CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Què se n’ha fet de Somàlia, el país dels pirates i l’anarquia? Què se n’ha fet de Somàlia, el país dels pirates i l’anarquia?

Què se n’ha fet de Somàlia, el país dels pirates i l’anarquia?

És l’Estat fallit per excel·lència, però quins són els orígens del caos? Per què el govern actual encara no controla tot el país? Somàlia constitueix una lliçó sobre les especificitats culturals i les normes de base de tota societat
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 11 March, 2016 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Què se n’ha fet de Somàlia, el país dels pirates i l’anarquia?

La pel·lícula Black Hawk Abatut, dirigida per Ridley Scott i estrenada a l’any 2001, està ambientada a Mogadiscio, capital de Somàlia. El film presenta un país extremadament pobre, que manca de llei i on ni els cascos blaus pakistanesos ni els soldats americans són capaços d’enfrontar-se a les milícies locals.

Black Hawk ens presenta una imatge de la Somàlia de començaments de la dècada dels 90 que segurament s’apropava molt a la realitat del moment. Al 1991 queia definitivament el govern de Siad Barré, dictador arribat al poder, com tants d’altres, gràcies a un cop d’Estat, en el seu cas al 1969.

El clan, un vincle més important que la nació o la ideologia

Somàlia té a primera vista una enorme avantatge sobre molts altres Estats africans: és un país sense grans diferències ètniques. La gran majoria de somalis (entorn un 85%) pertanyen a l’ètnia homònima, que es determina per una llengua comuna, un estil de vida nòmada i una religió única, l’islam sunnita. Però aquesta aparent avantatge entranya un problema: els somalis estan organitzats en un seguit de clans i sots-clans relacionats de forma jeràrquica o semi-jeràrquica, sovint dividits en aliances volàtils i complexes. A la societat somali tradicional, el més important a les relacions interpersonals són els vincles clànics de cada persona.

Cartell propagandístic que mostra a Siad Barré

Cartell propagandístic que mostra a Siad Barré

El dictador Barré basà el seu poder en l’ajuda soviètica i la modernització forçada del país. Conscient que l’islam i les diferències inter-clàniques eren una amenaça per a la seva hegemonia política, promogué una ideologia pan-somali, amb una retòrica agressiva que recorda a la emprada per Putin o inclús pels nazis: allí on hi hagi un somali, existeix Somàlia. El seu somni seria crear una “Gran Somàlia” ocupant totes les zones poblades per somalis. El pla implicaria conquestes militars a Djibouti, Kenya i Etiòpia.

L’intent de conquesta de l’est d’Etiòpia, llançat al 1977, li sortiria ben car. La URSS abandonà a Barré i recolzà el règim etíop de Mengist, més atractiu estratègicament. Sense proveïdors d’armament ni suport internacional, Somàlia fou vençuda (a pesar de que les seves forces, per increïble que ara sembli, arribaren a escassos quilometres d’Addis Abeba).

A partir de llavors, el règim de Barré es començà debilitar i re-aparegueren les rivalitats entre els clans. Barré anà perdent progressivament la seva legitimitat com a governant, i a finals de la dècada dels 80 el país es trobava ja immers en el desordre. La multitud de faccions impediren la formació d’un nou govern al 1991, i Somàlia entrà en el període més fosc de la seva història.

L’islam com a nou vincle

Al 1992 arribaren forces internacionals per intentar evitar el col·lapse total de l’estat somali, però davant de successives complicacions i fracassos polítics, es retiraren al 1995. Els cascos blaus de Nacions Unides patiren particularment greus pèrdues (entorn 160 soldats). Enmig d’aquesta situació, Somalilàndia (la província més al nord) es declarà independent i Puntlàndia, un “Estat federat” de Somàlia (sense que existís cap Estat federal somali).

El caos era total, i arribà a tal punt que el govern i el parlament reconeguts internacionalment hagueren de refugiar-se a Kenya. Per intentar aturar la violència inter-clànica, aparegueren un seguit de tribunals islàmics o de la Sharia. Aprofitaren la seva referència comuna a l’islam per a formar al 2006 una “Unió dels Tribunals Islàmics”, que prengué el control de Mogadiscio. Allò que el socialisme o la democràcia lliberal no havien pogut ho aconseguiria la religió de l’Alcorà i la Sunna.

Mapa de Somàlia amb Puntlàndia i Somalilàndia (a l'extrem nord-oest)

Mapa de Somàlia amb Puntlàndia i Somalilàndia (a l’extrem nord-oest)

No obstant, tement una radicalització de la població somali, Etiòpia liderà una coalició internacional que ocupà la capital de Somàlia i derrotà els milicians de la Unió. Enseguida aparegué, com a reacció, el grup Al-Shabbaab (“joventut”, en àrab), que porta l’aplicació de la llei islàmica molt més lluny que no pas els seus antecessors de la Unió dels Tribunals, vistos com massa oberts i culpables de la derrota.

Paral·lelament, els 3.000 kilòmetres de costes que té Somàlia permeteren l’exercici de la pirateria, on encara intervenen tant pescadors locals empobrits com xarxes de crim organitzat internacionals. Al 2008 es llançaria l’Operació Atalanta de la Unió Europea, que encara dura.

Per què és Al-Shabbaab encara una amenaça?

Mentre actualment el govern reconegut internacionalment ha pogut tornar a establir-se a Mogadiscio, el seu control del territori no és total. Al nord, ha d’afrontar els secessionistes de Somalilàndia. Al sud, l’AMISOM (Missió de la Unió Africana a Somàlia), segueix patint atacs dels milicians d’Al-Shabbab. Al gener d’aquest any, un assalt a una base militar kenyana es saldà amb més de 50 soldats morts. A la capital, un atac terrorista acabà amb la vida de 20 civils pocs dies més tard.

Milicians d'Al-Shabbaab, fortament armats

Milicians d’Al-Shabbaab, fortament armats

Segons un informe de l’International Crisis Group, el problema sembla ser el de sempre: la inestabilitat política que travessa el país des de fa més de 25 anys. Mentre els líders africans parlen d’ampliar el mandat de l’AMISOM, a Somàlia encara hi ha un buit de poder en moltes administracions regionals i ministerials. La competició política, sempre vinculada a les diferències per motius clànics, dificulta els esforços de la Unió Africana. L’informe conclou que l’AMISOM només s’imposarà a Al-Shabbab si la solució militar ve acompanyada d’una de política, quelcom que fins s’ha demostrat extremadament difícil.

El que és més sorprenent de la història de Somàlia, segurament, és el fet que la religió comuna dels somalis, l’islam, ha estat el sol element capaç de superar permanentment les diferències entre els clans i sots-clans somalis. Una lliçó sobre la importància de les normes de base de la comunitat política que caldria tenir en compte, no només a Somàlia sinó a tot arreu.

 

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies