Les principals incògnites del Pla de Barris de Colau

Aquest desembre s’ha presentat per tercera vegada el 2016 el Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona. Un pla que ha definit grans objectius, però que presenta tantes incògnites com promeses.

El gener d’aquest any es va fer la primera presentació oficial del pla, en la qual es van detallar molt pocs aspectes del projecte. En la segona exposició del Pla de Barris, ja al mes de maig, el govern va anunciar quins serien els primers barris on s’actuaria, i va exposar que tenen  l’objectiu de repercutir en el nivell de renda, en els indicadors educatius i sanitaris, en el parc d’habitatges i en l’enfortiment del teixit associatiu de cadascuna de les àrees. També es va dir que Oriol Nel·lo presidiria el Consell d’Assessors del pla.

Mig any més tard, s’acaba de presentar el que serà el pla definitiu, que té intenció d’actuar en 16 barris diferents de la ciutat, invertint un total de 150 milions d’euros en els pròxims 3 anys. O el que és el mateix, toca poc més de 3 milions d’euros per barri a l’any. I amb tan pocs diners, les actuacions que s’hi poden realitzar són molt limitades.

Aquestes són les zones que es beneficiaran del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona.

1. La distribució dels diners entre els barris

No en tots els barris s’adjudicarà el mateix pressupost. A Bon Pastor-Baró de Viver, per exemple, n’hi tocaran 17,6, al Besòs-Maresme 13,7, i a Trinitat Nova 14,9. Seran, de llarg, els tres barris més beneficiats. La primera incògnita passa per saber de quina manera s’ha decretat quin pressupost aniria destinat a cada barri. Si aquests tres, que de moment són els primers als quals se’ls implementarà aquest pla, ja tenen aquesta partida, què els queda als altres? És un projecte que es va fent sobre la marxa?

En presentacions anteriors s’havia explicat que s’invertirien uns 10 milions per barris, i que després ja es pensaria en què es farien servir, en funció del procés participatiu amb els veïns i veïnes. No seria més lògic concretar primer els plans necessaris i després pensar quina és la manera més lògica de distribuir la inversió?

2. On està l’horitzó Colau?

En la conferència d’inicis que fa cada any el consistori amb diversos alcaldes, el govern municipal de Barcelona va presentar el Pla, i aleshores tenia un horitzó a 10 anys. Ara però, ja ningú recorda aquest horitzó, que sembla que hagi desaparegut. Així doncs, tot es redueix als 150 milions d’euros que s’invertiran en aquest mandat. Però on ha quedat aquest horitzó?

3. Què s’ha fet fins ara?

Gairebé un any després del seu anunci, aquest pla tot just acaba de començar. Al mes de maig es va anunciar que de cara a la tardor s’iniciarien tres plans més, que tindrien incidència en el territori de 10 barris. Quins són aquests plans? S’ha arribat a fer quelcom?

4. Quins són els principals eixos d’actuació?

S’havien plantejat 50 actuacions en el període 2016-2019, amb quatre eixos d’acció o d’atenció: el social, l’habitatge, l’ocupació i educació, i la infància. Però com s’articulen aquests eixos? Els objectius que planteja el pla són molt ambiciosos. D’una banda, que es repercuteixi en el nivell de renda, però també millorar els indicadors educatius i sanitaris. El problema és que tots aquests objectius són molt amplis, i no s’especifiquen actuacions concretes.

Presentació del Pla de Barris al mes de maig.

A la web de l’Ajuntament es fan algunes afirmacions com: “apoderar els veïns i veïnes tot impulsant les pràctiques d’innovació social i la co-producció de polítiques”, o bé recuperar i impulsar l’activitat econòmica als barris “reforçant la formació professionalitzadora vinculada a polítiques o accions específiques per a la promoció de l’ocupació”. Quines són aquestes accions específiques que diuen? I de quina manera ho regularan?

Per un programa d’aquest abast, en lloc de proposar grans titular, una pràctica molt recurrent en Colau, el que es necessitaria és un sistema d’indicadors que permetés a l’Ajuntament i als mateixos ciutadans mesurar l’assoliment d’objectius a mesura que es vagin avançant. El que no és lògic és definir uns grans objectius, aportar els diners, i donar el problema per resolt. Cal un seguiment exhaustiu del treball per tal de computar les millores, si és que n’hi ha.

Aquestes seran les zones beneficiades pel Pla de Barris

A banda dels barris de Trinitat Nova, el Bon Pastor-Baró de Viver i el Besòs-Maresme, a l’eix Besòs s’actuarà a Vallbona, Torre Baró, Ciutat Meridiana (Nou Barris), la Verneda, la Pau i Trinitat Vella (Sant Andreu). El pla també intervindrà en altres zones de la ciutat. A la part de muntanya es beneficiaran Sant Genís dels Agudells i la Teixonera ( Horta-Guinardó), al centre de la capital s’actuarà al Raval sud i el Gòtic sud ( Ciutat Vella) i a l’extrem de la Zona Franca hi haurà pla de barris per a la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc).

En tots ja s’està treballant de manera inicial en la fase de de­finició. El barri de Roquetes, també a l’eix Besòs, serà el que començarà més tard, ja que el procés de concreció no es començarà a treballar fins al primer trimestre de l’any que ve. En total, se’n beneficiaran 220.500 barcelonins en una superfície de 16,5 quilòmetres quadrats.

Inici » Historic » Les principals incògnites del Pla de Barris de Colau