CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Què és Convergència? Què és Convergència?

Què és Convergència?

Editorial 7 marzo, 2016 CatDialeg.cat 2
5 / 5 (2 votos)

Inici » Historic » Què és Convergència?

La pregunta és necessària per dues bones raons: Convergència ha estat, juntament amb Unió, el constructor determinant de la Catalunya de la Generalitat recobrada; no únicament CiU, és clar. El PSC des del municipalisme ha fet una contribució que encara no ha estat valorada en què val fora de les seves rengles. Però és evident que ha estat bàsicament CiU qui han portat el timó de les institucions catalanes i, d’una manera hegemònica dins l’aliança, CDC. La segona raó que fa pertinent la pregunta és l’estrany, per insòlit, plantejament de CDC. Un partit que ha de debatre si manté el nom -el dels constructors polítics de la Catalunya actual, reitero- o se’l canvia, mostra un greu problema d’identitat, sobretot, si va acompanyat d’una enquesta en la qual es pregunta sobre tot l’humà. Quan es pregunta per tot és que no s’és res, des del punt de vista de la filosofia política, o bé que tant fa el que es vol ser mentre serveixi per fer bullir l’olla.

Centrem-ho: una cosa és el debat ben obert i participatiu sobre les idees polítiques establert a partir dels acords fonamentals que expressen la seva tradició política, i una altra cosa és l’ús exhaustiu d’un instrument com l’enquesta que necessàriament condueix a la simplificació. En realitat, sembla més una qüestió de màrqueting electoral: que hem de dir què som per continuar arrapats al govern, més que quin projecte de persona i societat volem contribuir a construir. Seria una mena d’utilitarisme de vol gallinaci.

I aquest és el problema de fons. CDC en les seves últimes fases, va ser una mena de sindicat d’interessos, ben legítims, però amb un ciment fonamental que era el poder per al qual era necessari la unió basada en un lideratge unipersonal. Pujol clar està, i després Mas, amb molta menys fortuna, perquè aquesta mena de lideratges són irrepetibles. No era el debat de les opcions ben aprofundit el què permetia articular les polítiques d’un magma molt heterogeni, que vinculava neoliberals i pretesos socialdemòcrates amb unes poques incrustacions cristianes, que en res intervenien, sinó la decisió de quin líder es portava als òrgans de govern on la voluntat de dissentir era mínima, i qui ho feia anava quedant fora de joc. És rellevant que malgrat l’heterogeneïtat interna, al si de CDC mai s’haguessin articulats corrents travats de pensament, i sí seguiments o agrupaments personals. Ara, escorat a una banda que tendeix a ser un partit progre més a afegir a la llarga llista dels existents, ERC, Podem, Iniciativa, Cs, CUP, Colauistes, li costa retrobar el seu paper. I per trobar la resposta fa una enquesta, que és la solució del simple gestor quan no hi ha idees ni principis a defensar. És certament una posició marxista, línia Groucho.

Perquè, quins són els acords fonamentals de CDC més enllà de la independència? Volen un estat català per fer exactament què? Fins ara tot el que han sabut fer en allò que tenien competències ha estat un duplicat del model espanyol, amb excepcions bones -la policia autonòmica- i alguna de dolent -la manca de cossos d’elit a l’administració. Des de la mateixa concepció de la funció publica a peces tan importants com el SOC, només reprodueixen els vicis i ineficiències espanyoles. Fa dècades que la Generalitat no té creativitat nacional. De fet, fa temps que Convergència, des de la seva recuperació del govern, expressa un projecte desballestat, contradictori a remolc de l’aliat de torn.

CDC està definida, i ho està malament, per la forma de governar, per les lleis que ha fet i les que no ha aplicat -en massa casos això ha estat un bé. I és sobre aquesta forma de governar i els seus continguts que el partit hauria de fer l’anàlisi de partida. Tota la resta és fum, vendre fum.

I en tot això hi ha una qüestió central que el seu debat intern no pot evitar. El gran pecat de CDC contra els interessos de Catalunya és el que, malgrat omplir-se la boca en nom del país, en realitat s’ha dedicat a seguir pistes equivocades d’on era el poder electoral, i deixar-se portar per manifestacions de complexos d’inferioritats de ser “poc”, i aquí, el que es vulgui, d’esquerres, progressista, lliberal, nacionalista, independentistes. Un tipus de complexa que mai va experimentar Pujol. El gran pecat, diem, és que tot això acabi deixant a Ciutadans el paper històric que representava CiU: el de portar a Madrid la veu pragmàtica dels interessos i necessitats de Catalunya escapçats però de la catalanitat; la regionalització per la via de l’interès crematístic del país. Convergència, si es confirmés el que s’apunta en l’horitzó, hauria propiciat una transmutació filosofal a la inversa: de la plata al plom. Una representació de Catalunya sense catalanisme. Si quallés, seria la fi de tota una història; de fet, de tota la història moderna de Catalunya, perquè l’independentisme d’ERC i la CUP, la cultura catalana en la seva plenitud, els interessa ben poc.

No hi ha hereus del “segle d’or” sobre el que escriu en Joan Triadú, ni de la Renaixença i la tradició de la Mancomunitat, ni de la cultura medieval que va forjar la força tel·lúrica del país. Catalunya reduïda a interessos econòmics regionals, per a uns; encapsulada en la breu i esbiaixada memòria històrica per a uns altres, limitada a la II Republicà i la Guerra Civil o com argument per una revolta social que voldria ser l’hereva postmoderna i soft de l’anarquisme. És a dir, res que fos la Catalunya completa.

Convergència ha de valorar i debatre sense frases estúpidament fetes aquestes conseqüències dels seus desencerts perquè és l’única manera de verificar si està al servei del país o a favor de continuar usufructuant el cotxe oficial, amb dubtoses perspectives d’èxit.

CatDialeg.cat

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies