CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les polítiques demòcrates de Donald Trump Les polítiques demòcrates de Donald Trump

Les polítiques demòcrates de Donald Trump

La muralla del candidat republicà i el seu programa de deportacions ja existien gràcies a l’administració Clinton i Obama
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 14 septiembre, 2016 Núria Vilellas Camps 1
5 / 5 (4 votos)

Inici » Historic » Les polítiques demòcrates de Donald Trump

Fa dies que la premsa internacional es mira amb l’ai al cor les propostes electorals que Donald Trump vol implementar en el seu mandat com a president dels Estats Units si guanya les eleccions. Entre aquestes propostes es troben la creació d’una muralla de 3.200 quilòmetres que separi els Estats Units de Mèxic. Aquí està creant molt d’alarmisme, però que en canvi a Califòrnia no. I és que resulta que aquesta muralla ja existeix, almenys parcialment (1.000 km construïts), i que paradoxalment va ser obra de l’administració de Bill Clinton.

La muralla de Donald Trump en realitat és de Clinton

A mitjans dels anys 90, Clinton i el president de Mèxic, Carlos Salinas, van pactar el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLC) per tal d’impulsar un creixement econòmic als dos països. Gràcies a aquest tractat s’havien d’acabar les migracions dels mexicans cap a Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic o Texas. Però mentre això no passava, Clinton va aixecar aquesta muralla, que li costa al país 20 mil milions de dòlars a l’any entre manteniment i vigilància. O el que és el mateix, 20 milions de dòlars cada metro construït.

Aquesta és la part de la muralla que ja està construida, però no per Trump, sinó pel govern de Clinton.

Aquesta és la part de la muralla que ja està construida, però no per Trump, sinó pel govern de Clinton.

El problema va aparèixer quan amb la firma del TLC van començar a entrar a Mèxic productes alimentaris subvencionats per l’Estat federal dels EUA, com el blat de moro, els làctics o les carns (productes en els quals es basa la producció mexicana). Això va suposar la ruïna de molts pagesos mexicans, que es van veure obligats a traslladar-se il·legalment cap als EUA. Va ser així com es va desencadenar una onada d’immigració molt més gran que la que hi havia abans. Si el 1994 només hi havia 4,5 milions de persones nascudes a Mèxic i residents als EUA, actualment n’hi ha 12 milions. Ara Trump vol completar la muralla construint els 3.200 quilòmetres que li falten, que és on la frontera coincideix amb els rius, que tenen molts meandres. La seva idea, és clar, és que aquesta vegada la muralla estigui pagada pels mexicans.

El programa de deportacions massives és la continuació del projecte d’Obama

Aquest tema desemboca en el segon. El programa de deportacions que Donald Trump ha proposat i que ha creat tant rebombori, en realitat segueix la línia del d’Obama. De fet, des que és president, Obama ha batut rècords de deportacions, amb un total de 2,7 milions de persones retornades al seu país. I molt difícilment Trump podrà superar aquesta xifra. Tot va començar amb el TLC, ja que amb el tractat, el salari mitjà dels EUA va baixar entre el 3 i el 8% (pels americans menys qualificats). El problema és que pels mexicans el salari mínim també es va reduir, i actualment 1,26 milions de persones subsisteixen amb 3,2 € al dia des del 2012.

La versió de Trump és que Mèxic ha guanyat amb el tractat i els EUA hi han perdut, però la realitat és que els dos països hi han sortit perdent. Els únics beneficiats han estat les empreses transnacionals que operaven a les dues bandes de la frontera. Fabriquen allà on els interessa i exporten on ells creuen. Els components d’aeronàutica es fan a Mèxic perquè els surt més econòmic, i la producció agrícola la produeixen als Estats Units perquè és més barata. I a més a més, ho fan amb la mà d’obra mexicana que ha travessat la frontera, perquè és encara més econòmica.

Els Clinton i Trump, una amistat que ve de lluny

Les propostes demòcrates del republicà Donald Trump incrementen la sensació que aquestes són unes eleccions estranyes. No és un secret que Trump i els Clinton vénen d’una llarga amistat, però d’aquí a fer les mateixes polítiques, venint de partits oposats, no deixa de ser estrany. Tampoc podem oblidar que el magnat de Nova York finançava generosament les campanyes polítiques del matrimoni i de la fundació Clinton.

Aquesta vella amistat, fa encara més estrany que Hillary Clinton i Donald Trump no desaprofitin cada ocasió per tirar-se ganivetades. Per Trump, Clinton és “la tèrbola Hillary que hauria de ser a la presó”, mentre que per la demòcrata el magnat “té un efecte pels tirans que mereix l’atenció dels psiquiatres”. És tot plegat teatre? Aquesta és la pregunta que es fan tots els americans, especialment des que l’Arxiu Nacional dels EUA va fer públiques unes fotografies de les dues famílies on es mostra la seva amistat. I evidentment, per les quals ja han aparegut nombroses teories de la conspiració.

Donald Trump durant un acte de recaptació de fons del Partit Demòcrata l'any 2000.

Donald Trump durant un acte de recaptació de fons del Partit Demòcrata l’any 2000.

El magnat va convidar a Clinton a la seva llotja del US Open l'any 2000. Estan acompanyats de les models Kyle Bax i Melania Knauss (avui Trump).

El magnat va convidar a Clinton a la seva llotja del US Open l’any 2000. Estan acompanyats de les models Kyle Bax i Melania Knauss (avui Trump).

Els Clinton van assistir a la boda dels Trump l'any 2005.

Els Clinton van assistir a la boda dels Trump l’any 2005.

A Clinton se li envà de les mans

Sigui o no sigui teatre, Clinton ja es lamenta de les seves declaracions de la setmana passada en les que desqualificava els votants de Trump. “Generalitzant bastant, puc posar la meitat dels seguidors de Trump en el que anomeno un ‘batibull’ de gent deplorable”. La candidata espera que això no li porti greus conseqüències, com li va passar a Mitt Romney el 2012 quan va sentenciar que hi havia un 47% d’electors que votarien a l’Obama de qualsevol forma perquè depenien de les ajudes de l’Estat.

Clinton va continuar la seva referència als electors de Trump com “racistes, sexistes, homòfobs, xenòfobs, islamòfobs”. Hores més tard, preocupada per les conseqüències de les seves paraules, va aclarir que “ahir a la nit vaig fer una generalització massa gran, i això no és mai una bona idea. Lamento haver dit ‘la meitat’, això va estar malament”. Ja veurem com acaba aquesta amistat enemistada entre els dos candidats a la presidència dels Estats Units.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies