CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
PDC: Molt soroll per no res PDC: Molt soroll per no res

PDC: Molt soroll per no res

Opinió 13 July, 2016 Josep Manel Silva 1
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » PDC: Molt soroll per no res

Des del punt de vista del màrqueting polític, el que ha fet CDC (ara PDC) aquest passat cap de setmana no figura en cap manual de la matèria, almenys dels que conec.

Després d’un procés de mesos previs amb enquestes i qüestionaris a la militància per consultar bàsicament sobre el nom i el posicionament polític de la “nova” formació, el primer dia del Congrés es presenten dos noms que desperten el rebuig total dels assistents i suposen un canvi radical en els plans previstos pels organitzadors.

Primer error: es poden fer les consultes pertinents, però la identitat nominal d’un partit, la seva imatge, el seu logo són massa importants com per no deixar-ho en mans de professionals de la comunicació. És molt lloable voler sotmetre a la militància aquesta operació que sembla cosmètica encara que en realitat és molt més profunda. Però el risc és que s’acabi projectant el descontent sobre la manera tradicional de decidir del partit (de tots els partits, en realitat) i que el resultat final sigui negatiu. El que han decidit els ara anomenats “associats” exconvergents és un canvi mínim (només canvia una lletra, en realitat, al marge del matís entre “demòcrata” i “democràtic”), que provoca un conflicte greu amb un aliat polític al Parlament (els “demòcrates” escindits d’Unió), que no afegeix res al component ideològic del partit (que continua indefinit, més enllà de l’aposta clara per a la independència allunyant-se de l’ambigüitat d’altres èpoques) i que a més va en contra de la modernitat nominalista dels nous moviments polítics que fugen de considerar-se “partits” per utilitzar altres accepcions menys vinculades al passat (“marees”, confluències”,…). Ara que tothom busca noms originals (no sempre encertats, tot s’ha de dir) Convergència acredita el que realment és: un partit  independentista amb perfum conservador (combinació que podria considerar-se un oxímoron, ja que la revolució secessionista mai no es fa des de la dreta sinó des de la radicalitat dels moviments d’esquerra), però sense cap compromís ideològic.

El PDC té per tant un nou nom que sona antic, no té logo, no té encara imatge i no té direcció, ja que el Congrés no ha estat capaç tampoc d’acceptar i consensuar les propostes prèviament cuinades pels ideòlegs del canvi.

Segon error, per tant: pensar que posar en mans de la militància algunes coses permetria decidir les altres al marge de la seva voluntat. La democràcia interna és molt sana dins dels partits però un cop comences no pots fer marxa enrere i per tant t’arrisques a perdre el control. Que li preguntin als dirigents britànics, començant per Cameron, ja exprimer ministre per culpa del “Brexit”.

Finalment, veig al nou partit cada cop més resignat a ser una força amb presència municipalista, especialment als municipis mitjans i petits, minoritària al Parlament i amb poques possibilitats de mantenir el poder a la Generalitat. Ah!, i sense cap influència a Madrid. Ha abandonat definitivament l’espai centrat, d’un catalanisme no rupturista amb l’Estat (veurem si encara hi ha espai per una formació d’aquestes característiques, potser és que ja no hi ha prou votants com per aspirar a tenir representació) i es declara independentista i republicana.

Per arribar fins aquí no sé si calia tanta expectació i tant soroll. Després del foc, només fum…

Josep Manel Silva

És Advocat i periodista i vocal de Construïm

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies