CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El que Catalunya exigeix El que Catalunya exigeix

El que Catalunya exigeix

Editorial 15 noviembre, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votos)

Inici » Historic » El que Catalunya exigeix

Realment algú pot creure que el sentiment independentista de Catalunya es nodreix només d’una visió romàntica -en el sentit més positiu que es pot utilitzar el terme- i de menyspreu cap a Espanya? Hi ha una part de tot això, és clar que sí, i també d’il·lusió per començar de bell nou. Però, sobretot, el que hi ha és l’acreditació per la via dels fets, del menysteniment a la nostra llengua i cultura, que no sembla pas pertànyer al Regne d’Espanya. El català i la seva cultura encara son vistes des dels governs i una bona part de la societat espanyola com una realitat aliena, quan no una molèstia o pitjor, una impertinència localista. Hi ha -és una obvietat- una injusta distribució de la despesa pública i del finançament autonòmic, tancats en el discurs que paguen les persones i no els territoris, quan el greuja radica en la despesa que es fa  per habitant i no en el que paguen. Perduren estrangulaments decimononics en les infraestructures bàsiques vers el sud de Catalunya, la comunicació amb València -el famós corredor Mediterrani-, les carreteres de la xarxa de l’estat de reconversió inacabada, tot el sistema de ferrocarrils regionals. Mentrestant, l’AVE per anar a Madrid s’estén en una xarxa  que ni alemanys ni francesos poden permetre’s.  Tota la lògica que s’utilitza per justificar el maltractament econòmic que sofreix Catalunya s’inverteix en la consideració del misteriós “cupo” basc. Com s’atreveixen a parlar de “igualdad de todos los espanyoles” en aquestes condicions? I tot amanit amb la grolleria política que va significa una campanya al carrer contra l’estatut d’autonomia per part del PP i sobre la que ningú ha demanat disculpes.

I encara, ara mateix, quan l’independentisme marca la seva hegemonia política, que no és sinònim de majoria a les urnes sinó de feblesa de tots els altres, prohoms del socialisme, com Susana Díaz (és sexista parlar de prohoms relacionat amb una dona?), i del PP es declaren atents i vigilants, encelats, perquè “Cataluña no obtenga privilegios”, i el PP prepara la seva “gran oferta” d’un nou sistema de fiançament per a tots. És que no entenen res?

Que ningú es trenqui el cap. Superar el problema català significa avançar decididament per part del govern espanyol en uns punts molt concrets: (1) Un pla d’inversions i despesa eficient i prou gran per resoldre el Corredor Mediterrani, Ferrocarrils de rodalies i mitja distància, les carreteres nacionals, que mantenen el traçat de quan la invasió napoleònica, i els equipaments culturals. (2) Un nou sistema de finançament  racional, que atorgui autonomia d’ingrés i la proporcionalitat entre recaptació i despesa, i deixi clar a partir d’aquest fet les transferències a un fons de solidaritat, quin resultat mai ha d’alterar l‘ordinalitat. (3) La fi de la invasió competencial i el respecta a les competències exclusives. (4) La resolució de la  legislació estatal pagada per les autonomies (5) De recuperar tot el perdut a mans de Tribunal Constitucional seguint la via que el propi TC assenyalava, la de les lleis orgàniques pertinents. (6) El reconeixement de Catalunya com a comunitat nacional que s’expressa en el marc d’una llengua, cultura i drets històrics, i la traducció d’aquest reconeixement en l’àmbit competencial.

Tot això pot -hauria- de ser emprès a bon ritme, sense discursos ni llargues negociacions. És urgent, a més de necessari, per tal d’acreditar la confiança en la culminació de tot plegat. I també, i això ja no és tant polític com cultural, la fi de les histèries anti catalanes, si més no per responsabilitat d’Estat.

O això, o la victòria final de la independència, no per la via del procés, que ens porta al fracàs, i al desori interior, però si pel camí del fet: viure i governar-nos prescindint i a la contra d’Espanya. I no per vocació sinó per necessitat. I en aquest últim negoci tots i acabarem perdent, però uns, els que no volen reconèixer la seva necessitat de Catalunya, més que uns altres.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies