CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Podemos, una mentalitat perillosa o la fi de la presumpció d’innocència Podemos, una mentalitat perillosa o la fi de la presumpció d’innocència

Podemos, una mentalitat perillosa o la fi de la presumpció d’innocència

Editorial 24 November, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Podemos, una mentalitat perillosa o la fi de la presumpció d’innocència

La mort sobtada de Rita Barberà hauria de servir per a una profunda reflexió sobre la forma de fer política i periodisme. No poden existir massa dubtes que en la seva mort ha tingut molt a veure l’estrès ocasionat pel linxament en públic en el qual han participat polítics de tots els colors, inclosos els seus. En realitat, si no fos per les seves greus conseqüències, el seu cas seria un de tants d’una manera de fer que atempta contra l’estat de dret: la presumpció d’innocència. Una cosa és rebutjar aferrissadament la corrupció, i una altra és que tota persona imputada, investigada, sigui condemnada i penalitzada abans del judici. En aquesta destructora acció hi participa molta gent, i les coses que es diuen des de les xarxes socials assenyalen bé els grans dèficits morals d’aquesta societat. Però, per la seva responsabilitat pública, els polítics i els periodistes haurien de comportar-se amb una especial pulcritud. La lluita contra la corrupció abrandada per la quantitat de casos que s’han produït no es combat deixant sense defensa pública als imputats. La idea que tot imputat ha d’abandonar els càrrecs públics és perversa per diverses raons, totes lligades a acceptar la presumpció de culpabilitat, una pràctica suïcida per a les institucions, i també perquè es presta a la manipulació.

En nom de la croada informativa sobre “allò” que el “poder” no vol que se sàpiga, no es pot vilipendiar el nom de la gent sota la fàcil “ètica” de “presumpte” i a partir d’ella formular totes les afirmacions que es vulguin. Els mitjans de comunicació fan bé en aportar fets, però farien millor en donar-los un tractament objectiu, que servissin per presentar i no per escalfar, que no caiguessin en el partidisme del mitjà pel qual treballen. És difícil però és necessari, perquè sense això no hi haurà regeneració política, perquè l’ètica no es pot trossejar; no hi ha una exigència de comportament moral per a uns temes, lligat a la corrupció dels diners, per exemple, i un altre diferent per a la corrupció de la dignitat o del respecte.

En aquest context apareix Podemos, que amb la seva marxa de l’hemicicle del Congrés quan el minut de silenci per la mort de l’exalcaldessa, culmina un període de llenguatge i actitud que revela una mentalitat perillosa d’uns comportaments personals que es fonamenten en el rancor i la revenja, ingredients de l’odi social. No poden refugiar-se en un pretès homenatge, quan ningú ha establert tal significat a un acte lligat al respecte a una mort sobtada, i provocada per unes circumstàncies que ha colpit a la majoria de polítics amb un mínim de sensibilitat humana. La gent que no té consideració davant d’una mort, més quan és imprevista i molt lligada a la pressió ambiental, és perillosa per als seus congèneres vius, perquè el seu sectarisme demostra que està en condicions d’acceptar-ho tot en nom de la ideologia de la qual són portadors. Podemos està lluny de posseir una consciència democràtica per moltes consultes que facin, perquè la democràcia, que és un mecanisme, només això, per servir a la llibertat, alhora exigeix estar al servei de la dignitat dels altres, dels que no pensen com tu. La seva importació chavista està a la vista. A Veneçuela hi ha hagut moltes eleccions però, qui pot proclamar que és un estat de dret?  Hi ha hagut eleccions fins al punt que el chavisme les podia guanyar; a partir del moment que les pot perdre, la seva fi es fa evident, i és així perquè mai ha partit del respecte a la dignitat de l’adversari polític. Quina hipocresia més gran  la d’una cultura que se l’agafa en paper de fumar en qüestions políticament correctes, lligades a la perspectiva de gènere i a les identitats LGBTI, i alhora practica el linxament moral.

Podemos en un cas d’humanitat, com el de Rita Barbera, ha fet palesa la seva incapacitat per servir al bé comú, com ja ho venia demostrant des de l’origen amb la seva campanya continuada per desacreditar un dels moments bons de la vida política espanyola tan marcada pel cainisme: la transició. Si Podemos hagués estat reflectida en la mentalitat d’aquell moment, a Espanya, a Catalunya, no s’hauria caminat cap a la democràcia en el marc d’unes condicions ben difícils pel canvi de règim i per la crisi econòmica. Persones cabdals per aquell procés, com Fraga i Santiago Carrillo, amb un passat ben conflictiu i antagònic, no haguessin tingut espai al sòl, segons la mentalitat de Pablo Iglesias i els seus.

Les persones que els voten per raons diverses haurien de reflexionar si han de continuar donant suport a una mentalitat tan perillosa i infructuosa per a la convivència en nom de la justícia social, o si bé aquesta es defensa millor des del respecte a les persones, que en cap cas està renyit amb l’exigència política.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies