CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
PISA Catalunya: la família, la gran oblidada PISA Catalunya: la família, la gran oblidada

PISA Catalunya: la família, la gran oblidada

Editorial 12 December, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » PISA Catalunya: la família, la gran oblidada

Catalunya ha millorat, si bé que moderadament, els seus resultats PISA, però en bona mesura i en la comparació internacional, perquè una gran part de països de l’OCDE, han empitjorat. Amb tot, el progrés en matemàtiques i ciències és un pas pel bon camí, si bé ha de preocupar l’estancament en la comprensió lectora, que és un dels punts febles del sistema, i una de les causes centrals del baix rendiment, i de la gent que no acaba l’ESO

Si la referència és el marc espanyol la cosa no millora tant, sobretot si considerem les expectatives i l’autoestima que tenim els catalans. Ocupar el cinquè lloc en matemàtiques, el sisè en ciències i el setè en comprensió lectora, com és el nostre cas en relació a la resta d’autonomies, no és un bon resultat, sobretot si considerem que aquesta és una competència on hi ha un ampli marc d’autonomia pràctica, i que històricament Catalunya ha estat una referència en els moviments de renovació pedagògica. De tot això no en trobem cap peixada en els resultats. Situar-se per sobre de la mitjana espanyola tampoc pot ser una bona referència, perquè aquest valor està molt llastrat pels mals resultats de Canàries, Extremadura i Andalusia. De fet, entre aquesta última i la primera, Castella i Lleó, hi ha una diferència de 43 punts  el que equival a dir que un alumne castellà-lleonès li treu més d’un curs de diferència a un andalús

Si efectuem la mateixa comparació amb Castella i Lleó i Catalunya, la diferència és molt menor, però significativa, més o menys mig curs de distància.

De totes les raons aportades per explicar els resultats, els responsables educatius de Castella-Lleó han destacat un factor que les nostres autoritats polítiques i escolars ignoren sistemàticament. La família. No  se sap ben bé per què, o si – per perjudicis ideològics, i en això no som diferents del govern espanyol- la part més decisiva de l’equació del rendiment escolar, la família, és ignorada.

La família és decisiva com a mínim per sis raons

  • Perquè per mitjà del capital social localitzat en ella genera valors i virtuts compartides, que tenen traducció en el comportament a l’escola que facilita l’ensenyament. Per exemple la mitjana de temps que dedica un professor en aconseguir el silenci a l’aula és del 20% i això acumulat significa una pèrdua de temps molt gran. A més que l’atenció obligada no és igual a la motivada des del propi alumne. Comportaments, horaris, nombre d’hores de descans, capacitat per respectar, per l’esforç. Tot això depèn en primer terme de la família
  • Un aspecte essencial del capital social és el capital moral de la família. La capacitat per discernir el que està bé i malament, és just o injust, és necessari o superflu, i actuar en conseqüència
  • Estímul per estudiar, visió de futur. La diferència entre la família que és capaç de generar-la i la que no ho fa, és gran en termes de rendiment.
  • Ajuda a l’estudi. Temps de dedicació, lloc on estudiar, silenci, una llar sense tensions ni distraccions a l’hora de l’estudi.
  • Nivell educatiu dels pares. Té relació amb el nivell de renda i és un factor determinant sempre i quan hi hagi capital social. Per si sol el nivell educatiu no és suficient, com ho constata l’estudi de Javier Elzo, Models educatius familiars a Catalunya. El tipus de família progressista, extravertida que presenta el nivell educatiu més alt assoleix un grau de socialització positiva dels fills, menor que el tipus família conservadora i que el tipus de família convivencial, harmònica, i només per sobre de la família conflictiva
  • La lectura, l’hàbit i la comprensió. Està molt vinculat a la situació de la llar, i no únicament en matèria de llibres. Un alumne que cada dia o sovint veu entrar el diari a casa i com és llegit i és comentat, disposa amb el pas del temps d’una capacitat de comprensió lectora superior a la d’un altre de nivell de renda equivalent però que no utilitza mai el diari.

I la clau de volta de tot plegat:  la capacitat de la família de transmetre un sentit a la vida, que està molt connectat a la vivència i pràctica religiosa.

 

És una evidència que hauria de ser assumida pels poders públics, que no es pot avançar en l’educació sense comptar amb les famílies  i aportar-los allò que necessiten per fer bé la seva missió.   

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies