CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Per què la Xina serà cada cop més agressiva Per què la Xina serà cada cop més agressiva

Per què la Xina serà cada cop més agressiva

El Partit Comunista Xinès és troba immers en un profund procés de reforma. Per a Xi Jinping, ha d’assegurar la supervivència del model política xinès. I l’assertivitat política exterior és un ingredient més del pla.
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 6 November, 2015 Joan Prats i Amorós 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Per què la Xina serà cada cop més agressiva

El vaixell de guerra nord-americà USS Lassen entrà el passat dia 27 d’octubre a les aigües que la Xina reclama com a pròpies. L’operació, que s’emmarca dins del conflicte internacional del mar de la Xina meridional, tenia la intenció d’assenyalar una línia vermella a Beijing: “per més que construïu illes artificials, la marina americana no deixarà de considerar les aigües com internacionals”.

La reacció xinesa fou especialment virulenta: segons The Diplomat, Beijing ha arribat a un nivell de protesta “extrem”, equiparable tan sols al del bombardeig de l’OTAN de l’ambaixada xinesa a Belgrad al 1999.

La resposta de Beijing només es pot interpretar d’una manera: la Xina no pensa cedir un pèl en les seves reivindicacions territorials al mar de la Xina meridional. Ens al contrari, amb un programa que implica una creixent presencia a la zona, la Xina està “consolidant fets”, comprometent-se in crescendo de manera que amb cada nou pas endavant, la retirada sigui més inviable.

Per què però aquesta tendència a buscar-se-les amb els Estats Units, quan la Xina té, com s’ha exposat anteriorment, múltiples factors que juguen en contra seu a l’hora de confrontar-se amb els Estats Units?

En primer lloc, perquè el mar de la Xina meridional (noti’s, de la Xina) es percep a Beijing com un interès vital, tant per proximitat geogràfica com per motius econòmics. Però és que a més, tal i com diuen Evan A. Feigenbaum i Damien Ma a Foreign Affairs, “per a Xi [el president xinès], la política és el primer i l’economia va al darrera”.

Quan l’economia no funciona, és el moment de la reforma política interna…

A Xi Jinping li preocupa abans que res mantenir el poder (és un “leninista”, afirmen Feigenbaum i Ma). El poder tant de la Xina com a potència, és a dir exterior, com del Partit Comunista Xinès (PCC) a l’interior.

En aquest darrer, l’economia ja no serveix com a solució màgica als problemes interns. El creixement s’alenteix i limita les possibilitats, però és a que a més, la riquesa acumulada ha donat peu a molts més casos de corrupció pública, que posen en dubte la capacitat de govern del PCC. I efectivament, la prioritat de Xi durant els darrers anys ha estat la lluita contra la corrupció.

El que li preocupa més, però, no és l’escàndol mediàtic immanent a la corrupció –que és per contra la preocupació fonamental a Occident- sinó que aquesta amenaci l’efectivitat i l’eficiència del seu govern. I és que Xi és un pragmàtic en el sentit més pur del terme. Sap que en un context en el qual el marge per liberalitzar i reformar el model de país de la Xina “comunista” és més i més estret (veure per exemple aquesta crítica al règim del PCC), l’única alternativa a la liberalització i eventual democratització és augmentar les capacitats del govern i del partit únic.

… I de l’agressivitat en política externa

La segona preocupació política de Xi Jinping, i la que aquí més interessa, és el poder exterior de la Xina. En aquest hi veu també una forma de mantenir l’hegemonia del PCC (la vella però efectiva política de l’enemic comú extern) i protegir el seu país en un món multipolar. Segons Mu Chunshan, per a Xi el PCC és “la seva família”, i interpretarà qualsevol provocació contra la Xina com una provació contra el PCC, contra “els seus” (és el problema de tenir un sistema de partit únic). Per a Chunshan, aquest fet pot provocar que l’agressivitat xinesa sigui encara superior.

Xi s’està preparant per a respondre a les amenaces exteriors amb la mateixa intensitat i resolució amb la que afronta la reforma interior: el poder de les forces armades xineses, i especialment la seva marina, no ha deixat de créixer, molt més del que seria proporcional al creixement econòmic del país. Les progressives ampliacions i modernitzacions ja han fet incrementar l’assertivitat dels militars xinesos de manera notable (veure el cas de les Aleutianes) i, eventualment, augmenten les possibilitats d’ús de la força militar.

Si els Estats Units no canvien de mentalitat front a la tossudesa xinesa de tirar endavant, apunta Chunshan, les tensions seguiran escalant, i no sols al mar de la Xina meridional sinó també en tots els altres aspectes en que Beijing no està disposat a cedir. Per a Xi, l’agressivitat exterior no és només una qüestió de política internacional sinó una necessitat domèstica.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies