CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La Quarta Revolució Industrial: han de cotitzar els robots? La Quarta Revolució Industrial: han de cotitzar els robots?

La Quarta Revolució Industrial: han de cotitzar els robots?

Amb l’esgotament del Fons de Reserva de la Seguretat Social i la reducció gradual de les cotitzacions, cada vegada més veus reclamen la cotització de les màquines. És un model viable?
EconomiaZPortada IzquierdaZResto 21 October, 2016 Francesc García Mestres 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » La Quarta Revolució Industrial: han de cotitzar els robots?

El futur de les pensions a Espanya és cada vegada més desolador. El Fons de Reserva s’està esgotant i cada vegada són menys les persones que cotitzen en la Seguretat Social. És per aquesta raó que líders de rellevància pública com el secretari general de la UGT, José María Álvarez, estiguin proposant una opció mai posada en pràctica: la cotització en la Seguretat Social dels robots.

Des que al segle XIX es comencessin a implantar les màquines en la societat no sempre han estat benvingudes amb els braços oberts. En tota Europa, a principis de la Revolució Industrial, es va produir el Ludisme: un moviment que amb ferocitat pretenia destruir a les màquines de les fàbriques, ja que aquestes produïen desocupació i sous més baixos. A Espanya la primera manifestació ludista es va desencadenar en els Fets d’Alcoi en 1821. Fins i tot al ferrocarril li va costar l’acceptació social que té actualment. La gent creia llavors que el fum aniquilaria els camps de cultiu i els metges, entre ells el famós psicòleg Sigmund Freud, advertia de possibles danys greus produïts en el cervell per l’acceleració i desacceleració dels passatgers.

Ja entrats al segle XX, un visionari Henry Ford seria el primer a usar la producció en cadena per la seva Ford T, disminuint d’aquesta forma el nombre de treballadors i produir a un cost per producte molt menor. Però no va ser fins a mitjans dels anys 80 quan la indústria japonesa, els productes de la qual no eren valorats per Occident després de la Segona Guerra Mundial per la seva baixa qualitat, va posar en perill la indústria americana i europea amb el Just In Time (mètode “Just a temps” (JIT)). Amb el JIT les fàbriques solament produeixen el que realment necessiten, amb escàs inventari i un alt grau de robotització i automatisme. Harley Davidson, per exemple, es va veure obligada a usar el JIT per fer front a les motocicletes japoneses, de major qualitat i a un preu molt menor.

En l’actualitat, en el marc d’aquest panorama industrial, un projecte del Parlament Europeu remarca als estats membres que “(…) la robòtica i la intel·ligència artificial contribueixen als seus resultats econòmics (de les empreses), a l’efecte de la fiscalitat i del càlcul de les cotitzacions a la Seguretat Social“. Aquesta recomanació és una mostra de la creixent preocupació per la substitució dels treballadors humans per la robòtica, ja que aquesta no cotitza per a la seguretat social no contribuint d’aquesta manera al Fons de Reserva.

El treball humà en el futur, en perill

La Universitat d’Oxford va realitzar una projecció sobre el mercat laboral dels Estats Units d’Amèrica l’any 2013 en la qual pronosticava que el 47% dels treballadors es trobaran greument amenaçats per una major robotización de l’economia. L’OCDE, en canvi, aquest any 2016 ha estimat que a Espanya es veuran en perill solament el 12%, una visió molt més optimista que la d’Oxford.
Encara que són molts els que veuen als robots com una amenaça, també existeix una opinió més conservadora que espera a veure com es desenvolupen els fets. En aquest sentit, una hipotètica cotització dels robots en la Seguretat Social suposaria una decisió dràstica. Per exemple, Raymond Torres, director de la Conjuntura de Funcas (Fundació de les Caixes d’Estalvi) i de l’Organització Internacional del Treball (OIT), reclama que es diversifiqui el finançament de la protecció social, però recorda que l’impost al robot ja es troba en l’impost de societats.

Robots

De robots a déus?

Paradoxalment els japonesos, creadors i impulsors a nivell mundial de la robotización i automatització del procés de producció, estan tornant a usar processos manuals i mecànics a les fàbriques de Toyota. Aquesta tendència es contraposaria a la d’una major robotización de les fàbriques. Per què aquesta decisió? La raó es troba que en els últims anys les grans multinacionals del sector de l’automoció s’han trobat amb el problema de detectar defectes repetits en milions de vehicles a causa de l’ús de robots. Això ha suposat la consegüent sagnia econòmica d’haver de revisar aquests errors individualment en els tallers de tot el món.
Els déus (Kami-sama, en japonès) era el nom que rebien els treballadors veterans a les fàbriques de Toyota abans de la robotización. El gegant nipó, amb l’augment del treball manual, espera tenir una major qualitat i eficiència, ja que l’humà és capaç d’adonar-se de l’error i rectificar al moment.

 

 

Francesc García Mestres

Estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Enamorat de la geopolítica, defensa, seguretat, història... i de les 24H de Le Mans. Cap d'Scouts d'Europa a Barcelona. "Qui recordi la història que li treguin un ull. Però pobre de qui la oblidi, perquè perdrà els dos" - Aleksandr Soljenitsin. Twitter: @fgmestres

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies