CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Polítiques socials: de conflicte en conflicte Polítiques socials: de conflicte en conflicte

Polítiques socials: de conflicte en conflicte

Ada Colau ha governat els últims dos anys pels seus votants, oblidant en moltes ocasions que la ciutat és de tots els barcelonins. La prova està en totes les polèmiques que s’ha anat trobant cada vegada que ha pres una decisió
Especial dos anys de ColauZPortada DerechaZResto 15 June, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Polítiques socials: de conflicte en conflicte

Dos anys de Colau al govern han donat molt de si per veure i entendre quin tipus de polítiques socials està duent a terme. N’hi haurà de millors o de pitjors, però gairebé sempre han estat envoltades d’una certa polèmica. I és que Colau ha mostrat des de l’inici una certa debilitat per aquells col·lectius políticament incorrectes i que es troben al marge de la legalitat, fins i tot quan això la portada a anar en contar de comerciants o dels mateixos veïns de la ciutat. És el cas dels manters o els okupes. Però també ha donat suport, malgrat tenir-ho tot en contra, a la legalització de la prostitució. I sempre ha beneficiat al col·lectiu LGTBI, malgrat que això suposés en ocasions una discriminació cap a altres sectors de la població.

Analitzem punt per punt totes les polítiques socials de Colau:

Els grups preferits de Colau

Afavorir els okupes encara que perjudici la Guàrdia Urbana

Potser és pel seu passat activista, o per haver-se mogut en ambients okupes, però Colau sent una forta debilitat per aquest col·lectiu (i tots els que estiguin al marge de la llei). La prova està quan va prohibir a la Guàrdia Urbana a participar en el desallotjament de Can Vies. És més, va prometre als okupes que es podrien quedar l’edifici a canvi de buscar la pau social amb els veïns.

La relació okupes-Guàrdia Urbana (o Mossos d’Esquadra, en el seu defecte), ve de lluny, i no és precisament una història idíl·lica, sinó més aviat de guerra. Colau però, sempre ha preferit posar-se al costat dels moviments il·legals, com va passar amb el banc expropiat de Gràcia. En aquella ocasió, no només no va recolzar la policia, sinó que fins i tot va ignorar les demandes dels veïns, que tenien por davant de tots els casos de disturbis que s’havien produït. I no és per menys, cal recordar que des que Colau és al capdavant de l’Ajuntament, l’índex d’invasió d’immobles ha pujat un 66%.

La passivitat de Colau amb els manters

Un segon col·lectiu beneficiat per les polítiques socials del govern municipal de Colau són els manters. En lloc de castigar la pràctica il·legal dels venedors ambulants, l’alcaldessa va preferir crear una cooperativa per legalitzar la seva situació, i destinar 1,7 milions d’euros fins al 2018 per l’estratègia d’inclusió dels venedors ambulants. L’estiu passat Colau els hi va donar màniga ampla perquè voltessin per on allà els semblés. Evidentment es van disparar les denúncies dels veïns pel comerç ambulant no autoritzat, i els comerciants estan totalment indignats, ja que per culpa seva perden clientela. El març de l’any passat, l’associació de ramblistes, per exemple, va acusar el consistori de desistiment en funcions.

Ara fa més d’un any es va produir una escena esgarrifosa, en la qual un manter agredia un policia de la Guàrdia Urbana. A falta de què el consistori es posicionés, tots els grups de l’oposició van exigir a Colau que “defensés” la policia d’aquella agressió, i que deixés de protegir els manters davant de qualsevol situació.

L’Ajuntament deixa de multar a les prostitutes

Colau també té una certa obsessió per la prostitució. En aquest cas, per la voluntat de legalitzar la prostitució voluntària i deixar de multar a les dones que s’hi dediquin. Així, tot i no tenir competències sobre aquest tema, sí que va buscar la manera per millorar-ne les condicions. Aquesta posició la va portar a enfrontar-se a part de l’oposició i per quatre alcaldesses de l’àrea metropolitana. Els motius són la permissivitat a l’hora de lluitar contra les màfies i el tràfic sexual, i perquè s’enviava un missatge al món “assegurant que a Barcelona es permet l’explotació sexual”. Malgrat la forta oposició, veus com les de la CUP estaven a favor d’aquesta regulació, sense tenir en compte la greu problemàtica social que això comporta.

Molt relacionat amb el tema de la prostitució ha estat tota la polèmica que va envoltar l’últim Saló Eròtic de Barcelona. Per primera vegada el patrocinador principal era una empresa de contactes, Apricots, que facilita la trobada amb noies per mantenir sexe de pagament i que té com a eslògan “Follem a la primera cita”. El Saló Eròtic és una trobada internacional al voltant de la indústria del porno, però aquest any també va estar relacionada amb la prostitució.

El col·lectiu LGTBI per davant de tots els altres

Ada Colau s’ha abanderat del col·lectiu LGTBI i el seu govern sempre surt en defensa d’aquest. De la mateixa manera que s’ha posicionat fortament a favor del feminisme. El primer acte el va fer quan va canviar la regidoria de joventut per la regidoria de Cicle de la Vida, feminisme i LGTBI.

Barcelona busca que els espais públics “incloguin sempre la perspectiva de gènere”. Entre altres coses, Colau ha creat un projecte que consisteix en cinc curtmetratges, d’una duració màxima de 10 minuts, que es veuran en escoles i instituts públics de la ciutat. Són vídeos que mostren aspectes relacionats amb “la diversitat sexual i afectiva”, mostrant aspectes de la ideologia de gènere.

D’altra banda, l’Ajuntament va llogar un local de 1.300 metres quadrats  (carrer Borrell, 22) per destinar-lo a aquest col·lectiu, sense uns usos concrets clars. Com pot saber l’Ajuntament que aquest col·lectiu necessita aquest equipament si no és capaç de definir les tasques que hi ha de fer? A més, si tot el discurs va dirigit a la normalitat de les persones LGTBI, perquè es continuen fomentant espais i accions segregadores? És a cas la segregació un privilegi? Al final, entre els recursos públics i la normativa municipal i de la Generalitat s’ha acabat creant un “professional del LGTBI” que viuen de les rendes públiques, i d’inflar el conflicte i la victimització. En canvi, continua existint la marginació de les necessitats de les famílies amb fills. Aquestes són només algunes de les mesures que ha pres al consistori en relació a aquest col·lectiu.

Feminisme fins i tot quan és absurd

Pel que fa al feminisme Colau ha posat en marxa algunes normatives totalment discriminatòries pels homes. En el context d’aprovar els pressupostos del 2016, la CUP va posar un llistat de 10 mesures innegociables sobre la taula que l’Ajuntament va acceptar per tal d’arribar a un acord. Entre aquestes mesures es va acordar que a partir del passat 6 d’octubre s’atorgarien ajudes per dones vulnerables. Una mesura que, en lloc d’estar pensada per totes les persones, només és per les dones, i per tant els homes en queden totalment exclosos.

D’altra banda, Colau va fer el ridícul quan va crear el terme “monomarental pensant que es referia així a aquelles famílies monoparentals amb una mare. La qüestió és que el terme monomarental no només no existeix, sinó que ni tan sols existeix la possibilitat que generi un conflicte entre sexes, ja que el mot “parental” no ve de “pare”. Concretament, i segons el centre de terminologia Termcat, el terme de “família monoparental” es va normalitzar fa anys en català per “designar la família constituïda per un sol progenitor, o bé el pare o bé la mare, i un o més fills”. Així doncs, “monoparental” no es refereix al “pare”, perquè “parental” ve de “parent”, que té el seu origen en el “parere” llatí (és el participi present del verb “parir”, que de masculí no en té res).

Per això, i després de desestimar per motius d’inadequació lingüística el terme monomarental, el Consell Supervisor del TERMCAT ha preferit referir-se a aquest concepte com a “família monoparental femenina” i “família monoparental masculina”. Tot plegat va estar en el context de crear una ajuda mensual per a famílies monoparentals formades per una mare, amb ingressos baixos, per tal de “feminitzar” la pobresa. I perquè no una ajuda per famílies monoparentals amb un pare?

Incitació a l’avortament

L’Ajuntament de Barcelona va iniciar al mes de març una campanya per incitar a les dones a avortar, especialment a les noies més joves. A partir d’una enquesta realitzada pel Centre Joves d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, el consistori va arribar a la conclusió que el 80% de les barcelonines no sap que avortar és gratuït. Per aquest motiu va començar aquesta campanya per recordar que l’avortament està inclòs en els serveis de la sanitat pública i gratuïta.

L’enquesta però, manca de fiabilitat, ja que s’ha realitzat a partir de només 200 entrevistes a dones d’entre 14 i 30 anys. Cal recordar que perquè una enquesta tingui pes i sigui representativa per un segment tan gran com és Barcelona, necessitaria més de 600 mostres.

Poques setmanes després, BTV, la televisió municipal de la ciutat, va començar a circular un vídeo del programa ‘Oh my Goig’, que s’encarrega de difondre l’opció de l’avortament com una situació totalment quotidiana, i que a més, equipara els avortaments naturals amb els de les dones que decideixen acabar amb els seus embarassos abans d’hora.

Lloguer social i sensellarisme

A Barcelona hi ha 940 persones que dormen cada dia al carrer, segons les dades de la Fundació Arrels, però el fenomen del sensellarisme afecta fins a 3.267 persones a la capital catalana, entre les que dormen en solars, en infrahabitatges, en fàbriques abandonades o en albergs municipals i altres recursos assistencials públics i privats. L’Ajuntament, coneixent aquest problema, va anunciar un pla de lluita contra el sensellarisme, però dels 15 milions d’inversió que tenen per incrementar places disponibles en equipaments existents, només una tercera part va destinat a aquesta finalitat. La resta està previst per augmentar el nombre de persones dedicades a detectar i atendre el fenomen al carrer.

Com es pot entendre que dues terceres parts dels diners que han d’ajudar a les persones sense casa vagin destinats a contractar més personal? 10 milions d’euros en sou, donen per moltes contractacions al llarg de l’any. Però la prioritat no hauria de ser trobar una solució per les persones que actualment estan patint aquesta situació?

Paral·lelament, el govern municipal, que no té ni diners ni recursos per ajudar als pobres barcelonins que viuen al carrer, va signar un acord amb Atenes per acollir a centenars de refugiats.

Els lloguers més cars de l’última dècada

Barcelona és la ciutat espanyola amb els lloguers més alts. El problema també rau en el fet que l’oferta de pisos és menor que la demanda, que no només prové dels barcelonins, sinó també dels residents estrangers i dels turistes. Però els lloguers a la capital catalana ja superen els preus de la bombolla del 2007. La gran paradoxa és que el moment en què l’alcaldia de Barcelona està ocupada per la persona que va fer bandera de l’habitatge assequible, és quan els preus dels lloguers estan més disparats.

ERC va llançar una pàgina web sobre els lloguers de la ciutat, que analitzava les principals xifres d’aquests i els comparava amb les promeses que ha fet Barcelona en Comú. La web, lloguers.barcelona, presenta unes dades que “demostren que la realitat dista molt de les promeses”, segons explicava el president del grup, Alfred Bosch. Com també que “Colau està liderant un mandat que està registrant els lloguers més elevats de la història de la ciutat”. I és que el preu del lloguer ha augmentat malgrat les promeses de BComú abans d’arribar al govern.

 

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies