CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Perquè el 3+2 és injust pels estudiants universitaris? Perquè el 3+2 és injust pels estudiants universitaris?

Perquè el 3+2 és injust pels estudiants universitaris?

Les 5 claus per entendre el decret que encarirà el nou sistema universitari, obligant als alumnes a fer un màster de 2 anys per donar valor als seus estudis superiors
SocietatZPortada DerechaZResto 3 March, 2016 Núria Vilellas Camps 2
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Perquè el 3+2 és injust pels estudiants universitaris?

Si un jove vol estudiar una carrera als Estats Units, es veu obligat a hipotecar-se per poder-se pagar una educació inassequible per la major part de la població. A Espanya, per sort, obtenir estudis universitaris és una opció molt més assequible per tothom, tot i que en alguns casos s’han de fer molts esforços i encara hi ha gent que no s’ho pot pagar. El cost de la universitat continua essent un llast perquè molts estudiants puguin arribar a tenir la carrera. Per aquest motiu els universitaris sempre estan en guàrdia per si cal manifestar-se per fer prevaldre els seus drets davant d’una decisió ofensiva o perjudicial per ells.

El consell de ministres del PP, amb José Ignacio Wert al capdavant, va aprovar el 2015 un Reial Decret conegut popularment com el 3+2, un nou pla universitari pensat per introduir l’estudiant al món empresarial abans d’acabar els estudis. La premissa podria semblar bona, però comporta algunes injustícies pels futurs universitaris. Amb el 3+2 es reduirà els estudis de grau a tres anys, i obligaria a cursar un màster de fins a dos anys si es vol aconseguir una especialització enfront del sistema 4+1 vigent. Una reforma que ha generat molta controvèrsia, fins i tot entre els rectors, que l’any passat van demanar una moratòria d’aquest sistema fins a l’any 2017.

Aquests són els principals desavantatges del decret 3+2:

1. Futura desaparició d’algunes carreres

Segons el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), aquesta reforma comportarà una “mercantilització” de l’educació pública. Això comportaria la desaparició dels graus que siguin menys productius, les carreres que menys interessin al mercat, com les d’Humanitats o de branques socials.

2. Encariment de la universitat

Amb aquest canvi de model hi haurà un encariment de la formació universitària. D’una banda hi haurà una devaluació dels graus, i de l’altra, només el 33% dels màsters són d’oferta pública, amb uns preus que es mouen entre els 3.000 i els 23.000 euros. A més, al cursar graus de caràcter més generalistes, fan imprescindible estudiar un màster. D’aquesta manera, l’educació queda altre cop reduïda a una minoria.

Amb el nou decret estudiar serà més car. Els màster són més costosos i hi ha poca oferta pública.

Amb el nou decret estudiar serà més car. Els màster són més costosos i hi ha poca oferta pública.

La conseqüència directe de tot plegat és que la tendència de pèrdua d’alumnes s’intensifiqui, perquè aquesta especialització només es podrà fer si es pot pagar.

3. Heterogeneïtat entre universitats

Un altre dels problemes del decret 3+2 és que genera una situació d’heterogeneïtat del mateix grau entre universitats. Si amb el sistema actual cada titulació comparteix la major part dels continguts i la quantitat de crèdits en totes les facultats, amb el nou model cada centre tindrà llibertat per decidir quins graus que s’hi imparteixen passaran al 3+2. Això vol dir que una carrera que a la UB és de 3 anys, a la UAB pot ser de 4, diferenciant així la carrera en nivells (universitats de primera i de segona?).

4. Massa canvis en pocs anys que no donen marge a la valoració

Una altra de les crítiques principals d’aquest decret és que el canvi de sistema universitari s’ha fet sense haver pogut acabar d’analitzar el pas de les llicenciatures a graus que es va produir l’any 2010. No s’ha donat marge per avaluar les primeres promocions que han sortit d’aquell nou sistema que ara ja sembla vell. Relacionat amb el punt anterior, significa que dos alumnes podran tenir el mateix títol però un dels dos amb 60 crèdits menys. Això generarà més desigualtats.

La implantació del Pla Bolonya ja va portar moltes protestes dels sectors educatius.

La implantació del Pla Bolonya ja va portar moltes protestes dels sectors educatius.

Amb aquesta reforma integral del sistema universitari, que no té consens, s’afavorirà les universitats privades, ja que el reial decret en promou la creació de noves, ja que desregula i rebaixa els mínims per crear-les.

5. “Els estudiants perdran la poca veu que tenen a la universitat”

L’excusa per la creació d’aquest decret és que s’emmarca dins l’Estratègia Europea 2020, però pel SEPC, això provoca altres efectes cap a les universitats públiques. “S’elimina la poca democràcia interna que hi ha hagut fins ara a les universitats públiques catalanes; amb la creació de nous òrgans de govern amb una sobre-representació del món privat, els estudiants perdran la poca veu que tenen dins la seva pròpia universitat”, expliquen en un comunicat.

Una de les pors principals dels estudiants és no poder participar activament de les decisions de la universitat.

Una de les pors principals dels estudiants és no poder participar activament de les decisions de la universitat.

Atacs constants a la universitat pública

Els sindicats estudiantils fa anys que tenen feina, perquè cada decisió que pren el govern sobre les universitats o el sistema educatiu en general els impulsa a sortir al carrer a protestar. La reducció de les beques per les universitats, la implementació de la LOMCE (més coneguda com a Llei Wert), la brutal pujada de les taxes, i aquesta implantació del 3+2, que sembla que encara encarirà més el cost dels estudis.

Protesta d'estudiants en contra del decret 3+2 a la UAB ahir.

Protesta d’estudiants en contra del decret 3+2 a la UAB, ahir.

La resposta de tot plegat són les vagues universitàries d’aquests dies, amb fortes protestes de part dels sindicats d’estudiants, que han tallat vies de tren i han construït barricades per bloquejar el campus (en el cas de la UAB). Avui també hi ha convocada una vaga a la plaça Universitat amb els estudiants de secundària, que són els que es trobaran de cara aquest decret. A més, s’han organitzat mobilitzacions a altres poblacions com Tarragona, Terrassa, Vic, Girona, Manresa o Lleida, entre d’altres.

Referèndums universitaris

Les jornades de vaga d’aquests dies vénen precedides després dels referèndums universitaris que s’han fet a tot Catalunya, i a part de la Comunitat Valenciana i les Balears, per traslladar l’opinió dels estudiants als rectorats. El 90% de les respostes van ser que “sí” que es volia paralitzar el 3+2. Aquests referèndums van començar el passat 2 de desembre a la UAB, i la darrera s’ha produït a la Universitat Rovira i Virgili.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies