CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quan les institucions no funcionen Quan les institucions no funcionen

Quan les institucions no funcionen

El mal funcionament entre les institucions catalanes i espanyoles provoquen el malbaratament de diners, allargar els problemes i que interposar recursos d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional sigui una quotidianitat
CatalunyaEspanyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 10 mayo, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votos)

Inici » Historic » Quan les institucions no funcionen

Existeix una clara manca de coordinació entre les institucions catalanes i estatals, que provoquen que ni la Generalitat ni el govern espanyol funcionin com caldria, i que a més, sovint s’enfrontin l’un amb l’altre. En algunes ocasions, tal com estem veient últimament, això desemboca en la multiplicació indefinida de recursos d’inconstitucionalitat interposats entre el govern de Madrid i la Generalitat, de l’un cap a l’altre, i viceversa. Tal com han confirmat tant el president Puigdemont com el líder del PP a Catalunya, García-Albiol, la Generalitat ha interposat més de 50 recursos contra l’Estat en els darrers anys. Mentrestant, l’executiu espanyol ha interposat 34 recursos més contra normes aprovades pel Parlament des del 2010 (aquell any només en va impugnar una, mentre que el 2015 ho ha fet en onze ocasions i en el que portem de 2016 ja ha interposat vuit recursos). Això és degut a l’evident falta de diàleg que existeix entre els dos governs.

Però aquesta no és l’única evidència de què les institucions no funcionen. Les llistes d’espera en sanitat també suposen un greu problema, ja que mentre els treballadors s’agafen la baixa laboral i han d’esperar mesos perquè siguin atesos, la Seguretat Social es fa càrrec del 75% del sou d’aquests treballadors, per la qual cosa suposa un pou xuclador de diners per la Generalitat. I quines millores ha proposat el govern? Se n’està fent alguna cosa al respecte?

I el mateix passa amb els repetidors i el fracàs escolar. Si el 10% del pressupost del Departament d’Ensenyament ha d’anar destinat als estudiants repetidors, no sortiria més a compte crear algun pla que permeti als estudiants tenir més recursos per no haver de repetir i per tant, poder destinat tota aquesta gran quantitat de diners a millorar altres aspectes de l’educació?

Recursos contra la llei de l’habitatge i els desnonaments. Qui té raó?

Tornant al primer tema, el darrer recurs del qual hem sentit a parlar és el que va presentar el govern espanyol a finals d’abril contra les mesures relacionades amb els desnonaments de la llei d’emergència social. Concretament a aquells que afectaven el dret a la propietat, ja que es tracta d’una competència exclusiva de l’Estat. Però amb aquest recurs s’incideix sobre un problema social important sobre el qual no s’ha actuat de manera suficient. Aquest problema sobre l’habitatge compleix els requisits del paradigma del mal funcionament institucional. Per què? D’una banda trobem que el compliment d’una legislació és fonamental pels països, com és el cas del dret a la propietat (i la importància de respectar-lo, sinó, la població perd la confiança en tenir propietats, com és el cas de Veneçuela), i és el que ha defensat el govern estatal. De l’altra banda, hi ha el greu problema de l’habitatge, i el fet d’impugnar unes mesures que protegien part de la població.

Crisi en les institucions. Puigdemont es va reunir amb diversos alcaldes per trobar una solució al recurs presentat pel govern espanyol sobre la llei d'habitatge.

Crisi en les institucions. Puigdemont es va reunir amb diversos alcaldes per trobar una solució al recurs presentat pel govern espanyol sobre la llei d’habitatge.

En l’altra cara de la moneda també hi ha una qüestió que no s’ha tractat gaire. Aquesta llei catalana no només afecta directament els bancs que tenen pisos llogats a persones que no poden pagar, sinó que també afecta petites empreses de caràcter més familiar, que potser posseeixen un total d’entre 12 i 25 pisos de lloguer. En el seu cas, si l’inquilí no pot pagar, a banda de no provocar el desnonament, el propietari s’haurà de fer càrrec de totes les despeses, oferir-li el mateix pis (si no en té cap altre de lliure) i cobrar-li un lloguer social de 70-90 euros al més. Tenint en compte que el petit empresari no té ni el poder, ni els diners, ni el coixí que tenen els bancs, aquest tipus d’acció el poden portar a la ruïna. I evidentment, aquesta llei trenca amb les expectatives de la propietat, per la qual cosa el recurs quedaria justificat. Però el problema dels desnonaments continua sense solució.

El gran problema: les lleis com a armes polítiques

S’ha arribat un punt on es fan servir les lleis com a armes polítiques. Els lletrats, tant del Parlament com del govern espanyol, saben perfectament quan una proposta de llei està fregant els límits de la legalitat, i aquests límits són els que després recorrerà l’altre. Però amb aquesta actitud només s’aconseguirà que el menys important sigui la finalitat de la mateixa llei, ja que es prioritzarà desgastar el rival polític. I això es converteix en un problema greu quan hi ha 84 normes impugnades sobre la taula entre uns i altres.

Quina solució caldria per evitar aquesta “guerra” de recursos al TC?

Parlant la gent s’entén. Probablement sembla una qüestió molt simple, però és el que li fa falta a aquest país: que els governs dialoguin i els partits facin possible el diàleg abans d’entrar al recurs. Existeix una comissió mixta entre l’Estat i la Generalitat que en teoria serveix per a aquesta tasca, però no es fa servir. Si se li donés l’ús per la qual va ser creada, abans d’aprovar una llei, es podrien discutir els articles dubtosos que incompleixin alguna llei d’àmbit estatal (i viceversa), i així evitar perdre el temps (i els diners) recorrent lleis al TC.

I és que existeix un menyspreu dels costos que implica a què actuin d’aquesta manera. Faltaria que els polítics comencessin a contemplar els costos de fer una llei, aplicar-la, i finalment complir-la per obtenir els resultats en la línia que la llei funciona, un fet que, ara per ara, no sembla que els dirigents tinguin gaire en consciència, degut a la gran quantitat de recursos que es presenten al TC.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies