CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Podem prendre mal Podem prendre mal

Podem prendre mal

EditorialSense categoria 15 May, 2015 CatDialeg.cat 2
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Podem prendre mal

No poca gent de Catalunya va entendre i es va apuntar a una màxima pujolista: Un sol poble. Som un sol poble, traduït a peu de carrer venia a dir que vinguessis d’on vinguessis i parlessis el que parlessis aquest era el teu país, que només et demanava respecta i valorava que t’integressis tu i, especialment, els teus fills.

I així va ser com CDC va assolir l’hegemonia perduda i es varen aconseguir èxits tan impensables com la normalització lingüística i el català com a llengua vehicular a l’escola sense cap mena de conflicte. D’aquesta manera el català té un estatuts a l’administració de la Generalitat i ajuntaments i, sobretot a l’escola, que no tindria si fóssim un estat independent, perquè les instàncies internacionals i europees forçarien a un major reconeixement del castellà a partir del moment que es produïssin reclamacions per part de la població. El correlat de tot això està a l’estat, que amb la seva ceguera manté baluards inexpugnables a la normalització, el més greu de tots, el de la justícia. L’entestament que malgrat el català sigui la llengua oficial, els jutges i fiscals no tinguin el deure de conèixer-la, proporciona espectacles dantescos, com el d’una sala de justícia de Barcelona amb traductor de català pel jutge. Després s’estranyin que no se senti com propi l’estat espanyol. I és que en realitat la gran majoria espanyola continua veient la llengua catalana com una anomalia i no como un patrimoni propi. Maragall, Verdaguer, Riba, Espriu, no són seus. Terrible.

Però la posició de la Catalunya d’un sol poble no ha estat respondre a l’aberració amb una reacció equivalent, sinó amb la capacitat d’avançar en els fets i la força de la raó i la qualitat.

Però la dinàmica està canviant, i de seguir així serà difícil aturar-la, i aleshores prendrem mal com a poble. En Wert es un piròman, i el vol gallinaci de Rajoy, un perill, però fer que el castellà sigui vehicular en un 25% no és un despropòsit, i transformar això en la lluita pel català a l’escola, una exageració. No ens confonguem, que siguin molt pocs els pares que militin en la classe en castellà no vol dir que molts no comparteixin solucions com l’apuntada. El que passa és que la immensa majoria no vol singularitzar així el seu fill a l’escola. Ho considera bo o racional, però no milita en la causa de l’espanyolisme, en la mesura que no l’acabem d’incitar a fer-ho i, sobretot, en la mesura que no el portem a votar opcions oposades al tronc comú de la política catalana, el catalanisme cultural.

Amb la manifestació, no pas petita, del dijous 14 a Mataró davant l’escola que ha d’introduir un 25% de classes en castellà a l’aula del noi concernit per la sentencia, s’ha donat un pas més en la direcció equivocada: l’acció dins i contra una part de la societat civil.

Així no guanyarem, perquè s’estan trencant consensos fonamentals com el de la llengua. I si el govern del PP estimula les accions que provoquen la reacció, es necessita ser molt ingenu per pensar que ho fan perquè volen beneficiar-nos.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies