CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Estem preparats per a fer front als riscos catastròfics globals? Estem preparats per a fer front als riscos catastròfics globals?

Estem preparats per a fer front als riscos catastròfics globals?

Del canvi climàtic a epidèmies massives, les institucions internacionals estan obsoletes per afrontar els reptes del segle XXI. Molts d’aquests estan catalogats com “riscos catastròfics globals”. Què diuen els experts sobre el que cal fer?
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 25 November, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Estem preparats per a fer front als riscos catastròfics globals?

“La finestra d’oportunitat per evitar que el canvi climàtic faci pujar la temperatura només 2 graus només restarà oberta un període de temps molt curt”, explica l’expert en energia, recursos i medi ambient Rob Bailey. I afegeix: “per aconseguir-ho, les emissions de gasos d’efecte hivernacle haurien d’arribar al seu màxim en un període de cinc anys, i després reduir-se ràpidament”.

El canvi climàtic i la producció agrícola

La comunitat científica considera que un augment de la temperatura global més enllà de dos graus Celsius resultaria catastròfic. I inclús amb un increment de dos graus, Bailey pensa que fenòmens climàtics de conseqüències “catastròfiques” que s’han donat històricament un cop cada 100 anys es podrien repetir un cop cada trenta o inclús cada quinze.

El clima és possiblement un dels factor més determinants de la producció agrícola mundial. Només cal pensar en les desastroses conseqüències d’un mal any de collites a un país sub-desenvolupat, com Etiòpia. Amb un augment de la temperatura de tan sols tres graus centígrads, es podrien produir pèrdues en la producció agrícola que resultarien fatals per regions com el subcontinent indi, ubicat majoritàriament en les latituds intertropicals. La població que habita en països que poden patir pèrdues significants en les seves collites passaria a situar-se entre 3.300 i 5.500 milions de persones; més de la meitat de la població mundial.

Patricia Lewis, directora de recerca del programa de seguretat internacional del Royal Institute of Foreign Affairs, afirma que els sistemes polítics mundials estan mal preparats per a fer front a incerteses, com les que –encara- suposa el canvi climàtic. En particular, els governs fracassen sistemàticament en fer front a riscos que tenen una baixa possibilitat de fer-se realitat però les conseqüències dels quals, de produir-se, són amplíssimes. Com és ben sabut, els governants tenen tendència a adreçar-se al curt termini; no al llarg. Molts dels riscos de baixa possibilitat però elevat impacte propis dels nostres temps es poden catalogar com riscos globals catastròfics, cosa que en el passat no succeïa.

Eines obsoletes

Mats Anderson és vicepresident de la Global Challenges Foundation, una institució que tracta d’adreçar els problemes de governança mundials del segle XXI, com el canvi climàtic, el terrorisme transnacional o les epidèmies. Segons ell, “els desafiaments han depassat les capacitats actuals de governança global”. Conseqüentment, calen noves formes de cooperació. Les existents, com Nacions Unides, són segons Anderson inadequades per adreçar-se als riscos globals del segle XXI.

Per a David Held, professor de la universitat de Durham, les institucions com Nacions Unides o el FMI són productes de la Segona Guerra Mundial que han estat víctimes del seu propi èxit. Han perdut la capacitat de respondre als canvis del sistema internacional perquè el mateix sistema s’ha transformat. Els Estats Units ja no són l’actor hegemònic, tot i que en quasi bé totes les institucions internacionals segueixen tenint un paper primordial. Així, existeix un desequilibri entre la preeminència dels Estats Units en moltes organitzacions i la pèrdua del seu poder relatiu davant països com la Xina, Alemanya o la Índia.

Referint-se als Estats Units i l’actual psicosi que viu el món occidental després de l’elecció de Trump com a president, Anderson afirma que “un sistema [de governança mundial] que depèn d’unes eleccions en un país concret és per se un mal sistema de governança mundial”.

Preparar la societat pel pitjor

David Heymann, responsable de l’Agència de Protecció de la Salut de la London School of Hygiene and Tropical Medicine, és ben conscient d’aquesta manca de mecanismes efectius de gestió de crisis globals. Heymann explica que, mentre aquests no existeixin, és crucial preparar a la població per afrontar el pitjor. Segons ell, cal incrementar la local resilience (“resistència local”), és a dir, la capacitat de fer front a una contingència de les poblacions de cada indret.

Anne-Marie Slaughter és del mateix parer que Heymann, i afirma que en el món actual els governs ja no son capaços de protegir les seves poblacions. Hi ha massa amenaces i són massa diverses com perquè l’Estat-nació les pugui afrontar totes alhora. Per això, els governs s’haurien de centrar en preparar les seves poblacions (self-resilience, “auto-resistència”), tot mantenint-les ben informades i cohesionades; cap govern occidental pot garantir la completa seguretat dels seus ciutadans.

Imatge de portada: membres de l’equip d’enterraments de la Creu Roja a Libèria durant la crisi de l’ebola del 2014. Marcus DiPaola/NurPhoto/REX

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies