PISA Catalunya: la família, la gran oblidada

Catalunya ha millorat, si bé que moderadament, els seus resultats PISA, però en bona mesura i en la comparació internacional, perquè una gran part de països de l’OCDE, han empitjorat. Amb tot, el progrés en matemàtiques i ciències és un pas pel bon camí, si bé ha de preocupar l’estancament en la comprensió lectora, que és un dels punts febles del sistema, i una de les causes centrals del baix rendiment, i de la gent que no acaba l’ESO

Si la referència és el marc espanyol la cosa no millora tant, sobretot si considerem les expectatives i l’autoestima que tenim els catalans. Ocupar el cinquè lloc en matemàtiques, el sisè en ciències i el setè en comprensió lectora, com és el nostre cas en relació a la resta d’autonomies, no és un bon resultat, sobretot si considerem que aquesta és una competència on hi ha un ampli marc d’autonomia pràctica, i que històricament Catalunya ha estat una referència en els moviments de renovació pedagògica. De tot això no en trobem cap peixada en els resultats. Situar-se per sobre de la mitjana espanyola tampoc pot ser una bona referència, perquè aquest valor està molt llastrat pels mals resultats de Canàries, Extremadura i Andalusia. De fet, entre aquesta última i la primera, Castella i Lleó, hi ha una diferència de 43 punts  el que equival a dir que un alumne castellà-lleonès li treu més d’un curs de diferència a un andalús

Si efectuem la mateixa comparació amb Castella i Lleó i Catalunya, la diferència és molt menor, però significativa, més o menys mig curs de distància.

De totes les raons aportades per explicar els resultats, els responsables educatius de Castella-Lleó han destacat un factor que les nostres autoritats polítiques i escolars ignoren sistemàticament. La família. No  se sap ben bé per què, o si – per perjudicis ideològics, i en això no som diferents del govern espanyol- la part més decisiva de l’equació del rendiment escolar, la família, és ignorada.

La família és decisiva com a mínim per sis raons

• Perquè per mitjà del capital social localitzat en ella genera valors i virtuts compartides, que tenen traducció en el comportament a l’escola que facilita l’ensenyament. Per exemple la mitjana de temps que dedica un professor en aconseguir el silenci a l’aula és del 20% i això acumulat significa una pèrdua de temps molt gran. A més que l’atenció obligada no és igual a la motivada des del propi alumne. Comportaments, horaris, nombre d’hores de descans, capacitat per respectar, per l’esforç. Tot això depèn en primer terme de la família
• Un aspecte essencial del capital social és el capital moral de la família. La capacitat per discernir el que està bé i malament, és just o injust, és necessari o superflu, i actuar en conseqüència
• Estímul per estudiar, visió de futur. La diferència entre la família que és capaç de generar-la i la que no ho fa, és gran en termes de rendiment.
• Ajuda a l’estudi. Temps de dedicació, lloc on estudiar, silenci, una llar sense tensions ni distraccions a l’hora de l’estudi.
• Nivell educatiu dels pares. Té relació amb el nivell de renda i és un factor determinant sempre i quan hi hagi capital social. Per si sol el nivell educatiu no és suficient, com ho constata l’estudi de Javier Elzo, Models educatius familiars a Catalunya. El tipus de família progressista, extravertida que presenta el nivell educatiu més alt assoleix un grau de socialització positiva dels fills, menor que el tipus família conservadora i que el tipus de família convivencial, harmònica, i només per sobre de la família conflictiva
• La lectura, l’hàbit i la comprensió. Està molt vinculat a la situació de la llar, i no únicament en matèria de llibres. Un alumne que cada dia o sovint veu entrar el diari a casa i com és llegit i és comentat, disposa amb el pas del temps d’una capacitat de comprensió lectora superior a la d’un altre de nivell de renda equivalent però que no utilitza mai el diari.

I la clau de volta de tot plegat:  la capacitat de la família de transmetre un sentit a la vida, que està molt connectat a la vivència i pràctica religiosa.

És una evidència que hauria de ser assumida pels poders públics, que no es pot avançar en l’educació sense comptar amb les famílies  i aportar-los allò que necessiten per fer bé la seva missió.   

Inici » Historic » PISA Catalunya: la família, la gran oblidada