CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Què hi ha després de la DUI? Què hi ha després de la DUI?

Què hi ha després de la DUI?

El final de la DUI, el no d’Europa de donar suport a la mediació, l’exèrcit a Catalunya, la invalidesa del referèndum, l’impacte econòmic negatiu, o el posicionament enrocat del govern de Rajoy, creen expectatives sobre el futur de Catalunya
CatalunyaPolíticaZPortada Izquierda 5 October, 2017 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Què hi ha després de la DUI?

Aquesta és la situació política de Catalunya després del referèndum de l’1 d’octubre, de la vaga general del dia 2, del discurs del rei Felip VI i del discurs de Puigdemont d’ahir a la nit en resposta al monarca.

La fi de la DUI

El Parlament de Catalunya es reunirà el dilluns per parlar sobre els resultats del referèndum i, en teoria, per aplicar la voluntat del poble. Que traduït, significa que el govern de Puigdemont hauria de proclamar la Declaració Unilateral d’Independència (DUI), tal com porten prometent fa mesos. Sigui com sigui, tot apunta que aquest serà el final de la DUI. Bé sigui perquè la declaren, i llavors ja es passarà de pantalla per accedir al següent nivell, bé sigui perquè decideixin contemplar una altra opció i aquesta quedi apartada. Un exemple seria proclamar-la de manera fraccionada, una opció que últimament s’està contemplant, i que permetria a la Generalitat intentar trobar punts de mediació.

El problema pels independentistes és que amb els vots que tenen al darrere, no tenen suficient pes per forçar una gran sortida d’Espanya. Si bé és cert que aquests vots estan absolutament mobilitzats, i encara que les urnes no els donin la raó, ja que suposen una mica menys de la meitat de la població catalana, provoquen una imatge internacional molt potent. Però amb aquesta feblesa, tot el plantejament del govern passa per esperar aquesta intervenció d’Europa, però i si aquest no arriba? És el final del procés?

Europa

Cal recordar que el Parlament Europeu, segurament la instància més oberta que existeix a Europa, reclama diàleg i condemna la violència, però sempre dins de l’ordre constitucional. Això significa que sempre donarà suport al govern central de Rajoy, ja que en l’ordre constitucional d’Espanya no s’admet un referèndum.

Entusiasme dels catalans

Què passarà quan Europa no ajudi a Catalunya fent de mediador amb Espanya? Com es gestionarà la confiança i l’entusiasme dels catalans? Ara per ara aquests estan tranquils, però ho estan amb el pretext que els governants catalans tenen molt clares les pautes a seguir i els següents passos que s’han de fer. Però i quan s’arribi a l’atzucac?

Encara que el govern de Puigdemont pugui fer pensar que tenen una carta amagada, aquesta és dubtosa. Aconseguiran el suport dels bisbes, el Papa, Prodi o Blair per tenir interlocutors? L’institut Carter? El principal problema, i amb això rescatem el punt anterior, és que Europa no vol solucions al marge dels marcs constitucionals de cada país, perquè els suposaria un control per controlar les fronteres.

L’exèrcit

L’exèrcit espanyol està en prealerta des de fa setmanes. Per això van ser capaços de sortir tan de pressa de Saragossa per plantar-se a Catalunya just després del discurs del rei Felip VI. Si bé és cert que només es tracta d’una unitat logística, que en cap cas és una unitat de combat (només té la capacitat d’autoprotegir-se), la seva presència a Catalunya pot ser o bé un suport per les forces de seguretat de l’Estat, o bé un avís pels dirigents catalans.

Els serveis jurídics del Parlament

Els Lletrats del Parlament van avisar que la Mesa ha d’impedir el ple d’independència que han convocat Junts pel Sí i la CUP per dilluns que ve. El secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major, Antoni Bayona, han dirigit avui a la Mesa de la cambra catalana un escrit en el qual adverteixen als seus membres que tenen el “deure d’impedir o paralitzar iniciatives com la de celebrar un ple per declarar la independència. Junts pel Sí (JxSí) i la CUP han demanat avui a la Mesa que dilluns es faci un ple amb una compareixença del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb la finalitat de que expliqui els “efectes” de la jornada de l’1-O, una sessió plenària que segons ha assegurat la CUP servirà per “declarar la independència”.

En l’escrit, a què ha tingut accés EFE, els lletrats assenyalen que una declaració d’independència tindria una “relació directa” amb les resolucions parlamentàries i les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica suspeses pel Tribunal Constitucional (TC). Per aquesta raó, afegeixen, “la tramitació i eventual aprovació d’una declaració” d’independència estaria “afectada” per les anteriors sentències del TC. D’acord amb les decisions que ha anat adoptant el TC, adverteixen els lletrats, “els membres de la Mesa del Parlament tenen el deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directament o indirectament suposi ignorar o eludir la nul·litat de les resolucions parlamentàries afectades per la sentència, els actes i els acords de suspensió” de l’alt tribunal.

Govern espanyol

La posició del govern espanyol també ha quedat molt clara. No tenen cap tipus d’intenció de fer cap negociació amb la Generalitat, de la mateixa manera que no volen accedir a cap mediació mentre Puigdemont i companyia continuïn mantenint-se amb la intenció de proclamar la DUI.

Reafirmació de l’impacte econòmic negatiu

Amb tota la situació política de Catalunya, s’ha reafirmat l’impacte econòmic negatiu. D’una banda, CaixaBank (-9,1%) i Banc Sabadell (-22%) han caigut moltíssim en borsa. En el cas del segon, ho ha fet de manera tan brutal que es podria trobar a l’extrem d’entrar en risc de fallida. La preocupació més gran és que tot plegat contamini els dipòsits perquè la població entri en risc i decideixi treure els diners del banc. Recordem que Catalunya té 180.000 milions en dipòsits. Fa dies Junqueras ja va advertir a les autoritats europees dels profunds desequilibris que podia generar el problema de Catalunya sobre l’economia europea, l’euro i el sistema financer. Mentre que De Guindos deia justament el contrari. Sigui com sigui, els bancs catalans són els que estan perdent més, no els espanyols.

D’altra banda, també cal tenir en compte que en aquest sentit la vaga general va ser un profund desencert. A no sé què l’estratègia sigui que Catalunya pretengui justificar la negociació perquè l’economia va malament.

També cal contemplar la possible marxa d’Oryzon a Madrid, el rumor del corralito, que cada vegada es va estenent més i més, o que la prima de risc ja ha pujat fins al 136. A més a més, el pressupost del 2018 encara està penjat, i malgrat que aquest no sigui un problema molt greu, és un indicador d’inestabilitat. I l’economia juga, precisament, amb l’expectativa i l’estabilitat, i per això és molt important donar una imatge de tranquil·litat i solvència.

Les grans veritats

És evident que hi ha moltíssima gent que té ganes de votar a Catalunya, i de la mateixa manera que és innegable l’accés policial amb la violència durant el referèndum de l’1 d’octubre. Però al mateix temps també hi ha un consens general que el referèndum i els seus resultats són invàlids, i per tant, que no té el reconeixement de ningú, fora de Catalunya. Per molt que el procés català generi simpaties a l’estranger, aquestes no es tradueixen en conseqüències polítiques. Per molt que la jornada es produís amb gran civisme, hi ha una incapacitat per traduir la consulta en un recolzament polític ferm. Fins i tot els experts internacionals que va pagar la Generalitat no l’avalen.

Junta Electoral Central

Tot plegat ha quedat rematat amb la nota de la Junta Electoral Central, que indica que el referèndum és invàlid. Recordem que aquesta junta és un òrgan independent de govern, que es dedica a validar, entre altres coses, les eleccions que es produeixen en el territori.

I els motius pels quals no ho són poden semblar més o menys anecdòtics, però certament contribueixen en la mala imatge de les votacions. Bé sigui pels col·legis que van treure les urnes al carrer perquè la gent votés fora de les instal·lacions, per les persones que s’ha demostrat que han votat més d’una vegada, o que en alguns pobles hi hagués més vots que habitants. Tot plegat contribueix a saber que els catalans volen votar, però també contribueix a invalidar els resultats.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies