CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Política de barris: Un pla de barris sense objectius definits Política de barris: Un pla de barris sense objectius definits

Política de barris: Un pla de barris sense objectius definits

El govern de Colau ha destinat 150 milions a complir 10 plans en 16 barris diferents, el que suposa un pressupost de menys de 10 milions per barri
Especial dos anys de ColauZPortada DerechaZResto 16 June, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Política de barris: Un pla de barris sense objectius definits

En Pasqual Margall va introduir un tipus de programa d’actuació a la Generalitat, dirigit a millorar barris de Catalunya. Amb una concepció molt més complexa, almenys en el seu discurs, el govern municipal d’Ada Colau va posar en marxa el 2016 el seu Pla de Barris.

El criteri fonamental per fer-ne la primera selecció ha estat el de la Renda Familiar Disponible, que a la seva vegada expressa diverses variables, com la situació laboral, el nivell educatiu, la capacitat de consum i el patrimoni. Si aquests són els criteris, és perquè en bona lògica el Pla espera millorar-los, i per tant, el resultat de les actuacions han de valorar-se des de aquesta perspectiva.

En total són 10 plans que incorporen 16 barris, uns en fase d’actuació, i altres encara pendents de definició. Els primers són El Besòs i el Maresme, el Bon Pastor i Baró de Viver, La Verneda i la Pau, Trinitat Vella, Sant Genís dels Agudells i La Teixonera, Trinitat Nova, La Marina, Raval Sud i Gòtic Sud. Mentrestant l’anomenada Zona Nord i Roquetes encara estan en fase de definició. L’import del conjunt és de 150 milions. Però que es considerin en actuació no significa que disposin d’objectius definits. De fet, la majoria encara estan en fase de debat o de consulta.

El ritme és lent i això significa que l’anunci que el consistori va fer fa més d’un any tenia un contingut molt verd. Els diversos plans presenten un elevat grau d’incorrecció, o si es vol, en altres termes, de generalització, juntament amb la confusió de definir en diversos casos les actuacions, no en funció dels objectius, si no les administracions i entitats que intervenen.

Hi ha suficients diners  per resoldre la política de barris?

Quan la concreció existeix, la relació entre fites perseguides i accions definides es revela poc consistent. És el cas del Pla Besòs-Maresma, el més gran de tots ells. Es fonamenta en gran mesura en l’enderrocament del degradat edifici del qual havia estat el cinema Pere IV, a fi de  traslladar-hi 100 funcionaris, en la seva majoria procedents de l’edifici històric de Sant Martí. Aquesta aportació de treballadors municipals, que es calcula que atendran 200 persones al dia, constitueix l’estratègia bàsica de revifament econòmic. Dos instruments més completen el gruix del Pla: la transformació de l’Institut Rambla Prim i la rehabilitació de la cooperativa i menjador social Gregal. Només el nou edifici representa esmerçar 8,5 milions d’euros, més el que costi l’adquisició de la sucursal de Caixa Banc que es trobà en els baixos, és a dir, la major part de la xifra prevista.

Del projecte crida l’atenció la confiança en la què serà l’obra pública la que generarà condicions per dinamitzar l’economia. Cal dir que no hi ha cap estudi que ho expliqui, i amb les poques dades fetes públiques no es veu per cap banda una injecció de renda que canviï res. Col·lateralment, només pot cridar l’atenció el fet que la ràtio de funcionaris i persones ateses al dia sigui d’1 a 2. Òbviament no tots els funcionaris atenen persones, però és que la relació és baixíssima.

Ampli ventall d’iniciatives poc travades entre si

En realitat i en sentit tècnic del terme, no ens trobem davant d’un pla, o en plural, com es vulgui on es justifiquin i relacionin en termes quantitatius, objectius, inversió i resultats, sinó un ampli ventall d’iniciatives poc travades entre si. La veritat és que costa veure en la gran majoria d’actuacions definides el que pugui significar un impacte tangible sobre la renda disponible, el nivell educatiu i el patrimoni de les famílies, que en definitiva és el que es diu que es pretén. Sembla com si l’orientació fos més electoral a curt termini que un projecte transformador, perquè les actuacions se situen en dos eixos: recuperar edificis i activitat que tenen un valor emblemàtic pel barri, però que per si soles no generaran ni més ocupació ni renda; i poca millora educativa vinculada a l’augment de l’ocupabilitat.

Es poden satisfer  d’aquesta manera alguns desitjos d’algunes entitats del barri, però els problemes reals van per una altra banda: atur general i crònic dels joves, baix nivell educatiu, complicat per l’abundor de ninis, manca i desigualtat d’oportunitats… Aquests són els punts crucials, i la resposta adequada exigiria programes massius i concentrats, relacionats amb aquests fins, i una àmplia concitació amb la iniciativa privada totalment absent. Sense aquesta última premissa, l’ocupació esdevé inexistent. És com si s’haguessin oblidat que els llocs de treball els creen les empreses i no l’Ajuntament. També es troba a faltar una visió més global. L’augment de la renda local no radica només en actuacions d’aquest ordre, perquè per aquesta via, diguem-ne “autàrquica”, és impossible aconseguir resultats suficients. Són a les persones dels barris elegits que cal preparar perquè puguin trobar oportunitats a altres llocs de la ciutat i de la seva  perifèria.

Quines són les millors estratègies?

Hi ha estratègies generals que s’han negligit. Citem-ne alguna de ben evident: la rehabilitació massiva d’habitatges per millorar les condicions de vida, la desaparició de barreres arquitectòniques, i la reducció de la seva factura energètica per la via de l’aïllament i l’energia solar per l’aigua domèstica i la calefacció. El que equival a una reducció de l’impacte ambiental. Un objectiu que afavoriria també les economies familiars al reduir els costos de funcionament de la llar, alhora que generaria formació in situ, “l’aprendre fent” i nous llocs de treball. O en la mateixa línia exemplificadora d’actuacions transversals però concentrades en determinats barris, seria l’abordatge de problemes estructurals, la resposta de la qual millorés l’estàndard de vida, l’ocupació, i la formació professional.

És el cas del creixement extraordinari del pes de la gent gran. Precisament Nou Barris ja té una de quasi cada quatre persones més grans de 65 anys. I la tendència a créixer és imparable. Proporcionar serveis des del propi barri per atencions bàsiques, les que poden fer els cuidadors, és una font de feina i de formació professional, que l’Ajuntament pot impulsar i que pot nodrir-se de múltiples fonts de fiançament alhora que es potencia una acció públic–privada, o d’iniciativa social.

Són també l’omissió d’aquest tipus d’estratègia que fan pensar que o bé la cosa no ha estat prou madurada, o que –ja s’ha dit– es tracta de captar vots, més que promoure transformacions econòmiques i educatives.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies