Procés sobiranista: com va començar tot i on estem, pas per pas

Les anades i vingudes del procés sobiranista català han estat immenses en els últims 3 anys. Des que el 20 de setembre de 2012 Mariano Rajoy i Artur Mas es reunissin al Palau de la Moncloa per parlar sobre un “pacte fiscal” -que el president de Govern espanyol ni tan sols es va pensar-, fins a les possibles eleccions el 27 de setembre d’aquest any, hi han hagut centenars de declaracions, passes endavant i endarrere que cal tenir en compte.

Multitudinària manifestació l’11 de setembre: inici del procés sobiranista

En plena manifestació per la diada de Catalunya, una part important de la societat catalana surt als carrers de Barcelona per demanar que “Catalunya sigui un nou Estat d’Europa”. El president de la Generalitat, Artur Mas, conscient de la transcendència de l’esdeveniment, va, 9 dies després, a parlar amb el president espanyol, Mariano Rajoy, que es nega en rotund a concedir a Catalunya un pacte fiscal a l’estil del règim basc o navarrès.

Rajoy i Mas es reuneixen al Palau de la Moncloa

“No al pacte fiscal perquè és contrari a la Constitució. No a la divisió o a la inestabilitat”, recalca Rajoy, procurant parar un procés sobiranista que comença amb força, impulsat per entitats com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) o Òmnium Cultural.

Es comença a parlar de Dret a Decidir

Només 3 dies després, el 23 de setembre, ja s’anuncia que el Parlament votarà una resolució a favor del “Dret a decidir”. Una declaració que anirà acompanyada per una altra del president Mas, que avança les eleccions pel 25 de novembre del mateix 2012.

Es comença a forjar aquest sintagma (“Dret a decidir”) a favor de què Catalunya pugui escollir el seu futur “com a nació”. Li fan costat tant CiU, que fins ara només parlava de sobirania, com ERC, ICV i, fins i tot, el PSC, partit que d’altra banda, tampoc es mostra a favor del procés sobiranista. Una declaració que, cal recordar, suposa el primer viratge de Convergència en el seu discurs.

Per acabar de farcir la siutació, 27 de setembre el Parlament aprova una resolució demanant celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya durant la següent legislatura.

Eleccions del 25 de novembre. CiU perd 12 escons: primer cop al procés

Mas demana una “majoria excepcional per un moment excepcional”. Totes les enquestes li surten molt favorables i fins i tot parlen d’una majoria absoluta amb 70 escons. La realitat supera a l’estadística i CiU rep un dels cops electorals més grans de la seva història.

Resultats oficials de les eleccions del 25 de novembre de 2012

Tot i que sembla que ERC ha d’entrar en el govern amb CiU, finalment únicament permet l’elecció de Mas i es queda en una oposició poc oposada.

A voltes amb el referèndum del 9 de novembre de 2014: revifant el procés

El 9N es converteix llavors en una data importantíssima, que mereix inclús una llei de consultes ad hoc per poder celebrar-se. El procés sobiranista sembla haver trobat una sortida a les seves aspiracions. Tot i així, la consulta és declarada en suspensió pel Tribunal Constitucional i posteriorment és sentenciada com “anticonstitucional”.

Encara que el sistema espanyol no la vol permetre i sense ni tan sols un cens electoral clar, se celebra el pseudo-referèndum, que no és considerat com a vinculant. El resultat? 1,8 milions de catalans voten a favor, el 80% dels que van a les urnes. La participació, de totes maneres, és molt baixa com per considerar-la com quelcom majoritari: només hi va un 37% dels convocats. Tot segons unes dades oficials impossibles de corroborar per la falta del cens abans esmentat.

Encara que la pregunta és molt àmplia i permet diverses opcions, Convergència i Esquerra aposten per la independència d’una forma clara. Ja no es parla tant de “dret a decidir” com del dret a iniciar un procés de divorci amb l’Estat. Un canvi que suposa el segon viratge en el discurs del president Mas i de Convergència, que fins ara parlaven només de “Dret a Dedicir”.

Les llistes del president

Tot i que l’experiència electoral de Mas no va ser bona (el 25 de novembre), el president vol tornar a convocar unes altres eleccions, en aquest cas amb l’adjectiu de “plebiscitàries”, amb tots els problemes que això implica.

Llavors comença l’embolic de les llistes: perquè quelcom sigui plebiscitari, ha de conjugar unes opcions que, en el cas que vulguin ser clares, han de ser binàries (tres com a molt). I, encara més, si es vol guanyar (més d’un 50% de suport), han de ser unitàries (sumant és molt més fàcil guanyar que dividint).

En aquest sentit, la primera proposta de Mas és la “llista del President”. La presenta al Fòrum de Barcelona el 25 de novembre de 2014 i proposa que sigui unitària, és a dir, que agrupi a tots els partits pro independentistes amb un programa únic: “que Catalunya esdevingui un estat”.

Firma del full de ruta

Convergència, Esquerra i les entitats sobiranistes (ANC i Òmnium) firmen finalment el 30 de març d’aquest any un full de ruta que venen redactant des de gener. Un document que té tres punts bàsics: “nou estat o república en termini de 18 mesos”, aposta per la “recuperació de l’estat social” i “voluntat inequívoca de regeneració democràtica”. A més a més estableix l’“inici de negociacions amb l’Estat espanyol” i un “referèndum vinculant sobre la nova Constitució”.

Moment en que es firma el full de ruta

Un annex del preacord fet el 14 de gener, afirma també que les entitats sobiranistes es mantindran “neutrals” amb una “presència equilibrada” en les diverses llistes independentistes.

No al full de ruta d’Unió

Després que Unió convoqués la seva pròpia consulta celebrada el 14 de juny per decidir el full de ruta a seguir, Convergència rebutja el resultat obtingut i força la sortida dels democristians de l’executiu català. Ramon Espadaler, Josep Maria Pelegrí i Joana Ortega surten del govern. En el cas d’Ortega, acompanyada d’una imputació per la “consulta il•legal” del 9 de novembre. La “i” de CiU cau definitivament i es materialitza el divorci de la federació després de 37 anys d’història.

Llista amb el president

Tot i que a principis de juny encara es parla de la “llista del president”, a Molins de Rei, Mas canvia el seu discurs cap a una “llista amb el president”, conscient de la poca rebuda que ha tingut fins ara la candidatura única que volia liderar. Tant és així, que es mostra disposat a tancar la llista si és necessari o a deixar que un altre personatge “més neutral” l’encapçali.

Llista sense polítics: la lluita de poder dins del procés sobiranista

Cap formació vol quedar-se sense proposta pròpia i la lluita per liderar el procés, que fins ara semblava apaivagada, comença a fer-se evident. Oriol Junqueras, líder d’Esquerra, proposa l’1 de juliol una llista sense polítics, que tingui un pacte de govern preestabler amb 100 mesures a aplicar en els primers mesos per formar després una assemblea constituent.

Una iniciativa que, d’altra banda, podria solucionar el problema d’escollir un cap de llista, però que a Convergència no li agrada. La idea que Mas no aparegui a la candidatura, després de tot el sacrifici fet, no sembla just als convergents.

Llista sense polítics i sense pacte de govern

La CUP, essencial per fer del procés sobiranista quelcom transversal, conscient del seu poder simbòlic, també diu la seva: proposa el 7 de juliol una llista única sense polítics i sense pacte de govern. Per fer unes eleccions que servissin només de plebiscit i que permetessin convocar de nou eleccions en 2 mesos.

Des de Convergència es comencen a posar cada cop més nerviosos.

Sense llista i sense eleccions?

L’ANC parla, per la seva banda, d’una llista sense “polítics en actiu”, cosa que també incomoda als convergents.

Rull, un dels màxims dirigents de Convergència, insinua, d’altra banda, si el president, donat que, com ja ha dit, no es tornarà a presentar a cap altra convocatòria electoral, es podria presentar en aquesta “llista civil” sense polítics.

Però la veritable reacció no es fa esperar: 8 de juliol, dimecres, només un dia després de la proposta de la CUP, Mas concedeix una entrevista a Josep Cuní per 8TV. “Sóc l’únic que puc convocar les eleccions i no les faré si no veig que tinguin suficient caràcter plebiscitari”, declara Mas donant un cop sobre la taula.

Josep Cuní entrevista a Artur Mas al seu programa ‘8 al dia’ de 8TV

Unes paraules que alguns veuen com una declaració d’intencions, encara que reben, per part del president i del seu entorn, totes les matisacions del món. Una cosa, però, queda clara: Mas vol ser a la llista, encara que sigui a l’última plaça. Si la resta s’hi nega, deixarà d’haver eleccions? Claudicarà Mas o claudicaran els altres davant la possibilitat de quedar-se sense plebiscit?

Inici » Historic » Procés sobiranista: com va començar tot i on estem, pas per pas