CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Procés i Catalunya: és tot plegat una pantomima? Procés i Catalunya: és tot plegat una pantomima?

Procés i Catalunya: és tot plegat una pantomima?

Editorial 22 February, 2016 CatDialeg.cat 0
4.50 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Procés i Catalunya: és tot plegat una pantomima?

Cada vegada s’alcen més veus des del camp que expressa Junts pel Sí i la CUP, posant en qüestió que el procés tal com es duu a terme, porti a cap altre lloc que a perdre el temps, malbaratar recursos i frustrar la gent. Tots els discursos, relats, presumptes estratègies, reiteratives com l’activitat d’un insecte, arriben sempre al mateix punt mort: la confessió que hi haurà una “intervenció exterior” que farà negociar al govern espanyol una consulta sobre la independència, i que es guanyarà nítidament. La segona qüestió, fins ara, s’ha demostrat en sentit oposat; i la primera, determinant, no està en l’horitzó ni com a esperança. Mai el govern de Catalunya havia estat tan insignificant en l’àmbit dels governs i institucions internacionals. Ningú de pes, presidents, caps de govern, ministres, ens vol rebre. La Unió Europea ens ignora i, a sobre, es varen carregar l’únic polític català, Duran Lleida, amb pes i relacions internacionals per ell mateix.

Germà Gordò, en unes declaracions a La Vanguardia definia la CDC refundada com un partit sobiranista que acull tots els que volen la consulta. Ni independència, ni partit del sí. Per a utilitzar el seu llenguatge: quantes pantalles enrere han dit que quedava aquesta concepció?

Creix la consciència entre la gent de CDC que per aquest camí van a la irrellevància més perfecta. La idea -ja era hora- que aquest procés no és res més que un joc pel poder, un gran formatejat de ments aconseguit amb molt de diners públics i en el que TV3 –ella, i no els partits- és un dels principals agents, està creixent. I, atenció, subratllem-ho: no ens referim a la idea de la independència, sinó al camí que la Generalitat i els que els hi donen suport segueixen. La crítica no ve perquè la postulin, sinó perquè estan enganyant en afirmar que per aquí s’hi arriba i, a més, a curt termini i sense duresa ni sacrificis.

Mentrestant, tenim un govern que no governa entretingut en els seus jocs de campanar, la presència política més insignificant a Madrid, en un moment en què, en altres èpoques, ens hagués permès guanyar-los la mà i quasi la banca, cosa que sí que aconseguiran els bascos (sí, ho sabem, les comparacions són impossibles i odioses, però obren els ulls)

I si això succeeix en el camp de la majoria que governa unida pel ciment del poder i el càrrec, què no li ha de succeir a la CUP, que es declara anticapitalista? Per favor, qui es pot creure tal cosa i, alhora, donar suport incondicional al govern de Puigdemont ? I és que no es tracta de ser tan radical. Hi ha prou en ser decent: que obliguin en el debat pressupostari el retorn de la taxa del joc al nivell que tenia abans de l’operació de convertir la nostra costa, primer el Prat, després Vilaseca–Salou, en un micró Macau. Volen diners? Doncs, mà al joc i a les begudes d’alta graduació; no volem ser com Dinamarca?, doncs, apa som-hi. No cal ser un seguidor d’en Marx per voler coses com aquestes. Per tant benvolguts anticapitalistes, els que s’ho creuen i els que tant els hi fa, en aquest tipus de qüestions trobareu una mica de credibilitat, i si no és així, cruixireu, i cruixireu, fins a petar. I és que d’una manera o altra les paraules tenen conseqüències.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies