CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Què explica la selecció francesa de futbol sobre el seu país Què explica la selecció francesa de futbol sobre el seu país

Què explica la selecció francesa de futbol sobre el seu país

La selecció ha aplacat una nova polèmica sobre la identitat nacional. No obstant, greus problemes de fons persisteixen. No es tracta ja de futbol, sinó de la cohesió social de França
MónResearchZPortada DerechaZResto 11 June, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Què explica la selecció francesa de futbol sobre el seu país

Divendres passat, victòria in extremis de la selecció francesa en el seu debut a l’Eurocopa 2016 de la qual n’és amfitriona. 2-1 contra Romania, un rival sobre el paper molt més feble.

Els francesos, amfitrions de l’edició d’enguany, no brillaren pel seu joc. Però serviren de consolació a una França que no es recupera de les múltiples ferides obertes durant els darrers mesos (protestes per la llei del treball i vagues continues, constant amenaça terrorista, auge de l’extrema dreta i tensions sobre la qüestió de la identitat nacional).

Ni tan sols Les Bleus, nom popular de la selecció francesa de futbol, escapen de la tempesta que colpeja el país gal. El mediàtic i polèmic Karim Benzema encengué la polèmica la setmana passada en una entrevista concedida al diari Marca. El futbolista afirmà sense embuts que “Deschamps [el seleccionador francès] es doblega davant la pressió d’una part racista de França”.

A l’abril s’havia anunciat que Benzema no seria convocat a la selecció degut a un cas legal que el jugador té pendent relatiu a un xantatge contra el seu company Mathieu Valbuena.

Les declaracions del davanter encengueren de nou un debat que sembla impossible de concloure: el racisme a França i la qüestió de la multiculturalitat de la societat i política franceses.

Segons afirma Robert Zaretsky, Les Bleus han servit com a baròmetre de la imatge de nació multicultural que França té d’ella mateixa. El país visqué un moment d’eufòria al 1998, quan l’equip de Zidane vencé contra tot pronòstic a la final de la Copa del Món contra Brasil. L’equip, format per una mescla de francesos d’ascendència metropolitana, africana o àrab, canvià de colors. Ja no era el tradicional Bleu, Blanc et Rouge sinó Black, Bleu et Beur (negre, blau i un nom familiar per “àrab”). Dos anys després, França tornaria a guanyar un campionat, en aquest cas l’Eurocopa.

No obstant, les fractures pervisqueren. Al mateix any 2000, més d’una tercera part dels francesos enquestats respongueren que hi havia massa jugadors d’origen estranger a l’equip nacional. Al 2001 es visqueren moments dramàtics durant el primer partit França-Algèria de la història, concebut com un experiment per acostar els dos països marcats terriblement per la Guerra d’independència d’Algèria entre 1954 i 1962. Els fans de l’equip magrebí xiularen la Marsellesa i assaltaren el terreny de joc quan faltaven pocs minuts per acabar el partit. A molts francesos les imatges els xocaren i ompliren d’indignació. A l’any següent, el nacionalista xenòfob Jean-Marie Le Pen arribava a la segona volta de les eleccions presidencials franceses.

Polítics tan de dretes com d’esquerres seguiren criticant a jugadors com Zidane, d’ascendència algeriana, per no cantar la Marsellesa al començament dels partits. Al 2010, Marine Le Pen afegí llenya al foc quan afirmà que no reconeixia ni a França ni a ella mateixa en la selecció nacional de futbol. Als mundials de Sud-Àfrica del mateix any, l’equip feu 10 dies de vaga, encenent encara més els ànims de molts francesos.

Un país de contradiccions

Darrerament, la tensió identitària es centra sobre els musulmans francesos, calculats en uns 5 milions de persones. Una enquesta encarregada per Le Figaro revelà aquest abril que un 52% dels votants socialistes consideren que l’islam té un lloc massa important a França. Al 2010, només el 39% ho afirmava. A més, un 63% declarà oposar-se al vel en general, i només un 13% seria favorable a construir més mesquites.

De nou, es compleix la regla anunciada per Zaretsky: en un moment d’extrema tensió social a França, els futbolistes francesos protagonitzen una polèmica al voltant de la identitat nacional. Aquest cop, amb Benzema fóra de l’equip, sembla que l’han aconseguit aïllar i neutralitzar a temps.  No obstant, tenint en compte el delicadíssim clima en que es troba immersa França, els problemes poden tornar en qualsevol moment.

França ha de reflexionar de nou sobre el seu model de país i els “valors republicans” que no cessa de proclamar a tort i a dret. És evident que no responen bé davant els desafiament migratoris que el país té davant seu des del darrer terç del segle XX. El que molts francesos segueixen creient que són valors en els quals tothom es pot reconèixer – començant per la laïcité pública- han demostrat xocar amb les creences de molts musulmans.

D’altra banda, les desigualats socials no han deixat de créixer a mesura que la població d’origen estranger s’incrementava, fent semblar el discurs republicà un invent hipòcrita dels francesos metropolitans per tal de legitimar-les. Els intents multiculturalistes han fracassat repetidament, en part pel propi rebuig d’una part de la població, que els considera contraris a la República. Amb tot, França pateix tensions perquè no es comprèn a ella mateixa, i vol compatibilitzar identitats i maneres de ser que són en part contradictòries.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies