CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
PDC: el  perill de ser un marginat a Madrid PDC: el  perill de ser un marginat a Madrid

PDC: el perill de ser un marginat a Madrid

El Partit Demòcrata Català no arriba als mínims per tenir grup propi al Congrés. Què comporta no tenir grup parlamentari propi?
EspanyaPolíticaZPortada DerechaZResto 12 julio, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votos)

Inici » Historic » PDC: el perill de ser un marginat a Madrid

CDC va patir el 20 de desembre per aconseguir grup parlamentari propi, però al final ho va aconseguir pels pèls. Després dels resultats tan decebedors d’aquest 26 de juny, tot apunta que aquesta vegada es quedarà sense tenir representació pròpia al Congrés dels Diputats, ja que no ha aconseguit ni el mínim de 15 escons necessaris (en té 8), ni superar el 15% dels vots en totes les circumscripcions on es presentava, ja que a Tarragona i Barcelona no ho va superar. El 20 de desembre, Democràcia i Llibertat tampoc va obtenir bons resultats a Barcelona, però almenys en el conjunt de Catalunya va aconseguir superar la barrera del percentatge obligatori (15,08%), una qüestió que aquesta vegada no s’ha produït, ja que en el conjunt s’ha quedat als 13,92%.

A més, si amb Democràcia i Llibertat el PP i el PSOE estaven disposats a fer els ulls grossos, ara que CDC s’ha convertit en el Partit Demòcrata Català, autodefinit com a independentista, les grans forces polítiques del Congrés no li donaran treva ni li facilitaran l’accés al grup, per la qual cosa PDC quedarà marginat a Madrid. Però què passa si un partit no aconsegueix grup parlamentari propi a efectes pràctics?

1. Menys recursos

Un dels grans problemes de no aconseguir formar grup parlamentari propi al Congrés és que el partit no disposarà dels recursos que el Parlament assigna a cada grup per sufragar les seves despeses. En concret, el Congrés atorga una subvenció fixa idèntica per tots els grups, i una altra de variable en funció del nombre de diputats que tingui.

2. Formar part del Grup Mixt

Tots els diputats que no aconsegueixen grup propi al Congrés tenen dues opcions: o bé associar-se a un altre grup que sí que en té, que difícilment serà el cas de PDC, o bé integrar-se al Grup Mixt, que segurament estarà integrat per Coalición Canaria, EH Bildu i PNV. Un dels principals problemes de formar part d’aquest grup que acull a tots els partits minoritaris és que s’han de repartir els torns de paraula, si no és que s’ha acordat prèviament que intervingui un en representació de tots, igual que passa en els grups parlamentaris formats per diputats de més d’un partit. Així doncs, no tenen el mateix temps que els altres per parlar.

3. No presència en la distribució de càrrecs

No tenir grup parlamentari propi també suposa no tenir cap tipus de presència en la distribució dels càrrecs que es fan, per la qual cosa, aquests partits es queden molt a la perifèria del punt de vista parlamentari. Sense grup propi és impossible accedir a la presidència de cap comissió parlamentària, i tampoc es pot intervenir en les sessions de control, plantejar interpel·lacions amb les consegüents mocions, o presentar les aproximadament 15 propostes de resolució en els debats anuals sobre l’estat de la Nació.

Així doncs, sense grup propi tampoc es pot accedir a la Diputació Permanent o a la Taula del Congrés. Molt enrere ha quedat aquell temps en què Duran i Lleida era el president de la Comissió d’Exteriors, un fet que ara mateix és absolutament inimaginable per PDC.

4. Altres inconvenients de no tenir grup parlamentari propi

Els partits que han estat suficientment votats per tenir grup propi al Parlament poden fer propostes, tenen llibertat total en la decisió del vot, i fins i tot possibilitat de veto. Ara bé, tots aquells partits que no han obtingut suficients suports, com és el cas del Partit Demòcrata de Catalunya, s’haurà de conformar amb una capacitat de decisió i moviment molt reduïda, tant, que mai havia estat en una situació pitjor.

La primera vegada que passa

Aquest és un fet insòlit que no s’havia produït mai des que es va fundar la Lliga Regionalista a principis del segle XX. Segons el període polític que s’ha viscut des de principis del 1900, o bé la Lliga primer, o bé Esquerra Republicana després, en l’època de la República, havien tingut grup propi al Parlament, un paper que prendria CiU durant la democràcia. De fet, sempre hi ha hagut algun partit català que ha tallat el bacallà als governs de Madrid, ja sigui perquè tenia un gran pes (com CiU), o bé perquè participava activament als governs (com la Lliga o esquerra). Fins i tot Lluís Companys va ser Ministre de Marina durant uns mesos durant la dècada dels 30. Ara però, i si no canvien molt les coses, PDC anirà al Grup Mixt per primera vegada en la història de Convergència.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies