CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La patrona de Barcelona també va patir la Guerra Civil espanyola La patrona de Barcelona també va patir la Guerra Civil espanyola

La patrona de Barcelona també va patir la Guerra Civil espanyola

La Mercè va ser fosa pels republicans per fer armament durant l’enfrontament. Després va ser refeta pels franquistes amb bronzes de figures d’il•lustres personatges de la cultura catalana
CulturaReligióZPortada DerechaZResto 24 September, 2015 Lluís Llaquet 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » La patrona de Barcelona també va patir la Guerra Civil espanyola

La patrona de Barcelona també va patir la Guerra Civil Espanyola. L’estàtua de la Verge de la Mercè, que presideix la basílica que porta el seu nom a la capital catalana, no va resistir l’enfrontament i va sucumbir, com molts altres monuments, i va ser fosa i reutilitzada en la fabricació d’armament.

Un cop finalitzada la guerra, a l’octubre de 1959, ja sota el règim franquista, les noves autoritats, junt amb l’església catòlica, van decidir tornar a fer una altra, aquesta vegada més gran per tal d’“expiar els pecats comesos pels rojos en destruir la imatge”.

Però la nova figura no va sortir barata culturalment parlant. Per reconstruir l’estàtua de la patrona els franquistes van reutilitzar 5 estàtues de les 8 que decoraven el passeig de Lluís Companys en record de diverses autoritats i personalitats de la història de Catalunya, instal·lades en aquest emplaçament fruit de l’Exposició Universal de 1888. En concreta, la Mercè actual té bronze dels comtes de Barcelona Guifré el Pelós i Ramon Berenguer, de l’arquitecte que va iniciar la catedral, Jaume Fabre, del jurista Pere Albert i de l’historiador Bernat Desclot.

Només van resistir a la reutilització 4 estàtues: tres que estaven al passeig i una que, pocs anys després, va traslladar-se a un altre emplaçament. En concret encara es conserven la del pintor Antoni Viladomat, la de l’almirall almogàver Roger de Flor, la de Rafel Casanova, homenatjat conseller en cap el 1714, i la del president de la Generalitat Pau Clarís. Aquests dos últims, que van ocupar el mateix lloc a l’avinguda de Companys, ja que Casanovas va ser traslladat el 1914 al mateix emplaçament on resta avui en dia, van ser conservades a un magatzem municipal fins que van ser redescobertes després de la mort de Franco darrere d’una paret on les van guardar uns funcionaris per evitar la seva destrucció.

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies