CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El que no s’ha dit de la victòria de Macron El que no s’ha dit de la victòria de Macron

El que no s’ha dit de la victòria de Macron

Rere el flamant però misteriós president electe s’amaga una França cada cop més dividia i desencisada. El Front Nacional ha batut un nou rècord històric a pesar de la derrota i 1 de cada 3 francesos no ha votat per cap dels dos candidats
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 8 May, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » El que no s’ha dit de la victòria de Macron

Macron ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials franceses amb un ample marge, però rere la seva victòria es pot entreveure una França desencisada i cada cop més dividida. Vet aquí tres observacions en bona mesura absents als mitjans de comunicació que ho verifiquen.

1 de cada 3 francesos no ha votat per cap dels dos candidats finalistes

Emmanuel Macron ha vençut a la segona volta de les eleccions presidencials franceses amb el 66,06% dels vots. El que no s’ha comentat massa és, però, que l’abstenció també ha batut rècords: no hi havia una taxa d’abstenció tan elevada des del 1969 (Pompidou versus Poher), en un moment de gran agitació i descontentament a França. Exactament el mateix context social d’avui.

Es per aquest paral·lelisme que resulta encara més interessant observar com, juntament amb les eleccions de 1969, aquesta és la sola vegada que l’abstenció s’ha incrementant entre la primera i segona volta, segons recull Le Figaro.

Els abstencionistes han suposat el 25,38% de l’electorat francès. Molts, si se’l compara amb el 19,65% del 2012. A més, el 8,49% dels vots han estat en blanc (3 milions), i un 3% han resultat nuls (1 milió). El percentatge conjunt de vots blancs i nuls supera, de fet, el de 1969, quan arribà a un 6,42%.

Aquestes xifres ofereixen una forma diferent d’entendre les eleccions del passat diumenge: França mai havia estat tan apàtica davant els dos candidats finals a la Presidència de la República.

El Front Nacional obté un nou record

Fins a quin punt es pot dir que Marine Le Pen ha perdut? No ha aconseguit arribar a la presidència, perdent una oportunitat d’or pel Front Nacional, però de totes maneres el resultat del Front Nacional és rotundament històric.

Amb quasi bé un 34% dels vots no blancs ni nuls, Marine Le Pen dobla al seu pare, Jean-Marie Le Pen, qui obtingué a la segona volta del 2002 un molt modest 16,86 % dels sufragis.

Si bé al 2002 el Front Nacional era un partit pària, al 2017 podria convertir-se en la més decidida oposició a En Marche (a partir d’ara, La République en Marche), el moviment polític d’Emmanuel Macron.

No obstant això, els resultats del FN de cara a les legislatives del juny es preveuen baixos degut al sistema de dobla volta i circumscripcions uninominals de França. Aquesta doble barrera dificulta enormement l’elecció de candidats extremistes, ja que tradicionalment la resta de partits s’han oposat en bloc al FN en el denominat Front Républicain.

Cap a una societat bipolaritzada?

França porta molt temps malalta, i tenint en compte els resultats de les eleccions del diumenge, el remei que proposa Macron no convenç massa als francesos. De fet, la societat sembla més polaritzada que mai, amb un Front Nacional imparable a pesar de la derrota que promet guerra a un president desconegut i inexpert, que ningú sap encara què pensa exactament sobre molts aspectes de la política interna i internacional.

Per la seva banda, els dos partits tradicionals de la Cinquena República, Les Républicains i el Parti Socialiste, que són l’encarnació de la dreta i esquerra tradicionals, s’enfonsen. Nombrosos diputats i càrrecs d’ambdues formacions fugen amb vots salvavides cap al flamant transatlàntic impossible d’enfonsar que sembla ser En Marche!

Així doncs, no seria inversemblant pensar que la societat francesa es dirigeix vers la bipolarització: d’una banda emergeix un front republicà, centrista, obert en qüestions morals i amic del liberalisme internacional en els aspectes econòmics. En definitiva, el somni dels bohemis burgesos (els “bobos”) francesos. De l’altra, una opció d’extrema dreta tancada en l’aspecte econòmic i relativament indefinida pel que fa a la moralitat.

Aquest dualisme deixaria orfe a bona part dels francesos, que suposaren un 40% de l’electorat de la primera volta: els conservadors de Fillon i l’extrema esquerra de Mélenchon.

Així dons, la bipolarització es podria combinar amb una progressiva alienació d’importants sectors de la població, com els catòlics (a França, en general es situen entre la classe alta conservadora) i els anticapitalistes.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies