CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Perquè és pràcticament impossible manipular les eleccions? Perquè és pràcticament impossible manipular les eleccions?

Perquè és pràcticament impossible manipular les eleccions?

Davant les crítiques a la xarxa de possible frau en el recompte de vots, cap partit polític s’ha queixat. Aquí, els 5 arguments que expliquen perquè no es poden manipular unes eleccions
EspanyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 1 July, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Perquè és pràcticament impossible manipular les eleccions?

Després d’analitzar els resultats de les eleccions generals espanyoles del 26J, disconformes amb els resultats, moltes veus, sobretot provinents de les xarxes socials, han al·legat una possible estafa en el recompte de les paperetes de les urnes. Tot i així, els partits no n’han dit res al respecte, i davant de cap espurna de dubte qualsevol dels candidats hauria començat una campanya per esclarir el cas. De totes maneres, manipular unes eleccions és molt més difícil del que es pensen molts, i per això us deixem amb els 5 punts que demostren la inviabilitat d’aquesta possibilitat.

1. Interventors i apoderats de cada partit en totes les meses

L’existència dels interventors i dels apoderats de cada partit fa que el frau no sigui viable. Aquestes figures controlen qui emet el vot, anoten qui ha votat, i després fan el recompte electoral, que els hi ha de quadrar segons els seus càlculs. Al ser un membre de cada partit polític, obliga a que es posin d’acord, per la qual cosa els comptes han de ser els mateixos per tots.

A vegades, després d’haver fet varis recomptes, pot passar que no els hi acaben de quadrar, ja sigui perquè els hi sobren alguns vots o bé perquè els n’hi falten. Aleshores, si estan tots d’acord, decideixen que aquests vots quedin en blanc (sempre i quan el nombre de vots que no encaixin siguin prou baixos com per no ser decisius). Només que un d’aquests apoderats no hi estigui d’acord i s’hi oposi, o es torna a fer un recompte, o s’acaba anul·lant la mesa.

2. Davant de qualsevol sospita de frau hi ha una denúncia

En el cas que algú tingui una sospita de frau, per petita que sigui, té el dret i l’obligació de denunciar-ho, sigui per frau voluntari, involuntari, o sigui per l’existència de vots dubtosos (fins i tot no és necessari que hi hagi frau). Alguns dels exemples de possible frau seria declarar com a vàlid un vot que té una guixada o un garbuix amb bolígraf, entre altres coses. En qualsevol cas, l’interventor i l’apoderat de torn pot fer la denúncia i portar les proves al jutjat.

3. Els partits poden posar instàncies

Una de les possibilitats que tenen tots els partits és la de posar una instància en el recompte d’una mesa electoral, d’una secció o d’una circumscripció, sempre que tingui unes mínimes proves que s’hagi comès frau. En la llarga història d’eleccions que ha viscut l’Estat espanyol s’ha arribat a produir en alguna ocasió l’anul·lació de les votacions que s’han fet en una taula, fet que obligaria a repetir aquestes votacions.

4. Hi ha una base material del vot

Un dels motius pels quals és tan difícil cometre frau amb els vots és que existeix una base material d’aquests, les paperetes electorals. El primer pas és emetre el vot, el segon és fer el recompte, i un cop acordat amb tots els membres de la mesa les xifres exactes que han sortit, es destrueix el vot. Però aquest vot ja ha passat per diverses mans que poden declarar que és el que és.

5. La trajectòria històrica

A l’Estat espanyol es fan votacions des del 1980, en eleccions generals, autonòmiques, municipals o europees, i no hi ha hagut mai cap indici de sospita de frau. I això és gràcies al mecanisme d’aquest sistema electoral, que amb tantes persones revisant les butlletes, especialment les que formen part dels partits polítics amb interessos oposats, fa impossible que en cap mesa es pugui produir una situació d’engany.

El vot electrònic és menys fiable

A diferència del que molts es pensen, el vot electrònic no és el mecanisme més segur per dur a terme unes eleccions, sinó tot el contrari. Si el sistema està digitalitzat, el vot es converteix en quelcom intangible, per la qual cosa l’amo del procés és un programa, que al seu temps està en mans dels informàtics que l’han construït. I això pot ser un problema, perquè aquest programa pot ser honest o deshonest, i podria estar establint un coeficient a favor de cada vot que s’emeti, per una determinada força fins a un determinat límit.

Països on està implantat el vot electrònic i països que el tenen vetat.

Països on està implantat el vot electrònic i països que el tenen vetat.

Països com els Estats Units, Brasil, Veneçuela, l’Índia o Filipines tenen implantat precisament aquest vot, però també hi ha països que tenen el vot electrònic prohibit per llei, com és el cas de Finlàndia, Regne Unit, Irlanda, Holanda o Alemanya.

Les xarxes socials tenen coses molt bones, però també en tenen algunes de dolentes. I és que quan la realitat és contrària al propi desig, sovint es produeix la frustració, que s’acaba traduint amb una interpretació confabulativa, si no és dels fets, de crítica i queixa.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies