CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Processos participatius: Tot i ser la seva bandera, l’Ajuntament de Barcelona no consulta Processos participatius: Tot i ser la seva bandera, l’Ajuntament de Barcelona no consulta

Processos participatius: Tot i ser la seva bandera, l’Ajuntament de Barcelona no consulta

El govern municipal va arribar al poder prometent que ho consultaria tot. Però mentre alguns temes de poca rellevància s’allarguen en el temps, el consistori tira pel dret amb qüestions com el tramvia o la Superilla, entre altres
Especial dos anys de ColauZPortada DerechaZResto 7 June, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Processos participatius: Tot i ser la seva bandera, l’Ajuntament de Barcelona no consulta

El govern de Barcelona En Comú, encapçalat per Ada Colau, ha arribat a l’equador del seu mandat. I toca fer autocrítica, especialment d’aquells temes dels quals en feien bandera. Segurament, un dels més representatius de la campanya electoral de Colau és la importància que li donaven als processos participatius i a les consultes ciutadanes. Barcelona en Comú defensava que tots els barcelonins havien de poder opinar sobre totes les qüestions referents a la ciutat.

Però realment s’està complint aquesta promesa de consultar-ho tot?

Un dels primers problemes què es va trobar Colau amb el seu govern va ser la necessitat de consultar-ho tot d’entrada. Però la manca de resposta municipal o la necessitat d’obrir un procés de consulta per cada decisió, feia que es rellentissin de forma exagerada alguna de les decisions municipals. Cal tenir en compte que per cada decisió municipal que tingui caràcter econòmic, si s’obre un procés de consulta, la ciutat es paralitza. Per aquest motiu, Colau va decidir canviar la fórmula dels processos participatius.

Web participativa decidim.barcelona

Abans de complir el primer any de mandat, l’Ajuntament va obrir una pàgina web participativa (decidim.barcelona) en la qual tots els ciutadans de Barcelona i associacions, poguessin votar allò que més els preocupa. Les propostes més votades s’havien d’incloure en el Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2016-2019, que el consistori té previst dur a terme durant aquesta legislatura. A la web s’hi podien trobar propostes que oferien l’Ajuntament i els barcelonins que hi deien la seva. De les 10 propostes més votades, només dues les va plantejar el govern municipal. La web també permetia votar els Plans d’Actuació de Districte (PAD) proposats per l’Ajuntament.

El problema és que hi va haver algunes votacions que es contradeien: no hi ha suficients diners per fer la cobertura de la Ronda de Dalt i implantar el tramvia per la Diagonal. Malgrat que la primera va ser una promesa de Trias (que va planificar-hi 400 milions) i els veïns van votar-hi a favor, Colau només ha permès que es cobreixin el seu pas per la Vall d’Hebron. D’aquesta manera, el consistori només gasta 15 milions del total. Els veïns van protestar contra aquesta decisió, sense que els servís de res. I és que el tramvia, una obra que no estava valorada en l’anterior govern, s’eleva per sobre dels 400 milions.

Un altre greuge que impedeix a Colau tirar endavant els seus projectes és la falta de consens dins del consistori. D’una banda, hissa la bandera de la consulta ciutadana, però de l’altra, és incapaç de negociar amb l’oposició per arribar a acords. Per aquest motiu ha fracassat en l’actuació del PAM, les ordenances fiscals, o en què l’oposició en bloc li vetessin els pressupostos. Aquesta ratxa no és casual, sinó que està alimentada per un govern que tira pel dret sense tenir una majoria absoluta.

Les grans omissions a la participació.

El tema més flagrant és la negació de consultar sobre el tramvia. Aquest és un tema que mou molts interessos. Jordi Hereu va fer una consulta als barcelonins abans d’acabar el seu mandat, i el 80% dels qui van votar van dir ‘no’ a la connexió del tramvia per la Diagonal. Amb aquests resultats, Xavier Trias ni es va plantejar dur a terme aquesta obra tan costosa. Però Colau, per contra, ha convertit el tramvia en la seva obra més icònica. I sense ni tan sols consultar-ho amb els veïns, ja està decidida a tirar-la endavant.

Tampoc té la majoria necessària en el ple municipal per tirar-lo endavant, però tot i així, aquest govern municipal ja ha demostrat que el que no necessita el permís de la majoria per fer la seva. I la prova està en què davant les primeres crítiques, va decidir fer petits canvis que per acabar pressionant els altres partits a què no tinguin més remei que aprovar el seu pla. Així va actuar el consistori quan va decidir estudiar el canvi de sentit de l’avinguda Sarrià i el carrer Urgell. I així també va actuar el consistori quan va decidir suprimir la línia d’autobús prevista per fer el mateix recorregut planejat pel Tramvia. Com és que amb tot allò relacionat amb el Tramvia mai se’n fa consultes? La consulta és l’eina de treball de Colau, a més del seu postulat. Barcelona té dret a una consulta? O en això no?

Altres polèmiques més enllà del tramvia

Però aquesta no és l’única polèmica de la presa de decisions del consistori sense tenir en compte l’opinió de la ciutadania. La Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) van llençar dures crítiques cap al consistori, a través d’un comunicat, per frivolitzar la realitat de la prostitució a Barcelona creant una proposta de regulació. D’altra banda, els veïns del Poblenou estan molt indignats i decebuts amb la creació i el funcionament de la Superilla. Per aquest motiu van fer una consulta (amb una participació de més del 27% dels veïns, tot un èxit) en la qual el ‘no’ es va imposar en un 87% dels 1.739 vots. De moment no hi ha hagut cap canvi.

La participació presencial. Un fracàs?

A l’inici de l’article hem explicat que Colau va decidir canviar la fórmula dels processos participatius. Doncs bé, semblava que amb el govern d’Ada Colau els consells de barri havien de millorar la seva funcionalitat, a partir de crear més vies per dialogar amb els veïns, però la realitat és que no és una situació que s’hagi produït a tot arreu. El districte de Sant Gervasi, que des que BComú està al poder ha detectat tres problemes greus de funcionalitat que impedeixen dur a terme les seves tasques.

Absència del regidor

D’una banda perquè en moltes ocasions el regidor de torn no pot assistir a les reunions, per la qual cosa els veïns no poden dialogar directament amb el govern municipal. A Pisarello encara no el coneixen ni a la Bona Nova, ni al Putxet, ni a Farró, segons informava la revista ‘El Jardí de Sant Gervasi’ el mes de juny passat.

Hora de les reunions

Un segon gran impediment és l’hora a la qual estan programades les trobades. Se celebren sempre a les 18.30, i això provoca que la gran majoria de veïns no puguin assistir-hi per culpa dels seus horaris laborals, i això es tradueix en una baixa participació. I en el supòsit que aconsegueixen arribar als consells encara que sigui tard, tots els torns de paraula ja han estat donats i els temes escollits, per la qual cosa tampoc tenen possibilitat d’intervenir-hi.

La pregunta que es fan molts veïns és perquè no es pot retardar l’horari de començar els consells a dos quarts de vuit, ja que d’aquesta manera molts dels que ara no hi poden assistir ho podrien fer amb tranquil·litat.

Fallo en les preguntes

Hi ha dues clares dificultats per intervenir en els consells de barri pels habitants de la zona. La primera és l’absència de les persones, que no poden arribar a l’hora, i això els impedeix escriure les preguntes abans d’entrar a la sessió. La segona, és que des del maig també s’han equipat unes bústies acompanyades d’uns butlletins que es troben en diferents equipaments del barri. Però aquest sistema tampoc és efectiu, ja que “de les 25 preguntes que havia rebut la comissió (de la Bonanova), una vintena de les persones que les havien formulat no eren presents a la sala el dia de la celebració del consell”, tal com explica el rotatiu del districte.

Així doncs, ara per ara els consells de barri estan molt lluny del que havien d’estar segons la visió del govern de BComú. Principalment per la no aparició dels regidors de torn en cada districte, que hauria de ser la seva gran prioritat. Les altres problemàtiques que allunyen aquests consells de la visió idíl·lica que haurien de complir és el mal horari en què estan establerts i les greus dificultats per dur a terme de manera favorable les intervencions dels veïns. Perquè hi hagi participació no només serveix convocar una reunió, sinó que es tracta de buscar les maneres perquè els ciutadans hi puguin anar, i que a més a més, hi puguin participar. I finalment, és clar, que la seva participació es tradueixi en fets concrets.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies