CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quan al Nadal ja no li cal un nen Jesús… Quan al Nadal ja no li cal un nen Jesús…

Quan al Nadal ja no li cal un nen Jesús…

Les festes de Nadal estan perdent tota simbologia religiosa i han entrat en una decadència tradicional planejada per l’ofensiva d’alguns àmbits polítics i socials
SocietatZPortada DerechaZResto 4 January, 2016 Núria Vilellas Camps 3
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Quan al Nadal ja no li cal un nen Jesús…

En les festes de Nadal se celebra el naixement de Jesús, el fill de Déu nascut de la Verge Maria, el messies que va venir al món per salvar a l’home del pecat a través de fer-se en humà. Aquesta no és una simple història, és la base de la religió cristiana i un dels fonaments de la nostra societat, no només des de la visió de la fe, sinó de la tradició i la cultura. I per això se celebren les festes de Nadal.

Ara bé, des de fa un temps cada vegada tenen menys sentit nadalenc, religiós i tradicional. Existeix una política que va en contra d’aquesta simbologia religiosa que suscita el Nadal, i cada cop són més els polítics que aposten per suprimir part d’aquestes tradicions. No cal anar gaire lluny per veure com a Barcelona la il·luminació nadalenca ha passat a tenir una decoració merament hivernal, o que de cop i volta s’ha posat tan de moda celebrar la festa del solstici d’hivern. Però això és només el colofó d’una idea que s’ha anat gestant en el si de la societat.

Els llums de Nadal a Barcelona ja no tenen una simbologia religiosa.

Els llums de Nadal a Barcelona ja no tenen una simbologia religiosa.

En un dels seus articles a La Vanguardia, Rafael Nadal ha fet una reflexió precisament sobre la simbologia religiosa del Nadal, la decadència del seu significat i la fi de la tradició de la festa, “La decadència del Nadal”. En l’article critica aquestes decisions polítiques que es postulen per destruir la concepció real de la celebració nadalenca. “Es tracta d’una ofensiva que va néixer als anys seixanta i que va posar en el punt de mira no només la concepció religiosa de les celebracions, sinó també el conjunt del relat cultural que ens vincula als nostres orígens i als nostres ancestres”, explica.

Rafael Nadal va fer una extensa reflexió sobre la decadència de a tradició religiosa en la celebració del Nadal.

Rafael Nadal va fer una extensa reflexió sobre la decadència de a tradició religiosa en la celebració del Nadal.

Un sector de la política busca fer-li la guerra a les festes nadalenques

I és clar, l’ofensiva al Nadal comença des del poder. Des d’alguns àmbits polítics, periodístics i intel·lectuals ja fa temps que la felicitació “bon Nadal” s’ha substituït pel “bones festes”, tal com apunta Nadal a l’article. Aquesta anècdota gairebé imperceptible, és un primer pas per crear rebuig cap a la tradició religiosa de les festes, i treure-li d’aquesta manera la importància que té des de fa segles.

Un espai públic on cada vegada hi ha menys simbologia religiosa del Nadal

Acció-reacció. Si a la política el Nadal no està de moda, encara menys en les institucions i en l’espai públic, on cada cop si veu menys aquesta simbologia (com la il·luminació dels carrers, com s’ha dit abans). Segons Nadal, algunes institucions “justifiquen ara la revisió de la festa en una pretesa voluntat d’eliminar el seu vessant més consumista. Però lluny de reivindicar-ne lectures més humanístiques eliminen el caràcter simbòlic i redueixen el Nadal a la festa del solstici d’hivern”.

Els nens ja no fan el pessebre a les escoles, però sí que les decoren amb carbasses per Halloween

El problema de la tradició (ja no es parla ni de religió ni de fe) ve sobretot perquè a les escoles ja no se’n parla. Versos que ja no parlen de l’anunciació, cançons d’hivern que ja no són nadales, i decoracions que res tenen a veure amb el Nadal són alguns dels canvis que està vivint l’escola, especialment la pública. “La suposada correcció política i la laïcitat militant de molts claustres de professors han tornat a imposar la censura dels versos populars que citen Jesús, Maria i Josep, igual que han prohibit fer pessebres al recinte escolar i han eliminat les nadales tradicionals dels festivals que organitzen per acomiadar el trimestre”.

Altres cultures s'estan menjant les tradicions d'aquí.

Altres cultures s’estan menjant les tradicions d’aquí.

Sorprèn que a les mateixes escoles que rebutgen el Nadal no tinguin cap inconvenient en decorar les aules amb carabasses per carnestoltes en nom del Halloween, o que “siguin insensibles a la història d’un fill de Déu, d’un messies o d’un rei que va decidir fer-se humà entre els més miserables” i en canvi expliquin grans històries de fades, tot plegat mentre ja no importen les cançons nadalenques però sí les de qualsevol altra temàtica.

Convertir el Nadal en una festa del consum, el somni dels comerciants

I doncs què és ara la festa de Nadal? S’està convertint, cada vegada més, en una festa de consum com qualsevol altre, on l’única cosa que importa és quants diners gastarà cada família en regals, menjar i loteria. Segurament les grans corporacions comercials es freguen les mans amb aquesta visió, ja que s’estalviaran el “cost d’adaptació a un Nadal amb personalitat pròpia en cada comunitat”, quelcom més còmode i senzill. Tot plegat mentre la publicitat i la comunicació aconsegueixen “uniformar el mercat” per aconseguir treure més profit dels anuncis que facin, sense la necessitat de transformar-los en cada territori.

El Nadal s'està convertint en la gran festa del consum.

El Nadal s’està convertint en la gran festa del consum.

I mentre la societat es despersonalitza obviant el Nadal (pràcticament ja inexistent) per deixar pas a la indiferència cultural, tradicional i religiosa, seguim esperant la nit de reis perquè vinguin uns mags a portar uns regals que, molts dels nens que els rebin, no sabran quin és el motiu pel qual tres senyors vells i barbuts d’orient han decidit parar per casa seva per deixar-hi uns regals en forma de paquet.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies