CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Lluny de l’atenció mediàtica, les principals crisis internacionals porten mesos empitjorant Lluny de l’atenció mediàtica, les principals crisis internacionals porten mesos empitjorant

Lluny de l’atenció mediàtica, les principals crisis internacionals porten mesos empitjorant

Mentre Trump i Kim Jong-un acaparen tota l’atenció de l’agenda internacional, nombrosos conflictes geopolítics que deixen cada mes centenars de morts estan cada cop més lluny de solucionar-se
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 6 June, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Lluny de l’atenció mediàtica, les principals crisis internacionals porten mesos empitjorant

De les 14 situacions de conflicte internacional que la institució de recerca i grup de pressió International Crisis Group (ICG) analitza regularment, només n’hi ha dues que hagin experimentat alguna millora des del gener: Macedònia i Gàmbia. Així ho confirma el ICG en la seva darrera publicació mensual Crisis Watch, que realitza un seguiment dels principals conflictes internacionals del món.

Mentre l’atenció mundial en temes de política International es centra en la retirada dels Estats Units de l’Acord del Clima de Paris o les provocacions nuclears de Kim Jong-un, molts dels conflictes que deixen cada mes nous morts experimenten un abandonament per part de la “comunitat internacional”.

Armènia i Azerbaitjan

L’ICG fa particular atenció a un conflicte congelat que sovint escapa a l’atenció dels mitjans de comunicació: la disputa sobre la sobirania de la regió de Nagorno-Karabakh al Caucas. La zona està majoritàriament habitada per armenis però forma oficialment part d’Azerbaitjan. Durant el darrer mes, els dos països enfrontats dugueren a terme diversos atacs. Per a l’ICG, s’ha arribat al punt més calent del conflicte de l’alto el foc del 1994. Amb el procés diplomàtic en punt mort, tant Armènia com l’Azerbaitjan han estat expandint i millorant els seus respectius arsenals, i tots dos bàndols semblen tenir ganes de brega. Els respectius exèrcits estan molt a prop l’un de l’altre al llarg de l’anomenada “Línia de Contacte”. Durant els darrers mesos, les escaramusses fronteres s’han cobrat dotzenes de vides.

Líbia

Líbia segueix sent un estat mancat de govern efectiu. Faiez al-Serraj, el president internacionalment reconegut, es trobà amb el seu principal rival, el GeneralKhalifa Haftar, el passat 2 de maig per primer cop aquest any. Però en comptes de fer progressos cap a la reunificació, un seguit d’atacs a la capital, Trípoli, i al sud del país acabaren amb les noves esperances d’entesa política en un país que manca d’autoritat estatal real des del 2011.

Atemptats a Egipte, Filipines i Afganistan

En altres parts del món musulmà, destaquen un seguit d’atemptats. A Egipte, els cristians coptes tornaren a ser l’objectiu d’Estat Islàmic, produint 29 morts. A les Filipines, insurgents islamistes es feren amb el control d’importants parts de Marawi City, al sud del país. La resposta del president Duterte fou contundent: els combats per reprendre la ciutat es cobraren la vida d’almenys 89 insurgents i obligaren a desplaçar uns 170.000 civils. A l’Afganistan, un camió bomba explotà al districte diplomàtic de Kabul, matant a més de 90 persones.

Àfrica

A Costa d’Ivori, la retirada de la missió de pau de Nacions Unides coincidí amb un seguit d’amotinaments de soldats a Bouaké i Abidjan, la principal ciutat del país. Els soldats, que tornaren als quarters després de que el govern els assegurés més diners, formen part d’unitats d’antics rebels integrades a les forces regulars al 2011, cosa que desperta serioses qüestions pel que fa a la seva disciplina futura. A Somàlia l’activitat d’Al-Shabaab, afiliat a Al Qaeda, s’ha incrementat, i a la República Centreafricana la violència inter-religiosa entre musulmans i cristians s’ha cobrat més de 300 morts en les darreres setmanes.

Els escassos progressos

Els dos únics països que han fet recentment progressos cap a una pau estable han estat Gàmbia i Macedònia. Es tracta en qualsevol cas de dos estats minúsculs de petita importància geopolítica. En el cas de Gàmbia, la situació millorà al gener amb la caiguda del president Yahya Jammeh, qui es negava a deixar el poder després d’unes eleccions en que fou derrotat pel seu principal rival. Macedònia feu un pas cap a l’estabilitat al maig al aconseguir formar un nou govern, després de que l’actual president Gjorge Ivanov es decidí a encarregar la formació del nou cabinet al Partit Socialdemòcrata.

Imatge de portada: tropes a la regió disputada de Nagorno-Karabakh. Font: SPUTNIK/ ILYA PITALEV

 

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies