Polèmiques i encerts del govern de Colau del 2016

Any nou, vida nova. O això diuen. A l’inici de cada any apareixen els propòsits per millorar els nostres punts febles, potenciar les nostres habilitats i aconseguir el màxim rendiment de les nostres possibilitats. Aquest propòsit és extrapolable a tot, inclòs a l’Ajuntament de Barcelona, que ja ha complert els primers 60 dies del nou any, amb alguns encerts i algunes polèmiques, però seguint la línia de les polítiques que Colau ens té acostumats. Anem a valorar els dos primers mesos de govern del 2016.

Com tot govern, el de Colau ha generat bones accions per millorar alguna situació, però també ha protagonitzat alguna polèmica amb les seves decisions, i en alguna ocasió s’ha pecat d’indefinició amb els projectes. Tot això també ha provocat que Barcelona En Comú hagi rebut protestes i crítiques per estar a l’alcaldia.

Els encerts de Colau

– Colau ha llançat una proposta sobre l’eix fluvial del riu Besòs que ha tingut una gran rebuda entre els alcaldes de Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac, en la que convertiran el riu en frontissa entre els municipis, i no en frontera. És el primer pas per aconseguir coordinar entre tots un projecte on fins ara cadascú anava a la seva.

La proposta sobre l’eix fluvial del riu Besòs és una bona iniciativa.

– Un dels projectes més ben valorats és la iniciativa de formar a 100 aturats de llarga durada perquè s’encarreguin de visitar casa per casa per conscienciar a la gent en contra la pobresa energètica, a partir de donar trucs per estalviar. Així es maten dos pardals d’un tret, d’una banda es dóna feina a uns aturats, i de l’altra, s’intenta millorar en eficiència energètica.

Indefinicions en els projectes

– Un dels projectes “oblidats” de l’Ajuntament de Barcelona és el pla de protecció dels negocis històrics. Els propietaris dels negocis més emblemàtics de la ciutat no saben res de les 44 al·legacions que van enviar al consistori fa mesos, i com que no tenen armes per lluitar contra la globalització, alguns s’estan veient obligats a tancar. Si la primera proposta, aprovada en l’anterior legislatura, ja era deficient, avui el projecte està totalment aturat, i els propietaris se senten ignorats per l’Ajuntament. El regidor de comerç, Àngel Colom, va admetre que podrien ser més àgils, ja que com a mínim falten 4 mesos per poder definir el projecte.

– La indefinició de Can Vies davant del “calaix” de Sants és un altre dels temes principals que ha de gestionar BComú. Es preveu que les obres del ferrocarril acabaran l’estiu del 2016 amb la cobertura dels trens amb una estructura de formigó. El futur de Can Vies és incert, i l’Ajuntament no busca solucions rapidament, sinó que ho deixa a la lentitud de la decisió dels veïns.

El “calaix” de Sants topa amb Can Vies.

– La contaminació, com un partit de tennis, veu com la Generalitat i els Ajuntaments es van passant la responsabilitat d’uns a altres sense miraments. Però la realitat és que el 2015 Barcelona ha doblat les zones que tenia amb excés de contaminació, i no se n’ha fet res al respecte.

Els errors i les grans polèmiques de l’Ajuntament

– Una de les deficiències de l’Ajuntament passa per només poder precintar 33 pisos turístics il·legals, especialment després de saber que el consistori sospita que l’any passat en van estar en funcionament 1.745. De moment, malgrat les queixes veïnals, no n’hi ha ni una vintena de precintats.

En pocs anys, Barcelona s’ha convertit en una super potència turística mundial.

– Sense canviar de tema, un altre dels grans temes polèmics és el decreixement del turisme de la ciutat. En 15 anys la ciutat ha patit un enorme increment del turisme, i això ha fet que ara es plantegi la possibilitat de limitar el nombre de persones i reduir el número de llits turístics en els barris més saturats de la ciutat. De la mateixa manera que també ha decidit no obrir més hotels a tot el centre de la ciutat.

– Una de les preguntes obligades és sobre quins són els criteris urbanístics de l’Ajuntament. Una pregunta que ve donada després de l’enderrocament de l’edifici Hispano Olivetti, al número 18 de la ronda Universitat. Es tracta d’un edifici del 1964, però que tenia un gran valor històric i certa vàlua arquitectònica, que ha estat enderrocat per construir-hi quelcom sense ànima i de caràcter comercial.

– Una de les darreres polèmiques que es van viure va ser durant els premis Ciutat de Barcelona, quan la poetessa Dolors Miquel va recitar una versió del parenostre que molts han considerat de blasfem. La polèmica rau en el fet que l’Ajuntament ha permès que en uns premis que haurien de representar a tota la població de la ciutat, es faltés al respecte al col·lectiu cristià.

Dolors Miquel ha presentat una de les polèmiques més controvertides des que Ada Colau està al capdavant del consistori.

– La fallida del sistema d’emergència és una realitat a Barcelona, i la prova està en el professor d’anglès que viu al carrer i que es dedica a donar classes d’idiomes en els bars de la ciutat per aconseguir diners per un bitllet d’avió a Anglaterra, on l’espera una feina de debò.

Rebuig de l’oposició

– El tramvia que connectarà el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal és un altre dels punts més crítics de l’Ajuntament. Moltes veus reclamen una consulta perquè els ciutadans de Barcelona puguin opinar sobre aquest macroprojecte, ja que tindrà un impacte estratosfèric a la ciutat, però des del consistori  no ho permetran fins que no es facin els estudis encarregats. Uns estudis que seran parcials en favor del projecte. D’altra banda, l’oposició va criticar durament a Colau que anunciés de forma precipitada l’inici de les obres pel 2017.

Són molts els que no estan d’acord amb el tramvia per la Diagonal.

– L’oposició rebutja de manera unànime el model cultural de Colau per la ciutat. Segons l’oposició hi ha una gran falta de concreció, acusació de la qual el tinent d’alcalde Jaume Asens va admetre que “l’informe no està suficientment detallat, menys del que voldríem. És un full de ruta”. El consistori pretén acabar amb “l’alta dependència institucional de la cultura”. Pels altres partits, es tracta d’una “aproximació a la cultura plena de vaguetats, sense partides pressupostàries, desequilibrada i parcial, a més de contradictòria. Tenim la sensació que s’està empetitint la cultura”.

El poble parla, protestes i crítiques

– A principis d’any la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona es van enfrontar a l’Ajuntament per recriminar-li que està frivolitzant el problema de la prostitució. Els veïns demanen que es creïn mesures per assegurar els drets de les dones que s’hi dediquen, i alerten de la “prostitucionalització” de la ciutat.

Els veïns li recriminen a l’Ajuntament que “frivolitzi” el problema de la prostitució.

– La mala gestió dels top manta li han portat a l’Ajuntament més mal de caps que una altra cosa. La Guàrdia Urbana, l’oposició i els comerciants s’han unit per demanar el cessament del comissionat de Seguretat del consistori, després de la proliferació de la venda il·legal.

– L’última polèmica relacionada amb Colau ha estat la vaga de metro i bus que es va produir durant el transcurs del Mobile World Congress. La falta de voluntat va impedir que l’Ajuntament i el sindicat de TMB es posessin d’acord per arribar a un consens, i això va danyar en gran mesura el transcurs del congrés i Barcelona va quedar malament a ulls internacionals. A Colau se li va recriminar que des del despatx no aconseguís arribar a un acord amb els activistes, i més tenint en compte el seu passat com a tal.

El MWC va viure l’edició d’enguany amb la polèmica de la vaga del metro.

Inici » Historic » Polèmiques i encerts del govern de Colau del 2016