CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
26-J: Prediccions electorals 26-J: Prediccions electorals

26-J: Prediccions electorals

Sense por de rectificar quan calgui, aquestes són algunes de les claus del que pot passar a les eleccions generals a Corts Generals del proper 26 de juny
Opinió 2 June, 2016 Josep Manel Silva 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » 26-J: Prediccions electorals

A poc més d’una setmana de l’inici oficial de la campanya electoral pel 26-J, tothom es pregunta què passarà.

Cal ser prudent quan fem prediccions sobre política, però també és bo arriscar una mica: equivocar-se no és tan greu i no deixa de ser una lliçó d’humilitat per si alguna vegada hem pensat, erròniament, que en sabíem més que els altres.

O sigui que, sense por de rectificar quan calgui, aquestes són algunes de les claus del que pot passar a les eleccions generals a Corts Generals del proper 26 de juny:

  • Es pot afirmar al 100% que, sigui quin sigui el resultat, no hi haurà unes terceres eleccions, de la mateixa manera que vaig escriure, en el seu dia, a principis de gener, que sí que caldria repetir la convocatòria electoral atès el balanç que van deixar les urnes al desembre de 2015. Calia una primera repetició perquè mai no torni a passar el mateix, no ens ho podem permetre i no succeirà.
  • També és segur que el resultat serà diferent, poc o molt, del que vàrem tenir al desembre. I precisament en aquesta diferència podrem trobar els mecanismes per decantar el govern cap a un costat o l’altre.
  • Quines són les diferents possibilitats i combinacions que es poden donar aquesta vegada?
  • El PP guanyarà probablement les eleccions, de nou, fins i tot es possible que millori lleugerament el resultat de desembre. Sembla increïble que la estratègia immobilista de Rajoy, que se sent orgullós, per exemple, de no haver volgut asseure’s a negociar durant tot aquest temps amb els dirigents de Podemos, ni d’haver insistit tampoc massa (és cert que no va rebre cap input positiu des de l’altra banda) en trobar-se amb Pedro Sánchez, o d’haver menyspreat Ciutadans, li doni fruit finalment si torna a ser investit president, malgrat la densa capa de corrupció que cobreix el seu partit. Però el seu electorat és molt fidel, a moltes circumscripcions petites no tenen cap alternativa real de vot i si hi ha un augment de l’abstenció poden sortir clarament beneficiats.
  • El líder del PSOE fa olor a mort (metafòricament, sí!), així de cru i així de clar. Qualsevol resultat pitjor que el de desembre posarà fi a la seva carrera política (ja li buscaran algun destí per premiar la seva obstinació i voluntat de pactar encara que fos impossible), especialment si l’aliança de Unidos Podemos el supera en vots o en escons. L’única possibilitat de sobreviure seria si millora el resultat de desembre, si guanya en escons i en vots als seus adversaris per l’esquerra i si aconsegueix ser president del govern, amb o sense Podemos, amb o sense Ciutadans, i evidentment, sense el PP (que faria una oposició duríssima, ja que seria  la primera vegada que el partit guanyador en unes generals no acaba governant a Espanya).
  • Si Pedro Sánchez es retira, el pacte PP-PSOE serà molt més fàcil, encara que sigui només amb l’abstenció del PSOE en la investidura, per permetre Rajoy governar durant una legislatura potser més curta, on caldrà assumir més reformes i incomplir de nou les promeses electorals que ja comencen a fer, exactament com va passar al 2011 (en matèria de rebaixa d’impostos, per exemple).
  • Ciutadans necessita imperiosament millorar el resultat de desembre i superar els 40 diputats, llevat que, per sota d’aquesta xifra, el nombre obtingut fos suficient per formar majoria amb el PP, cosa que veig poc probable. L’esforç d’Albert Rivera durant els darrers mesos per mostrar-se com un líder centrat i dialogant tal vegada no tindrà recompensa, sinó càstig, en aquest país nostre tan poc sensible als pactes i tan acostumat a les imposicions. Ciutadans podria quedar fora de qualsevol acord de govern quan en realitat és l’únic partit frontissa capaç de donar el govern al PP o al PSOE indistintament. Bé, l’únic amb el PNB, però ja hem vist que des de l’autodestrucció de CiU com a força nacionalista moderada en mans del procés cap a la independència, el valor dels partits nacionalistes com a instruments de governabilitat a l’Estat ha quedat molt disminuït. Tanmateix, atents al resultat del PNB.
  • La coalició de Podemos i Izquierda Unida, sota la denominació d’Unidos Podemos, té totes les paperetes per millorar el resultat i convertir-se, després de tants anys, en una alternativa real de govern a l’esquerra enfonsant el PSOE en una crisi que pot ser molt llarga i profunda. Jo no la veig encara participant de les responsabilitats de govern encara que superin al PSOE, però tot és possible, vista la gran ànsia de poder i càrrecs que Pablo Iglesias manifesta sense cap mena de prejudici.
  • Em sap greu per Convergència, però segurament els seus diputats no pintaran res. A més no tinc cap dubte que serà superada llargament per ERC: com hem dit abans, i conscients que molta gent considera que a Catalunya tenim un problema que s’ha de resoldre el més aviat possible, l’aposta per la independència comportava necessàriament quedar fora de les majories per intervenir a la maquinària de l’Estat. Segur que molts dirigents convergents ho troben a faltar, però és així…

En conclusió, la meva predicció és que el PP tornarà a governar, amb o sense Ciutadans, si aquesta força li aporta els diputats necessaris per sumar majoria, i/o amb l’abstenció del PSOE si Pedro Sánchez és derrotat per Iglesias i Garzón en la seva lluita particular pel segon lloc. Veurem el paper que pot jugar el PNB, o Coalició Canària, o alguna altra força minoritària si el resultat es prou ajustat, i veurem també quan dura una legislatura que pugui començar amb unes bases tan febles.

Totes aquestes previsions parteixen de la idea d’una participació inferior a la de desembre i considerant que la memòria de l’elector és fràgil i no tindrà massa en compte el que ha passat els darrers mesos. Com el títol d’aquell llibre de Mario Benedetti, “El olvido està lleno de memoria”, vés que no ens doni per recordar i tot quedi potes en l’aire. Però resulta poc probable…

Josep Manel Silva

És Advocat i periodista i vocal de Construïm

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies