CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quan la sanitat pot ser perillosa… Quan la sanitat pot ser perillosa…

Quan la sanitat pot ser perillosa…

Les llistes d’espera més llargues en les proves diagnòstiques serveixen per detectar càncers o problemes de cor, posant en risc els pacients que se les han de fer
CiènciaSocietatZPortada DerechaZResto 7 April, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Quan la sanitat pot ser perillosa…

Quan parlem de les llistes d’espera en la sanitat, sempre pensem en les intervencions quirúrgiques, que realment és on els retards es poden arribar a allargar més en el temps, però hi ha una altra llista que també és molt preocupant i com a mínim igual d’important. Es tracta de les llistes d’espera de proves diagnòstiques. No de totes les proves, evidentment, sinó d’aquelles que són realment urgents. Tal com va informar el conseller de sanitat, Toni Comín, ara fa uns dies, actualment hi ha 320.000 catalans que esperen des de fa un any o més la convocatòria de l’especialista de la sanitat pública perquè els diagnostiqui la malaltia que tenen. Les llistes d’espera de les proves diagnòstiques han augmentat en un 14,7% en els últims dos anys.

Les principals proves diagnòstiques tenen llargues cues d’espera

Si descartem les ressonàncies magnètiques, que són proves que abasteixen una gran quantitat de possibilitats i que tenen una llista d’espera de 65 dies, les tres proves diagnòstiques amb la llista d’espera més alta són les colonoscòpies (93 dies), les endoscòpies esofagàstriques (95 dies) i les ecocardiografies (80 dies).

Una colonoscòpia es du a terme quan es detecta el risc d’una lesió a l’intestí, o un polit que podria ser maligne, és a dir, és una prova que es fa pensant en termes de càncer. És cert que per detectar les malalties del còlon primer es fa una criba a través de la femta, però quan aquesta dóna uns resultats que no són els esperats, és necessari passar a aquesta altra prova. Haver d’esperar 93 dies per saber si el pacient té o no càncer en cas de dubte pot suposar la pèrdua d’un temps molt valuós, i més si tenim en compte que el càncer sovint és sinònim de rapidesa. I esperar 3 mesos per fer la prova i després començar el tractament no sembla la millor opció.

Proves diagnòstiques amb més llista d'espera.

Proves diagnòstiques amb més llista d’espera de sanitat.

El mateix passa amb les endoscòpies esofagàstriques, una prova que, si bé és cert que no només es fa per descartar el càncer (també pot detectar úlceres), també podria exigir de la màxima rapidesa per arribar a temps per salvar a un pacient.

L’altre de les grans proves diagnòstiques que més llista d’espera té, no està relacionada amb el càncer, sinó amb el cor. Les ecocardiografies es realitzen per saber si hi ha una malfunció orgànica important del cor. És una prova que comprova els problemes estructurals més grans, i per això es fan en les revisions periòdiques, però és vital per saber si alguna cosa no va bé. Aleshores, com pot ser que la llista d’espera d’aquesta prova sigui de 80 dies si pot ser clau per trobar una potencial malaltia cardíaca? Hi ha dos tipus de malalties circumscrites com d’impacte greu: el càncer i el cor.

La llista d’espera de les intervencions quirúrgiques encara són més llargues…

En canvi, en les llistes d’intervencions quirúrgiques, que són molt més llargues, hi trobem problemes complicats i dolorosos, però que no són qüestió de vida o mort, com la pròtesi de genoll (186 dies), les hèrnies abdominals (216 dies) o l’obesitat mòrbida (563 dies). A més, hi ha dos filtres previs perquè aquesta llista no s’engrandeixi encara més. El primer és el pas del metge de l’ambulatori a l’especialista, que ja durant aquest procés toca esperar unes setmanes (cal tenir en compte que si no et veu l’especialista, no et poden fer cap intervenció quirúrgica). El segon filtre són les proves diagnòstiques, que per aconseguir-hi arribar, segons com l’espera també pot arribar a ser de mig any més.

Intervencions quirúrguiques amb més llista d'espera.

Intervencions quirúrguiques amb més llista d’espera.

Aquestes llargues cues d’espera serien l’explicació gràfica de per què aquells que s’ho poden permetre sovint van a fer-se operacions menors en les mútues privades, un fet que no desagrada a la sanitat pública, ja que és una manera per reduir la pressió sobre la demanda.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies