CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Primàries a França: enmig de l’auge dels extremismes, guanya la “dreta tranquil·la” Primàries a França: enmig de l’auge dels extremismes, guanya la “dreta tranquil·la”

Primàries a França: enmig de l’auge dels extremismes, guanya la “dreta tranquil·la”

La inesperada i amplia victòria de Fillon a la primera volta de les primàries de la dreta i el centre és una derrota del populisme. Catdiàleg analitza la intel·ligent campanya del liberal-conservador Fillon i la importància que ha tingut el vot catòlic
EuropaMónResearchZPortada IzquierdaZResto 21 November, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Primàries a França: enmig de l’auge dels extremismes, guanya la “dreta tranquil·la”

François Fillon i Alain Juppé es disputaran diumenge vinent ser el candidat de la dreta a les properes eleccions presidencials a França, previstes per a finals d’abril del 2017.

Segons l’editorial del diari de referència de la dreta francesa, Le Figaro, es tracta d’una victòria de la “dreta tranquil·la”: Fillon és un “candidat de síntesi” escriu Alexis Brézet, “més ferm que Juppé, més seré que Sarkozy”.

Les primàries han estat tot un èxit pels organitzadors, ja que la participació ha depassat els 4 milions d’electors, molt per sobre dels que acudiren a les urnes fa 5 anys per escollir, en aquella ocasió, al candidat de l’esquerra.

Amb més del 90% dels vots escrutats, Fillon arriba al 44%, mentre que Juppé obté un 28% i Sarkozy no arriba al 21%. La victòria definitiva de Fillon dintre de sis dies és probable ja que Sarkozy ha donat el seu recolzament a aquest candidat: “Fillon ha entès millors els reptes que afronta França, per això votaré per ell”.

Al quarter general de Fillon, en canvi, regnava ahir a la nit un clima d’excitació general. Ningú s’esperava l’amplíssim marge de victòria; ni tan sols tenien clar obtenir-la.

Un cop més, les enquestes s’han tornat a equivocar del tot. Com mostra la següent gràfica recopilada per Le Monde, tot i que Fillon havia guanyat posicions just abans de la primera volta, no era previsible en cap cas una victòria tan àmplia.

Evolució als sondejos dels candidats a les primàries de la dreta i el centre. Font: Le Monde

Evolució als sondejos dels candidats a les primàries de la dreta i el centre. Font: Le Monde

La intel·ligent campanya de Fillon: de l’economia a l’herència cultural francesa

François Fillon fou ministre sota Chirac i primer ministre de Sarkozy al llarg dels seus cinc anys de president. Al 2012, després del daltabaix de la principal formació de la dreta francesa, llavors la UMP, contra el PS de François Hollande, es disputà aferrissadament amb Jean-François Copé el lideratge del partit. Aquell tens enfrontament marcà el punt més baix de la dreta francesa i facilità el retorn de Sarkozy i la candidatura d’un veterà com Juppé.

Fillon inicià la seva campanya a les primàries amb una clara aposta per la liberalització del model econòmic francès, actualment en profunda crisi. Tot i això, progressivament moderà i diversificà el seu missatge. Adreçà temes com la família i la educació, i defensà la herència cultural francesa prèvia a la Revolució, recalcant especialment els orígens cristians de França. Per a la investigadora Laetitia Strauch-Bonart, Fillon és un liberal-conservador que percep la política segons la vella fórmula de l’art d’allò possible.

A diferència dels pro-Brexit o de Trump, Fillon defuig de fer promeses difícils de complir. Per exemple, quan se li preguntà si modificaria la “llei Taubira” sobre el matrimoni homosexual (la legislació que encengué La Manif pour Tous), Fillon respongué: “hi ha temes en els quals no es trobarà la majoria. És el cas de la llei Taubira”. La seva moderació i el to tranquil l’ajudaren clarament durant els dos debats televisius.

El vot catòlic, una de les claus de les primàries

Tots els candidats s’han disputat aferrissadament l’electorat catòlic. Aquest sector de la població, si ve minoritari (es calcula que els francesos que van a missa regularment no superen el 3%), és políticament molt actiu des de les grans manifestacions contra el matrimoni homosexual conegudes com La Manif pour Tous (“La Manifestació per a Tots”) al 2012.

Tots els candidats de la dreta i del centre s’han adreçat específicament als catòlics durant les darreres setmanes, quelcom ben estrany a Espanya. Un revelador debat imaginari reconstruït per Famille Chrétienne a partir de cites reals dels candidats mostra fins a quin punt tots han tractat el fet religiós i l’herència cristiana de França.

I no sense raó. Ahir, en un col·legi electoral a Paris, es percebé en determinat moment un sobtat augment de l’afluència d’electors: “és la sortida de la missa”, explicà una senyora als periodistes de Le Figaro.

Juppé envià una carta als catòlics francesos tres dies abans de la primera volta de les primàries. Fillon, per la seva banda, emprà la frase del Papa Joan Pau II “no tingueu por!” en una crida als catòlics. Tambérealitzà nombrosos gestos envers La Manif pour Tous, i es posicionà en contra de la gestació subrogada (els “ventres de lloguer”), tema actualment de debat a França.

Si bé és Jean-Frédéric Poisson qui defensa una posició mes consistent amb la doctrina moral de l’Església Catòlica, sembla que l’electorat catòlic ha fet una aposta pel pragmatisme i la moderació de les peticions polítiques. Poisson no tenia possibilitats reals de passar a la segona ronda. A més, Fillon cau bé entre els catòlics perquè és un reconegut catòlic practicant, és pare de família nombrosa i no defuig el debat moral i cultural.

Sens Commun, moviment intern format per catòlics actius membres de Les Républicains (el principal partit de la dreta), donà el seu recolzament a l’agost a François Fillon. Christophe Billan, el seu president, explicà que Fillon “encarna una dreta social que torna a posar dempeus l’home i el situa al centre de tot, i això és el que ens ha impressionat”.

Europa viu un moment de xoc degut a l’imparable ascens del populisme i les inesperades victòries del Brexit i de Trump. Quan sembla que els ciutadans occidentals es mouen imparablement cap als extrems, els electors francesos de la dreta i centre han donat una lliçó de moderació i realisme. Si es confirma la victòria de Fillon diumenge vinent, Marine Le Pen ho tindrà complicat contra un candidat capaç de recollir suports tan amplis.

Imatge de portada: el candidat François Fillon, el 20 de novembre de 2016 a Paris

 

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies