CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quantes dimissions ha demanat ja la CUP? Quantes dimissions ha demanat ja la CUP?

Quantes dimissions ha demanat ja la CUP?

La CUP té una clara tendència a demanar dimissions de càrrecs públics sempre que aquests actuen d’una manera diferent de la seva forma de pensar. Estant totes les dimissions justificades?
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 18 July, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Quantes dimissions ha demanat ja la CUP?

La CUP deu ser, se’ns dubte, el partit polític que més dimissions ha demanat a la història. Si més no a Catalunya. En el darrer any es poden comptar per desenes la quantitat de vegades que els antisistema han demanat a un càrrec públic la seva dimissió. Algunes vegades més justificades que d’altres.

A més, la CUP ara demana que s’estengui als ajuntaments el que ha aconseguit dur a terme al consell executiu. És a dir, que pleguin tots aquells que no estiguin totalment convençuts que el referèndum anirà bé. Cal dir que una de les activitats preferides de la CUP s’ha convertit a demanar dimissions, i si això és així, és gràcies al fet que Junts pel Sí els hi ha fet creure que aquesta pràctica funciona bé. Us deixem un repàs de les sol·licituds de dimissió més destacades dels últims temps, que no són ni les úniques ni les més antigues.

Jordi Baiget, exconseller d’Empresa i Coneixement

Segurament una de les últimes ‘víctimes’ de la CUP ha estat l’exconseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, després de l’entrevista en la qual va demanar de no bandejar el 9N perquè “potser serà el que s’acabarà fent” en el referèndum de l’1 d’octubre. En aquella ocasió va ser Mireia Boya, presidenta del grup parlamentari de la CUP, qui va demanar la seva dimissió a través de Twitter. Va ser per aquestes pressions que finalment Puigdemont va acabar cessant Baiget?

Germà Gordó, exconseller de Justícia de la Generalitat i actual diputat de JxSí

A principis de juny la CUP també va demanar la dimissió de Germà Gordó després de confirmar-se la seva imputació per la presumpta participació en el cas del 3%, que investiga si CDC va cobrar comissions a canvi d’obra pública. Se li imputen delictes com el tràfic d’influències, prevaricació i malversació de fons públics. “Fa unes setmanes sentíem parlar Prenafeta de la recepció d’empresaris controvertits per part d’alts dirigents de CDC, ahir vam saber que precisament Gordó tenia una agenda opaca que impedia conèixer aquestes cites “controvertides” quan era membre del Govern. Hi ha un fil que va de Prenafeta a Gordó, i amb la imputació d’avui comencem a estirar del fil”, explicava el diputat antisistema Benet Salellas.

Toni Comín, conseller de Sanitat

La sectorial de la CUP Endavant va convocar una manifestació a Sabadell contra les retallades en sanitat per demanar la dimissió del conseller de Sanitat Antoni Comín, tot presentant un cartell on apareixia una infermera donant-li una bufetada al conseller. Això va ser el passat 2 de febrer aprofitant un acte del conseller a l’Hospital Parc Taulí de la capital vallesana. Anna Gabriel i Eulàlia Reguant van participar de la marxa.

dimissions

El cartell de la crida a la manifestació de dijous 2 de febrer a l’Hospital Taulí de Sabadell.

Jordi Jané, exconseller d’Interior

Poc abans del dia de Nadal del 2016, els tres regidors de la CUP a Barcelona van trencar tres fotografies del Rei en el ple de l’Ajuntament, mentre proposaven demanar la dimissió del conseller d’Interior de la Generalitat, Jordi Jané, perquè els Mossos d’Esquadra van detenir per odre judicial a cinc persones per cremar fotos del monarca en la manifestació independentista de l’11 de setembre.

Mercedes Vidal, presidenta de TMB

Després de la vuitena setmana de vaga de metro, a finals del mes de juny, la CUP de Barcelona va demanar la dimissió de la presidenta ed l’empresa municipal i regidora de Mobilitat de la capital catalana, Mercedes Vidal (BComú), per la seva gestió al capdavant de l’entitat. L’exregidor Josep Garganté, que és el representant de la formació antic capitalista al consell d’administració de TMB, va dir que “Vidal s’ha convertit en part del problema i no de la solució, segueix les ordres d’una direcció i continuen les pràctiques opaques a TMB”. La CUP va retreure a BComú que guanyés les eleccions fent bandera de lluita contra la precarietat laboral, i que en canvi, segons el seu parer, no es vegi reflectit en les propostes de TMB a la plantilla per signar el conveni col·lectiu.

David Saldoni, alcalde de Sallent

Molts alcaldes també s’han vist en el punt de mira de la CUP. És el cas de l’alcalde de Sallent, David Saldoni, a qui la CUP ha demanat públicament la seva dimissió per considerar que acumula un excés de càrrecs i que desatén el seu poble. Aquesta petició es va produir el juny passat, a la meitat del mandat, just mig any després que Saldoni s’incorporés a la Diputació de Barcelona com a assessor del PDECat en règim de dedicació exclusiva. L’alcalde de Sallent també forma part de l’executiva nacional del partit, és vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis, i vocal de l’Associació de Municipis per la Independència. I és per això que la CUP va considerar que “és impossible que pugui dedicar-se a governar dignament el poble”.

Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra (ERC)

A principis d’any la CUP va demanar la dimissió “unilateral” de l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, d’ERC. Aquest atac dels cupaires va venir després que l’alcalde acatés una sentència d’un jutjat contencions que l’obligava a retirar l’estelada i a hissar la bandera espanyola a l’Ajuntament. La CUP va anunciar en un comunicat que “si l’alcalde no està disposat a assumir les conseqüències legals que impliquen defensar els postulats pels quals ha sigut escollit, el que ha de fer és un acte d’honestedat, acabar i deixar pas a una altra persona capaç de defensar les idees i els principis de la seva formació”.

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona

La CUP Tarragona va demanar el novembre de l’any passat la dimissió de l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, i de Begoña Floria, ja que els dos socialistes van aparèixer com a nous investigats en la documentació judicial del cas Inpro. Segons les mateixes paraules de la portaveu cupaire Laia Estrada, “és fastigós usar els serveis socials per fer una simulació de contractació per tal de fer feines per al partit amb diners públics”.

Alcaldes de Reus, Tortosa i Amposta

La Cup va demanar el 2014 la dimissió dels alcaldes de Reus, Tortosa i Amposta per l’escàndol de Sagessa. Els cupaires van demanar als polítics representants d’aquesta empresa pública que assumissin responsabilitats després que el jutge de Reus que investiga el cas Innova treies a la llum suposades pràctiques irregulars en la gestió i l’adjudicació dels concursos. Van voler que rodessin els caps del president del grup, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i dels alcaldes de Tortosa, Ferran Bel, i d’Amposta, Manel Ferré, per encobrir aquestes actuacions.

Diego Borrego, regidor del PP a Figueres

Cada vegada que un polític d’un partit molt oposat a la CUP fa un gest totalment fora de test, la resposta de la CUP és demanar la seva dimissió. És el que li va passar al regidor del PP de Figueres, Diego Borrego, després de publicar unes piulades a Twitter amb continguts amenaçadors i insults contra els independentistes.

dimissions

Albert Batlle, exdirector dels Mossos d’Esquadra

Si bé no fa ni dos dies del cessament d’Albert Batlle com a director dels Mossos d’Esquadra, la CUP ja portava molt de temps demanant la seva dimissió. Una de les més sonades va ser durant els aldarulls de Gràcia, moment en el que van aprofitar per demanar també la dissolució de la Brigada Mòbil (Brimo) de la policia catalana.

Sergi Pla, cap de la Regió Policial Central de Manresa

No totes les dimissions que ha demanat la CUP han estat de càrrecs polítics. A mitjans de maig van portar al ple municipal de Manresa la petició de cessar el cap de la Regió Policial Central de la ciutat, Sergi Pla. Ho van sol·licitar per les actuacions policials que s’haurien produït durant una manifestació a l’1 de maig, en la qual, segons la CUP, “es va veure envoltada des d’un primer moment per desenes d’agents dels Mossos d’Esquadra que van utilitzar la tècnica policial de l’encapsulament”.

Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus

A finals d’abril d’aquest any la CUP, juntament amb CSQP i una trentena d’entitats, van demanar la dimissió del director de l’Agència de Residus, Josep Maria Tost, per acusar-lo d’haver empitjorat la gestió mediambiental. El departament de Territori i Sostenibilitat van trobar “desafortunat i fora de lloc” que els antisistema i CSQP demanessin la dimissió de Tost.

Mercè Dalmau, portaveu del Consell Comarcal del Baix Camp

La senyora Dalmau ha comès un frau de llei i ha cobrat uns diners que no són seus durant un any i mig. El fet que els torni no la converteix en una bona persona”, deia el portaveu de la CUP al Consell Comarcal del Baix Camp, Pere Campíñez el passat 20 de febrer. D’aquesta manera la CUP demanaven la dimissió de Mercè Dalmau com a consellera del PDECat a l’ens supramunicipal del Baix Camp, “per frau”.

Des del 2015 Dalmau hauria cobrat el 100% del seu sou com a regidora, i un 12% del sou com a portaveu del PDECat al Consell Comarcal. La qüestió és que té una dedicació completa al govern de Cambrils, i per tant, no pot tenir una segona dedicació a cap altre organisme. El que significa que hauria estat cobrant al voltant de 9.000 € anuals que no li pertocaven. Pels cupaires “no és lícit que una persona mantingui el seu càrrec quan ha comès un frau”.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies