CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
PDECat o el no-res amb sifó? PDECat o el no-res amb sifó?

PDECat o el no-res amb sifó?

Editorial 21 November, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » PDECat o el no-res amb sifó?

Els textos sortits del seu congrés constituent ja ho apuntaven. Estaven tan ocupats per l’ús del llenguatge políticament correcte que es varen oblidar del contingut polític, de la substància. Però calia deixar temps al temps per a la decantació. Ara, però, dissortadament -perquè un país necessita bones institucions i els partits són una d’elles, un recent article de la nova líder, Marta Pascal, Coordinadora General -un “tunejat” de la Secretaria General, a La Vanguardia (El PDECat, la convergència per un país millor; 17 de novembre) revela que la cosa de la incapacitat per concretar què són ha anat a pitjor. En realitat, si a CDC se la podia  criticar d’ambigüitat en determinats aspectes, resulta un monstre de concreció i claredat al costat del seu successor.

Constatem-ho mitjançant les paraules de la pròpia Marta Pascal

  1. La convergència de totes les idees que defensen la llibertat, la prosperitat collectiva i la justícia social. La nova CDC ho és tot, perquè amb aquesta definició què queda fora d’ells? No pensem en cap visió totalitzadora, més aviat en voler dir coses “boniques” Si el redactor s’hagués estalviat el “totes” la cosa hauria millorat. Mentre això no passa, el PDCat es defineix com el “tot”
  2. Un centre ampli i el sobiranisme. Primera qüestió, per què utilitzar el mot sobiranista en lloc d’independentista ras i curt? No és una qüestió menor perquè la idea en el debat intern del partit ha demostrat que no era la mateixa. Els sobiranistes entenien que és un partit obert als no independentistes -la línia de Germà Gordó- i els independentistes no volien sentir parlar d’aquesta opció. És que això ha canviat ambiguament? La seva relació amb la idea de centre ampli, un concepte encunyat fa dècades per Anton Canyelles per articular el seu grup amb el centrisme català, portaria a pensar  que sí, perquè sembla difícil tenir aquesta pretensió d’amplitud només des de l’independentisme, que només abraça com a molt la meitat del país. En tot cas, un punt, i no petit, d’ambigüitat.
  3. Economia de mercat. Una precisió innecessària, que només pot ser fruit de l’exigència psicològica d’afirmar que la CUP no els marca el pas. Gens creïble després del despropòsit impositiu que contindran els nous pressupostos. Abans, en temps de CiU, l’expressió duia un matís important. Era l’economia social de mercat, una concepció pròpia dels demòcrates cristians d’Unió i del propi Pujol, i que referia al model alemany i austríac. Ara, el social ha desaparegut del mercat com s’escau a un partit que pertany al grup lliberal junt amb Ciutadans.
  4. I tot seguit de l’economia de mercat, l’expressió autònoms i petites empreses; una remarca per un electorat tradicional de CiU i que li està desapareixent. Però, per la mateixa lògica, per què no parlar també de pagesos o agricultors, tant fa -és que ja en queden pocs-, i encara millor simplement de la maltractada classe mitjana?
  5. Promoció de la responsabilitat, la iniciativa i la cultura de l’esforç. És bonic, però, això què significa en termes de programa polític? És clar que per un partit que governa i té la presidència de la Generalitat, la constatació pràctica està en les mesures de govern. El problema -limitació nostra, sens dubte- és que no tenim clar cap exemple, més enllà que les seves mesures ens porten a fer cada vegada més esforç per arribar a fi de mes a causa de la pressió fiscal. Ensenyament seria un bon Departament per exemplificar-ho. La llàstima és que els seus resultats són tan dolents com els de la mitjana espanyola.
  6. I aquesta situació real no encaixa gens amb l’afirmació d’un sistema educatiu d’èxit. On és aquesta obra reeixida, amb les dramàtiques xifres d’abandonament, fracàs escolar, ninis, amb les baixes puntuacions PISA?
  7. Una política redistributiva. És clar i per això els trams inferiors de renda suporten la pressió més alta d’Espanya, què diem?, de la Unió Europea. Sí que redistribueixen, sí, però cap al calaix de la Generalitat.
  8. Una sanitat universal i de qualitat. Aquí sí que cal dir que, malgrat les retallades, és bona, si bé la xacra de les llistes d’espera ho espatlla molt. Però, atenció, no ens enganyéssim, la sanitat pública a Catalunya encara aguanta per la ingent quantitat de gent que hi acudeix, perquè la majoria es paga la seva mútua o assegurança mèdica. Si no fos per aquesta realitat tan catalana de pagar dues vegades, la sanitat pública fa anys que estaria collapsada. O sigui d’universal només de “boquilla”.
  9. Economia circular i energies renovables. Fantàstic. Amb circular volen dir anar donant voltes?  És clar que no és el concepte més “guai” substitutiu d’un altre mot obligat “sostenible”. Pel que fa a l’aposta per la sostenibilitat, diguem que després de tant de temps governant no es nota en els rànquings per CCAA d’Espanya. Deu seu com tantes altres, la manifestació d’un desig.
  10. Una societat que doni resposta als fluxos migratoris. Sí senyor, això està bé. Ara, la primera qüestió sobre qui ha de donar la resposta és del govern. I potser caldria parlar també de refugiats. Un oblit, o un “millor no entrar-hi”
  11. Defensa sense complexos dels drets humans. Només faltaria.
  12. Un posicionament comprensiu de la política internacional. Aquí sí que ens sentim superats. Que coi és comprensiu en aquest context? Què abraça o inclou més o menys elements? Que té la facultat de comprendre moltes coses, de comprendre fàcilment, pregonament? Perquè aquest és el significat del mot. I això és definir una política internacional?
  13. Necessitat de garantir unes pensions dignes i salaris dignes, i segones oportunitats. És clar, ja ho sabem que cal, però el que ens ha d’explicar un partit és com ho garantirà.

En definitiva, els conceptes claus són: Llibertat, prosperitat col·lectiva, justícia social, centre ampli, el sobiranisme, economia de mercat, autònoms i petites empreses, responsabilitat, la iniciativa i la cultura de l’esforç, sistema educatiu d’èxit, política sanitària universal i de qualitat redistributiva, economia circular i energies renovables, defensa sense complexos dels drets humans, posicionament comprensiu de la política internacional, garantir unes pensions dignes i salaris dignes, segones oportunitats. Segur que això defineix un projecte polític concret o són generalitats compartides per la majoria de partits?  Ens temem que aquest és el problema del nou partit, que vulguin ser-ho tot, com en el passat, incorrent en el risc de no ser gaire; el 13% per exemple. No hi ha ni una sola qüestió relacionada amb els grans problemes, ni una referència a com afrontar l’atur de llarga durada i el juvenil, o d’aprofitament d’oportunitats pels pols de tecnologia que s’han configurat. Res sobre el sector agrari, ni la lluita contra la pobresa, ni sobre la Unió Europea. Res sobre allò que els ocupa més temps: cóm assolir la independència.

No és una proposta política sinó variacions a partir d’un codi de paraules políticament correctes.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies