paga altres impostos que encara interioritza menys. Segons determinats estudis, destina l’equivalent al salari de 25 dies a pagar l’IVA (menjar, vestit, medicines, aigua, llum, telèfon, etc.), el de 12 dies a pagar Impostos Especials (el combustible del cotxe, per exemple) i el de 5 dies a pagar altres impostos (cànon de l’aigua, etc.), això és, 2.611,81 €. En total, inclòs IRPF i la quota obrera de la SS, un 30,59 % del seu salari. Respecte a aquests altres impostos es produeix un fenomen que es coneix com a “il·lusió financera”, això és, que el contribuent no percep realment el que paga tot i que en els tiquets i/o rebuts de compra consti el seu import.
Però hi ha més. A aquest import cal afegir els impostos que via preu se’ns repercuteixen en comprar qualsevol bé o servei. M’explico. Tots els impostos que paguen les empreses, inclosa la SS, són un cost per a aquestes; cost que es repercuteix via preu als qui consumim els seus productes o serveis. És el que es coneix com a “translació econòmica” de l’impost, translació que és major o menor segons el que permeti el mercat. Però la idea, i això és l’important, és que els qui finalment acabem pagant tots els impostos som els particulars sense possibilitat de traslladar-los.
Així doncs, de forma més o menys perceptible, induïts per l’efecte de la “il·lusió financera”, o com a conseqüència de la mera i pura “translació econòmica”, els qui veritablement suportem la majoria de la fiscalitat d’aquest país som els particulars. No hi ha dades exactes sobre quina és la seva quantia o percentatge, però no m’estranyaria que se situés al voltant d’un 40/45 % o més.
No obstant això, el “sistema” està tan intel·ligentment dissenyat que no ens adonem d’això. Per què? Primer, i fonamentalment, perquè els impostos no els paguen els particulars directament a Hisenda. Els paguen uns “intermediaris” anomenats empreses. Ells ingressen la SS, la majoria de l’IVA, els Impostos Especials, la SS, l’Impost de societats i les retencions a compte de l’IRPF dels veritables contribuents. Segon, perquè la campanya anual d’IRPF és la “escenificació” de la bondat del sistema enaltint l’esforç anual a materialitzar al més aviat possible les devolucions de l’impost i a facilitar al màxim la seva gestió i proximitat amb el contribuent de “a peu” que es converteix així en el “protagonista” principal del sistema. No obstant això, ningú li recorda que el que se li retorna és l’excés del que se li ha cobrat amb un any aproximadament d’antelació sense retribució de cap tipus, import, record, que ni ell mateix ha ingressat directament i la quantia del qual, i per experiència professional, gairebé ningú recorda.
Què passaria si aquest contribuent hagués d’ingressar directament aquest mateix import? M’estic referint al cas que l’empresa facilités a l’AEAT la informació però no retingués res a compte. D’aquesta forma, esbrinaríem a més el grau de consciència i cultura fiscal dels espanyols. Molt em temo que l’experiència seria molt negativa. Clar que aquesta experiència requereix un màxim compromís dels nostres polítics, un exercici enorme de pedagogia i transparència, una exemplaritat exquisida i una màxima sinceritat i responsabilitat. És, de fet, un repte per als nostres polítics i per a la pròpia Administració. No seria bo? Jo, almenys, aposto per això.
En definitiva, tenim un “sistema” basat en el “fraccionament” del que paguem, amb enormes dificultats per visualitzar el seu import i en el qual gairebé no ingressem res directament, sinó a través de “intermediaris”, i que una vegada a l’any ens fa sentir bé. La culpa, els “rics” i les grans empreses, que són, per cert, els qui ho ingressen gairebé tot. Però els qui realment ho paguem, no ho oblidin, som els particulars sense possibilitat de traslladar el seu cost a tercers.
Altres Notícies
- ScottgeW en Les 10 claus de l’enquesta política i electoral de La Vanguardia
- Daniel en La setmana de la decisió?
- AGUSTIN IGNACIO GARRIDO CAMPRUBI en Del Kurdistan iraquià a Catalunya
- Joaquim Arolas en Llocs per visitar a Catalunya durant la tardor
- Josep en Els 10 principals llocs d’interès a Barcelona
- agosto 2022
- julio 2022
- junio 2022
- mayo 2022
- abril 2022
- marzo 2022
- febrero 2022
- enero 2022
- diciembre 2021
- noviembre 2021
- octubre 2021
- septiembre 2021
- agosto 2021
- julio 2021
- junio 2021
- mayo 2021
- abril 2021
- marzo 2021
- febrero 2021
- enero 2021
- diciembre 2020
- noviembre 2020
- octubre 2020
- septiembre 2020
- agosto 2020
- julio 2020
- junio 2020
- mayo 2020
- marzo 2020
- febrero 2020
- enero 2020
- noviembre 2019
- octubre 2019
- septiembre 2019
- agosto 2019
- julio 2019
- junio 2019
- abril 2019
- marzo 2019
- febrero 2019
- enero 2019
- diciembre 2018
- noviembre 2018
- octubre 2018
- abril 2018
- marzo 2018
- febrero 2018
- noviembre 2017
- octubre 2017
- septiembre 2017
- agosto 2017
- julio 2017
- junio 2017
- mayo 2017
- abril 2017
- marzo 2017
- febrero 2017
- enero 2017
- diciembre 2016
- noviembre 2016
- octubre 2016
- septiembre 2016
- agosto 2016
- julio 2016
- junio 2016
- mayo 2016
- abril 2016
- marzo 2016
- febrero 2016
- enero 2016
- diciembre 2015
- noviembre 2015
- octubre 2015
- septiembre 2015
- agosto 2015
- julio 2015
- junio 2015
- mayo 2015
- abril 2015
- marzo 2015
- marzo 2014
No comments so far.
Be first to leave comment below.